Endesa canviarà els criteris tècnics en la reconstrucció de les torres que han caigut
Energia ha demanat per escrit a Boada que aporti proves de les seves acusacions per incloure-les en l'expedient informatiu
L'havien planificat al novembre, però la jornada que havia convocat per ahir el Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Girona no podia ser més oportuna. Van reunir Rovira, Maure i el delegat de Red Eléctrica a Catalunya, Lluís Pinós –amb el director general de Transport de la companyia, Carlos Collantes, participant via videoconferència–, per parlar del present i el futur de les infraestructures elèctriques a les comarques gironines.
S'hi van dir moltes coses. En el torn de preguntes, Rovira va explicar l'excepcionalitat de la nevada, un fenomen que a França li diuen «neu adherida»: neu molt humida amb flocs molt grossos, que s'enganxen a tot el que troben, i que les baixes temperatures converteixen en gel. Això, combinat amb un fort vent, va ser el que va fer caure centenars de torres i línies, i va arrasar 100.000 hectàrees de bosc. «Prendrem precaucions per reconstruir les instal·lacions, que estaven fetes segons la normativa aplicable a la zona, de manera que almenys els suports siguin capaços d'aguantar més esforços.» Això vol dir posar-hi més ferro i fer unes torres amb característiques de les que es fan en zones més altes. Per Rovira, la compactació d'algunes línies ha dificultat les tasques de reparació, i va insistir que Endesa ha complert totes les normatives, i que la voluntat és desenvolupar més infraestructures, si poden. En aquest sentit, va recordar l'oposició al territori de gent que ara critica l'apagada.
Per la seva part, Maure va dir que compten amb la informació que pugui aportar Boada per a l'expedient que determinarà les causes i culpes de l'apagada, i que els alcaldes també hi tindran veu. Va explicar que les instruccions a Endesa són que per Setmana Santa es puguin parar els generadors als nuclis grans, i que al juliol estiguin resolts tots els problemes, però amb els generadors a punt per si es necessiten. A més, va dir que en les últimes 5.000 inspeccions a les línies, s'havien trobat uns 900 defectes lleus i cap de greu, i gairebé tots ja estan resolts.
Clam per la MAT
Tots van coincidir en la necessitat de la MAT. Per la infraestructura en si, però també per les subestacions i noves línies que s'han de fer i que depenen de l'arribada dels 400.000 volts. «La vam començar a tramitar el 1997, i Girona necessita una injecció a la xarxa de transport», va dir Pinós. Maure va sentenciar: «Les torres haguessin caigut igual, però les primeres afectacions haguessin sigut diferents.»
Girona, millor que Madrid
El conseller delegat d'Endesa, Andrea Brentan, va assegurar ahir a Madrid durant la presentació del pla estratègic d'Endesa que la qualitat del subministrament elèctric a Girona és millor que el de Madrid. Brentan va explicar que la companyia ha fet un gran esforç inversor a Catalunya, i que la qualitat del subministrament català és un 20% superior a la mitjana espanyola, segons els càlculs TIEPI, que són els termes en què es quantifica la qualitat, i que mesura el temps en què les zones han tingut el subministrament tallat. El conseller delegat va dir que estan col·laborant amb la investigació que ha obert la Comisión Nacional de la Energía.
«Rebequeria infantil», segons el PSC de palafrugell
El PSC de Palafrugell, que és la principal força de l'oposició, va qualificar la mesura del govern d'ERC, Entesa i CiU de deixar de pagar les factures a Endesa pels danys econòmics per la manca de llum de «rebequeria infantil». El portaveu socialista, Juli Fernández, creu que si el govern vol liderar una «rebel·lió» contra endesa el que ha de fer és canviar de subministrador al municipi amb l'aprovació per ple d'un concurs públic. «La política ha de ser més seriosa», va afirmar Fernández, que creu que el que ha de fer l'Ajuntament és reclamar indemnitzacions a la companyia i, si no ho fa, prendre accions judicials. El líder socialista creu que la mesura governamental és un «escalfament», però podria comportar altres problemes pel fet que veïns del municipi podrien fer el mateix. «Què farà després l'Ajuntament?», es preguntava Fernández.
Mas lamenta que Endesa no tingui capital català
O.A-EEl president de CiU, Artur Mas, va lamentar ahir que Catalunya es perdés la possibilitat que Gas Natural controlés Endesa. Segons Mas, si la companyia elèctrica tingués ara el centre de decisió al país, s'hauria gestionat millor l'apagada que va provocar el temporal. Així ho va defensar en una conferència davant de 220 socis del Cercle d'Economia. «No és el mateix una empresa que està situada aquí, que té la direcció aquí, que dóna la cara aquí i que ha de pensar primer en els clients d'aquí que una empresa estatal o estrangera», va argumentar. Per aquesta raó, el candidat de la federació va defensar la recuperació de tots els centres de decisió empresarials necessaris per als interessos de Catalunya.
