“La desviació parcial de camions a l’N-240 és incomprensible”

Som a tres anys de la finalització de la concessió de l’Estat de l’autopista, el 31 d’agost del 2021. Fa poques setmanes es va aplicar una solució intermèdia, i sols en alguns trams: la desviació obligatòria i bonificada per l’autopista del trànsit de camions de l’N-240. Per nosaltres, això era un pla B. La mesura redueix un 70 o 80% la sinistralitat, tal com ja s’havia demostrat amb l’N-II a Girona. El donem per bo, perquè aviat s’acaba la concessió, i sempre que no es renovi, és clar. A hores d’ara, el rescat de l’autopista entre Montblanc i Lleida costaria 41 milions, i l’autovia, 350 milions. Creiem que a hores d’ara les administracions ja estan d’acord a utilitzar l’autopista al tram de Montblanc a les Borges. El problema es concentra entre les Borges i Lleida.

Perquè alliberar aquest tram de l’autopista crea un precedent. De fet, la concessionària Abertis tampoc ingressa tant, uns 10 milions anuals, i això que la inversió de l’empresa està amortitzada des del 1989. Comparat amb l’AP-7, on hi ha el gran benefici, és la xocolata del lloro.

Els socialistes ja s’hi havien compromès i els del PP no eren tan clars... Aquest 30 de novembre acaba la primera concessió, la de l’AP-1 entre Burgos i Àlaba. Si alcen les barreres allà, serà molt difícil que no ho facin amb l’AP-7 l’any vinent i després amb l’AP-2.

Totalment. Abans, circular entre les Borges i Montblanc per l’N-240 era fer-ho en processó de camions, lent i perillós. Ara, es condueix amb placidesa i en 20 minuts fas la ruta.

Tota la gent que va a Tarragona està contentíssima. Per contra, els qui fan la ruta de les Borges a Lleida, més sovintejada i on no s’ha aplicat la desviació, encara estan més indignats. A més, la desviació del tram sud ha aconseguit posar en relleu amb cues la magnitud del problema. En pocs dies s’ha constatat que quan treus les mercaderies, l’ús de la carretera és interurbà. El 66% dels viatges per l’N-240 en aquest tram són de llarg recorregut. Entre el 2010 i el 2016 hi van morir 22 persones i hi va haver 39 ferits greus.

Al tram de les Borges a Lleida sí que ha empitjorat, perquè ara els camions concentren les sortides de l’autopista a les Borges per anar cap a Lleida i es troben amb dos estops. La cruïlla no està preparada i els camions s’esperen els uns als altres i circulen en grup. Això alenteix el trànsit i posa la gent més nerviosa, perquè impedeix avançar fins a Lleida. Ningú entén per què s’ha fet la desviació a tot arreu, i a la zona que més s’ha mobilitzat i hi ha més sinistralitat no s’ha aplicat. En total hi ha bonificats de peatge 250 quilòmetres, fins i tot s’aplica on sols ho reclamava l’alcalde de Valls. És a dir, al tram de Montblanc al Pla de Santa Maria. Sols queda penjat de les Borges a Lleida. És incomprensible.

No n’hem tret l’aigua clara. Ho preguntem a qui ho ha demanat a l’Estat –el propietari– i a qui té les competències de desviar els camions, la Generalitat.

Crec que veurem una cosa inèdita i rocambolesca: que la bonificació l’acabi pagant la Generalitat en lloc de Foment. Seria un greuge a Catalunya, deficitària crònica d’infraestructures.

Les dues opcions del principi es mantenen: construir l’autovia o no fer-ho i aprofitar l’autopista, que hi va en paral·lel en bona part. Aquests ajuntaments primer en deien desdoblament, però hi ha zones on no hi ha espai i caldria fer una via nova. El trànsit intern és d’uns 3.500 vehicles. Aquesta carretera és segura, segons índexs europeus. Si hi ha accidents és perquè hi passen 11.000 vehicles i la capacitat és per a uns 5.000, però serà suficient que s’alliberi l’AP-2.