Moltes segones residències i poques de primeres
El gros dels projectes en obres s’adrecen a forans i els lloguers turístics dificulten trobar habitatge assequible
La promoció de l’obra nova arran de costa se centra, sobretot, en el mercat de les segones residències. I no sols per les característiques, en el cas dels nombrosos xalets en projecte, sinó també pels preus dels pisos en construcció en poblacions com ara Platja d’Aro, que el 2017 va acabar com el municipi amb el metre quadrat més car de tota la demarcació de Girona, i Palamós. En aquestes dues poblacions s’estan enllestint o començant a aixecar nombrosos blocs, però amb preus que superen els 200.000 euros, pel cap baix, i acabats exclusius.
Aquesta situació, combinada amb la popularització en paral·lel dels habitatges d’ús turístic, que ha empès molts petits propietaris a llogar pisos tot l’any a través de plataformes digitals, ha fet minvar l’oferta dels arrendaments i ha afavorit que se’n disparin els preus respecte als darrers anys, un fenomen similar al que succeeix a Barcelona i del qual tampoc s’escapa la ciutat de Girona. El mercat a les poblacions de la costa, doncs, queda força restringit a la compravenda de pisos de segona mà, una opció menys flexible per a qui està de pas o no pot aspirar a un crèdit hipotecari.
Poc habitatge social
En els darrers anys, al Baix Empordà, només Santa Cristina d’Aro, Sant Feliu de Guíxols i Palafrugell han enllestit promocions d’habitatges de protecció social, que en alguns casos també va costar omplir perquè la finalització va coincidir amb l’esclat de la crisi, i els preus de comercialització no afavorien que els aspirants complissin els requisits perquè els concedissin hipoteques. Finalment, molts pisos es van canalitzar cap als lloguers a preu protegit, però un cop ocupats, encara hi ha demanda insatisfeta.
Petits passos
Un problema col·lateral és que els planejaments antics no preveuen reserves de sòl o finques per a habitatge social, de manera que hi ha hagut poblacions que han començat a estudiar solucions imaginatives. A Calonge, per exemple, l’Ajuntament ha mirat de posar fre a l’èxode de joves cap a altres municipis implicant-se en un projecte cooperatiu de Sostre Cívic, amb catorze habitatges de lloguer vitalici. Els inquilins –previ pagament d’un dipòsit per rehabilitar un bloc adquirit a un banc que se l’havia adjudicat– hi podran residir amb un lloguer inferior als preus de mercat, i recuperar el dipòsit quan marxin. A Sant Feliu, l’Ajuntament vol fer una desena de pisos d’emergència en un dels hotels del llegat Anlló que la Generalitat no havia aconseguit vendre. I a Rupià, un petit poble de l’interior, s’han habilitat sis parcel·les que s’oferiran a residents de lloguer o joves que s’emancipin.
