Més atencions a l’estany de Sils
Un pla de gestió servirà per posar al dia la llacuna permanent i els espais adjacents
La neteja de la vegetació i la sega dels prats de l’última dècada han estat insuficients
L’estany de Sils rebrà des d’ara i durant quatre anys més atencions de les que ha rebut en l’última dècada. Un acord a quatre bandes –Ajuntament, Agència Catalana de l’Aigua, Fundació Catalunya-La Pedrera i Fundació Emys– permetrà posar al dia la llacuna permanent i els espais adjacents gràcies a un conveni de custòdia.
Pau Sunyer és biòleg i responsable dels projectes de conservació i recerca de la Fundació Emys, amb seu a Riudarenes. Valora que el futur pla de gestió aportarà “unes directrius tècniques” a l’hora d’intervenir a l’estany de Sils (12 hectàrees), la riera de Santa Maria i la séquia de Sils (7 quilòmetres), així com diverses finques adjacents. “A la llacuna s’ha de netejar la vegetació aquàtica que es va tancant, i els prats de dall [inundables] s’han d’anar segant. Hi havia molta més feina de la que s’ha anat fent.”
Sunyer admet que l’estat de l’estany i els espais de l’entorn “dista del que seria òptim: hi ha molta feina per fer”. Ara s’haurà de fer “una revisió concreta de cada espai” que ha d’incloure, per exemple, “manteniment de senders, retirada de ponts de dins de la sèquia i la millora dels punts de guaita”, assenyala el biòleg.
L’alcalde de Sils, Martí Nogué, valora que la conservació i les accions seran “consensuades”, cosa que facilitarà les coses. “Es triarà, conjuntament, com s’ha de tallar i cada quants anys s’ha de drenar la séquia.” Les feines tindran un cost, i caldrà fer un repartiment de qui assumeix els treballs.
El conveni de custòdia va ser signat el divendres 23 de novembre a l’ajuntament de Sils per representants municipals, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), la Fundació Emys i la Fundació Catalunya-La Pedrera. Aquestes dues fundacions assumiran la direcció tècnica del manteniment en el que serà la “segona gran acció coordinada que s’hi farà” després del projecte europeu Life Natura del 1998, segons destaca Sunyer.
Entre el 1998 i el 2002, el projecte Life Natura va permetre recuperar la llacuna permanent (estany), recuperar prats de dall, vegetació d’aiguamolls i bosc de ribera. A més, es van adequar itineraris i miradors per a l’ús públic, que encara són útils. L’Ajuntament i Acció Natura van impulsar el projecte, que va disposar de fons de la Unió Europea. Els miradors són els esmentats punts de guaita. “N’hi ha tres als voltants de l’estany, i dos més a la zones dels prats”, diu Sunyer.
Regulació de l’espai
A partir del Life Natura, l’Ajuntament hi ha fet projectes de manteniment en la mesura de les seves possibilitats. Al març, juntament amb el Consell Comarcal de la Selva, el consistori va publicar una diagnosi i un pla d’actuació preliminar. En l’estudi, es proposa “mantenir els prats de dall preexistents establint la freqüència de la dalla i de la neteja dels canals de desguàs, així com establir el procediment per a la recuperació de nous prats de dall”. A més, ja es parla de la regulació de l’ús públic al paratge “amb l’aprovació d’una ordenança i altres mètodes dissuasius” (vegeu la peça).
LES FRASES
L’“error o la negligència” de les espècies exòtiques
J. Ferrer
El biòleg Pau Sunyer assenyala que el pla de gestió hauria d’actuar contra les espècies exòtiques. “Les espècies exòtiques les ha introduït la gent, sigui per error o per negligència, i s’acaben estenent, des del bisó americà [semblant a una llúdriga, però més petit i més fosc], que s’ha estès per tots els cursos fluvials, o les tortugues exòtiques, com ara la tortuga de Florida, que és molt comuna a la séquia, i el cranc americà.”
Les carpes encara són a Sils: “Són un problema, perquè afecta la qualitat de l’aigua, a banda que es cruspeixen els ous dels amfibis i impedeixen que hi hagi un ecosistema molt més ric.” Anys enrere, es va assecar l’estany amb bombes per treure’n l’aigua i es van treure “tones de carpes, però quan plou molt la séquia sobreïx i tornen a entrar carpes a l’estany”. Des de la séquia, també hi entren sediments, cosa que fa disminuir el nivell de la llacuna, diu. Això es pot veure a les dues imatges de dalt, on la vegetació ha anat guanyant espai.
L’estany és un espai “molt interessant per a les aus migradores i per a les aus aquàtiques que hi passen l’hivern”. Esmenta el cabusset i el martinet blanc. Com a amfibis, Sunyer destaca la tortuga d’estany (l’Emys), el tritó palmat, la reineta (granota) o el gripau d’esperons. A l’estany hi ha peixos com ara l’anguila, “en perill d’extinció”, l’espinós o el barb de muntanya.
Recuperació prudent de les visites
Els quatre signants del conveni es van trobar el dilluns 3 al centre cívic de Sils per començar a avançar. Una de les coses que volen impulsar –i que ja s’havia fet– són les visites guiades al paratge: l’estany (la llacuna permanent), la riera de Santa Maria, la séquia de Sils i les finques adjacents. “Es vol promoure que la gent visiti l’espai, però se n’haurà de regular l’ús. Depèn de com, durant la cria d’ocells, algunes activitats podrien fer que abandonessin el niu. Tampoc no és bo que hi hagi gossos deslligats i que la gent s’acosti als estanys”, assenyala Pau Sunyer, responsable de conservació i recerca de la Fundació Emys. Per a aquest biòleg, l’estany i els entorns són “un espai molt interessant des del punt de vista natural, sigui per la potencialitat del turisme o l’ecoturisme, i per la necessitat de preservar-lo. Hi ha itineraris que donen la volta a la llacuna i des de l’estació de tren [de Sils] en deu minuts a peu ja hi ets”. L’accés a l’estany és lliure, i fent-hi una volta és fàcil trobar-hi gent a peu o en bicicleta que hi van a passejar.
