Microcirurgia al bosc
La nevada deixa arbres a terra i branques penjant arreu del parc de Collserola que seran difícils de retirar
Totes les pistes forestals del parc de Collserola han resultat afectades per la nevada del dia 8 atès el mal estat en què ja estaven alguns arbres de la zona arran de la ventada de fa un any. Les pluges de l'hivern també han debilitat el sòl i, conjuntament amb el pes de la neu, han accentuat el desarrelament dels arbres. Tot plegat ha desanimat els responsables del Consorci del Parc de Collserola que ahir s'endinsaven al bosc per observar els efectes de la nevada.
Cal més feina que mai. Des de fa una setmana, una cinquantena d'operaris distribuïts en quinze equips treballen a l'interior del parc per obrir un altre cop els vials principals i les franges de protecció de les urbanitzacions. Les conseqüències de la nevada han coincidit amb els treballs de prevenció d'incendis d'aquest estiu, però ara la feina s'ha triplicat. «És impossible accedir a cadascun dels arbres que estan en mal estat; per tant, la prioritat ara és la neteja de camins i vials», assenyala el vicepresident del consorci i alcalde de Sant Just Desvern, Josep Perpinyà. L'alcalde admet que la seguretat dels usuaris del parc els preocupa i, tal com es va fer la setmana passada, el consorci tornarà a recomanar als ciutadans que s'abstinguin d'endinsar-se al bosc els pròxims dies. Tant Perpinyà com el gerent del parc, Marià Martí, assenyalen que les conseqüències de la nevada no han augmentat el risc d'incendi, que ja és alt al parc des dels efectes de la ventada. «L'acumulació de fusta, però, pot provocar que s'acceleri la combustió un cop s'ha declarat l'incendi», explica Martí. Un risc que s'intenta controlar des de les torres de vigilància del parc.
Un tema que també preocupa els gestors del parc és el sobrecost econòmic que comporta tornar a fer endreça del parc. Les previsions abans de la ventada calculaven destinar uns 400.000 euros al manteniments de les pistes forestals, una xifra que aporten el consorci, la diputació i els ajuntaments amb terme municipal dins el parc. Aquesta xifra ara, però, s'ha doblat perquè la feina de tallar i retirar arbres s'ha triplicat. Per aquest motiu el consorci manté converses amb la Generalitat perquè es concretin el tipus d'ajuda i la partida econòmica que se'ls atorgarà. Una de les demandes del consorci és que els ajuts els arribin directament a ells, perquè «ens permet agilitzar la contractació d'empreses que ja treballen al parc i tenir una visió general de les zones més afectades», explica Perpinyà. També els preocupa el nombre de treballadors que la Generalitat destinarà al parc, si es té en compte que dels 1.000 treballadors contractats l'any passat per la ventada a Collserola només se n'hi van destinar vuit. «Ara amb els efectes que la nevada ha provocat a Girona no sabem amb quin dispositiu podrem comptar», diu l'alcalde.
A les tasques habituals de neteja i retirada d'arbres, s'hi afegeix una problemàtica que cada any s'accentua: què s'ha de fer amb la fusta. Perpinyà reclama una bona gestió forestal que doni sortida a la fusta que s'extreu dels boscos: «Els magatzems són plens i els arbres els hem de deixar al bosc.» Martí, per la seva banda, considera que cal crear un sector econòmic fort que depengui de la fusta. La creació de centrals de biomassa seria una bona sortida, tot i que els responsables del consorci són conscients que aquest tipus de producció d'energia encara no és prou rendible i calen subvencions per tirar-la endavant.