Posant en valor la vall de Llémena

“La vall és d’una gran bellesa, dintre, s’entén, el matís bucòlic i rural. La vall és petita, recollida, sinuosa, un autèntic cul-de-sac sobre l’amfiteatre que la tanca al nord. És la miniatura deliciosa d’una vall del nostre país. El seu candor té un punt de descarat.” L’escriptor Josep Pla definia així la vall del Llémena a Un petit món del Pirineu (Edicions Destino, 1974). “És la gran desconeguda de les comarques gironines”, explica Jaume Busquets, alcalde de Sant Martí de Llémena, un dels quatre municipis que conformen la Mancomunitat de la Vall, junt amb Sant Gregori, Sant Aniol de Finestres i Canet d’Adri. Al visitant el pot sorprendre que, a pocs quilòmetres de l’àrea urbana de Girona, existeixi un patrimoni natural i cultural de gran valor paisatgístic de 184 quilòmetres quadrats. La cohesió a la vintena de petits pobles, antics veïnats i masies disseminades, que hi ha a la vall la donen per una banda la riera de Llémena i el camí ral, que històricament la connectava amb Girona.

“El camí ral és un potencial que té la vall del Llémena per al turisme familiar, que és el que estem buscant”, destaca l’alcalde Jaume Busquets, afeginthi que és un privilegi “poder anar des de Girona fins a Sant Aniol de Finestres pel camí antic pràcticament sense tocar asfalt”: “S’ha de conservar, mantenir i promocionar.” Amb tot, no es busca un turisme massificat, sinó que, des de la Mancomunitat, es treballa per “posar destacar que la vall de Llémena sigui la gran desconeguda”. Així, la promoció que se n’ha de fer, explica, ha de ser “amb mesura i cautela” per mantenir “l’encant” amb què la descrivia Josep Pla.

Els tres ajuntaments dels termes municipals que limiten amb el camí ral hi han destinat diverses inversions per millorar-ne l’accessibilitat i la seguretat. En el cas de Sant Martí de Llémena, s’han esmenat tres trams de passos de torrents i pujades que amb la pluja han quedat descarnades i n’ha sobresortit la pedra. També s’ha destinat una petita partida per millorar la senyalització, que ja hi havia, i ampliar les indicacions sobre la flora, la fauna i la diversitat de la riera Llémena, que comparteix tram amb el camí ral. Destaquen com a llocs d’interès els desviaments cap a Granollers de Rocacorba, en direcció al nucli de Llorà, i la Banya del Boc.

L’alcalde de Sant Gregori, Quim Roca, comparteix la idea de posar en valor un camí històric, però diu que abans s’ha d’adequar, perquè el projecte sigui també de llarg recorregut. “No volem fer un gran camí ni generar cap impacte, sinó arranjar uns punts molt concrets”, destaca Roca. L’alcalde de Sant Gregori explica que el camí ral es vincula també amb el territori des del punt de vista gastronòmic, amb la restauració de la zona i els allotjaments rurals, i amb activitats vinculades al turisme actiu, com ara el lloguer de bicicletes. En el cas de Sant Gregori, s’ha arranjat el tram que va des de Can Verdaguer fins a Santa Afra i del santuari fins a Sant Martí de Llémena. “Hi hem fet tres punts d’actuació. És un camí molt humit, que voreja la falda de Sant Grau, i és corriol estret, on hi ha diferents torrents que baixen de la muntanya. El que hem fet és millorar-ne l’accessibilitat i la seguretat”, destaca Quim Roca.

A Sant Aniol de Finestres, punt d’arribada de la ruta, també s’ha treballat amb dos trams que uneixen Granollers amb Sant Esteve de Llémena i també comunicant el veïnat del Raval, explica el seu alcalde, Francesc Oliveras, que remarca les possibilitats de senders que es poden fer alhora que el turisme de cap de setmana omple els allotjaments rurals.

Sobre una massificació de la vall, l’alcalde de Sant Martí de Llémena, Jaume Busquets, recorda que s’ha de gestionar aquesta convivència entre els qui hi van “a caminar amb la família, els de la BTT, els qui van a cacera, a buscar bolets”, els qui hi viuen i “els qui no”.