L'àrea residencial estratègica s'ha planificat com a sector fonamental de creixement de la ciutat

Tot i que «aquell moment d'eufòria immobiliària» ja ha quedat enrere, l'àrea residencial estratègica és la nineta dels ulls de l'àrea d'Urbanisme. El projecte, que ha de quedar integrat dins el nou POUM, preveu un creixement residencial de fins a 5.700 nous habitatges –3.200 dels quals seran de protecció oficial–, una xifra que altrament la Generalitat va rebaixar respecte al projecte inicial, que en contemplava 6.200. Ara, doncs, ja es té l'ull posat cap al nord de la ciutat, un sector que pot generar moltes oportunitats però que encara no estava programat –igual que el de llevant–, a diferència d'altres sectors, com ara el sud, on l'Ajuntament fa anys que hi actua; la construcció del Tecnoparc i el campus universitari en són un exemple, igual que Mas Iglesias.

Segons el pla general del 1999, el nord de la ciutat estava dividit en diferents plans parcials «separats i segregats» que provocaven «un malbaratament del territori» perquè s'hi havien planejat edificacions de baixa densitat i això «feia mal a la ciutat». Ara, amb un treball conjunt entre l'Ajuntament i la Generalitat, s'ha aconseguit trobar una solució a una proposta que el regidor Bergadà troba «interessantíssima». No obstant això, el projecte no ha estat exempt de controvèrsia perquè és el més gran que s'ha planificat a tot el país, tot i que de les 112 hectàrees inicials s'ha passat a les 105. Per Bergadà «no és una dada significativa» ni un fracàs, sinó que per ell «importa la qualitat i no la quantitat» del que s'hi acabarà desenvolupant, i així que defensa l'ARE convençut del projecte per «la coherència en el plantejament».

Carretera de Castellvell del Camp amunt, abans de canviar de terme i a l'esquerra, l'ARE tindrà com a principal element estructurador el passeig Nord, a partir del qual s'urbanitzarà la resta del terreny disponible. Com tot projecte urbanístic d'envergadura, no s'executarà de cop, i menys en un context de crisi com l'actual. Això sí, l'Ajuntament vol estar preparat; mira cap al futur i pensa poder tenir sòl reservat quan el sector de la construcció comenci a remuntar, tant els empresaris immobiliaris privats com els públics. En aquest sentit, el govern municipal ja treballa per col·locar al passeig Nord el segon institut escola de la ciutat –Els Ganxets–, com també un altre centre d'atenció personal integral.