“Encara hi ha qui pensa que els funcionaris hi som per posar segells”

Som un col·lectiu d’advocats que som funcionaris o empleats públics. Ens uneix el fet que treballem el dret de l’administració local, des dels ajuntaments, consells comarcals i diputacions.

Més que mai. Va ser un grup de companys que el 2011 van iniciar el fòrum jurídic municipal, que ara ja té més de 500 membres connectats. Allà és on es resolen les preguntes que fem amb les cadenes de correus electrònics dels companys.

Tenim inquietuds que es repeteixen, com crear grups de treball o resoldre normatives. Visualitzar-nos com a col·lectiu i fer accions perquè les administracions també ens tinguin en consideració i participar del dret públic local.

Sí, i l’aplicació del dia a dia. Tenim molta diversitat de normativa pròpia, sectorial i d’altres administracions. En una llicència d’obres, malgrat ser un acte reglat per llei, et trobes sovint que hi ha diferents interpretacions. Ens va bé tenir uns criteris d’aplicació pràctica i veure què n’opinen altres companys.

Els lletrats als ajuntaments petits han de fer de tot, perquè abasten moltes matèries. Reben el suport de les diputacions i les entitats municipalistes, però potser és més nivell de formació dels tècnics i polítics. El nostre espai es complementa per col·laborar quan tenen una consulta, ja que saben que els escoltaran i els respondran amb rapidesa.

Tenim presència sobretot a la demarcació de Barcelona i Tarragona, on tenim la majoria dels 122 associats. Voldríem arribar als companys de Girona i Lleida. Les assemblees fins ara s’han fet a Vic i Tarragona per donar-nos a conèixer. La idea és tenir delegats territorials per organitzar actes i sessions de treball.

Som un col·lectiu molt desconegut i ens vam voler presentar perquè segur que podem col·laborar per posar l’administració local al segle XXI. L’associació ocupa un espai que no existia fins ara i som uns nous interlocutors amb l’administració. Amb el Departament de Justícia ens agradaria acordar que puguem disposar de sales on preparar els judicis i contenciosos quan defensem els ajuntaments i oferir-nos també com a interlocutors ara que s’intenta aplicar el servei de mediació.

Encara tenim molt camí per recórrer. Molts ajuntaments han fet els deures quan tocava. Hem vist pobles petits que s’han espavilat fent proves pilots i ciutats grans, com ara Barcelona, que ja fa anys que hi funciona l’administració electrònica. El grau d’implementació és baix, encara, i a més s’ha prorrogat dos anys la interconnexió amb les dues plataformes estatals, com la del registre d’apoderaments. Amb aquesta moratòria es penalitza els qui han fet la feina. Guanyarem temps per canviar el xip tant els usuaris que encara demanen un paper amb segell i els funcionaris que s’han d’acostumar a un maremàgnum d’arxius en comptes de carpetes. Ara tenim uns expedients híbrids en què l’hàndicap és la manca de recursos per revisar la documentació digitalitzada.

Mirem d’anar simplificant, però a les taules dels ajuntaments es revisen normatives que impliquen moltes administracions. A nivell jurídic la màxima representació és el secretari, però nosaltres estem molts cops a la trinxera davant del ciutadà. S’ha d’actualitzar l’administració i que el ciutadà no ens vegi com un mal necessari, sinó com una ajuda. Encara hi ha qui pensa que els funcionaris gi som per posar segells.

S’ha de canviar la imatge de l’empleat públic. Per fer-ho tenim clar que ens agradaria acostar-nos als joves que estudien dret perquè s’interessin pel dret públic. Han de veure-hi una sortida professional perquè hi ha demanda de lletrats i les nostres jubilacions s’hauran de cobrir algun dia. A Catalunya potser sí que està mal vist ser funcionari, quan a d’altres països, com França o els Estats Units, és un prestigi.