Subministrament total
o.mLa direcció general de Protecció Civil de la Generalitat va desactivar ahir, cap a dos quarts d'una del migdia, la fase d'alerta del pla de protecció civil de Catalunya (Procicat), que va ser activat la setmana passada a causa de la falta de subministrament elèctric per l'episodi de les nevades. Endesa va donar la situació per normalitzada ahir al matí, i a la tarda la Generalitat mateix ja va anunciar que s'havia restablert totalment el subministrament a tots els afectats, gràcies a la reparació dels danys a les línies elèctriques que estan fent els tècnics d'Endesa, i també als generadors. Pel que fa als grups electrògens, ja se n'han començat a apagar gràcies a les reparacions a la xarxa, i en queden 169 en servei. El govern ja ha obert 16 expedients informatius a elèctriques per determinar les causes de l'apagada.
Denúncia a Barcelona Bus
o.mUn grup d'onze usuaris habituals de la línia que l'empresa Barcelona Bus ofereix entre Girona i la Universitat Autònoma de Barcelona demandaran la companyia, ja que el conductor els va obligar a baixar de l'autocar a mig recorregut el dilluns de la nevada. Segons expliquen, en el viatge de tornada van passar sis hores aturats al peatge de Granollers per la nevada, i després es van haver de desviar cap a la costa perquè l'AP-7 estava tallada. El conductor els va dir que els portaria fins a Blanes, prop del seu domicili, i que allà ja trobarien un hotel. En no trobar-ne, els va dur fins a Lloret i els va deixar a l'estació d'autobusos, en ple temporal de neu, on la policia local se'n va fer càrrec. Els usuaris s'han constituït en plataforma ciutadana per denunciar la companyia per abandó i omissió d'ajuda.
El 70% dels alcaldes gironins ja s'han adherit al manifest
S.G-AEl manifest perquè es prenguin mesures perquè no es repeteixi la situació de caos provocada pel temporal de neu del 8 de març rep adhesions de tot arreu, més enllà dels alcaldes. Ahir s'hi va adherir el ple de Sarrià de Ter, en una sessió extraordinària, i s'espera que ho facin molts ajuntaments. Dimarts ja ho va fer el ple de la Diputació de Girona, amb una crida del seu president, Enric Vilert, a sumar-s'hi tothom, perquè algun dia qualsevol es pot trobar en una situació d'emergència imprevista. Unió Democràtica també s'hi va adherir ahir. D'altra banda, CiU va anunciar dimecres al Parlament que vol convertir el manifest en una iniciativa per ser debatuda i votada. El tripartit va advertir que estudiarà la conveniència de debatre una proposta de resolució.
L'Ajuntament de Lloret de Mar, que coordina les adhesions al manifest, en rep cada dia de noves. Fins ahir a l'hora de tancar aquesta edició més del 70 per cent dels municipis gironins ja havien signat el manifest impulsat pels alcaldes de Lloret (CiU), Llagostera (CiU), Palafrugell (ERC), Palamós (PSC), Sant Feliu de Guíxols (PSC) i la Bisbal (ERC). Algunes de les adhesions són d'alcaldes de fora de les comarques gironines, com Tordera, Sant Cugat del Vallès o Vallgorguina. De totes les adhesions al manifest, 74 són d'alcaldes de CiU; 46, del PSC; 34, d'ERC, i 1, d'ICV-EUiA.
La UP vol que Endesa pagui els danys que provoca als camps quan arregla les torres
El sindicat agrari assegura que en les tasques de reparació causen destrosses al conreu
Segons el sindicat agrari, les tasques de reparació de torres elèctriques estan provocant «destrosses», deixant «conreus malmesos, amb la terra aixafada i compactada pel pas de maquinària pesada que no aprofita els camins existents». «Més greu que això, fins i tot, és el fet que als camps també s'estan deixant ferros i d'altres metalls, amb el greu perill que suposa tant per als animals com per a les màquines de segar i embalar», explica el sindicat en un comunicat. Alhora, la Unió de Pagesos afirma que els treballadors d'Endesa accedeixen a camins particulars tallant cadenes de tanca «quan tenen altres opcions per entrar-hi».
Ocupació il·legal
Segons denuncia la Unió de Pagesos, Endesa substitueix les torres malmeses per torres noves, però les velles o bé no les retira o bé les deixa per terra. A més, com que algunes de les torres noves no estan situades al mateix lloc que les velles, sinó dos o tres metres més endins del camp, la companyia està «ocupant il·legalment la propietat», assegura el sindicat, que adverteix que hi hauria d'haver «un procés d'expropiació ordinari o d'urgència» ja que es tracta de superfície que no estava inclosa en el procés d'expropiació de la torre original.
La Unió de Pagesos considera que, malgrat el caràcter d'urgència que tenen aquestes reparacions per restituir el subministrament elèctric, Endesa «no pot atemptar contra els drets de la pagesia». Pel sindicat, ha estat la pagesia qui «ha ajudat més a minimitzar els efectes de la nevada, traient la neu i els arbres caiguts dels camins i les carreteres».
Per tot això, la Unió de Pagesos demana a la companyia elèctrica que pagui els perjudicis produïts. De moment, ja ha sol·licitat una reunió amb els responsables de l'empresa a Girona.
Segons la Unió de Pagesos, la tempesta de neu de fa una setmana va provocar danys a diversos sectors, com ara els cereals, oliveres, boscos, hivernacles de fruita o explotacions ramaderes de les comarques gironines.