Aprendre a tenir mirada supramunicipal i exercir una capitalitat lleial i generosa

“La quarta revolució industrial passarà per sobre dels territoris que no sàpiguen treballar de manera unida”, assegura l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas (CiU), que afirma que estan “acreditades” per tots els municipis tant la voluntat com la necessitat que l’àrea urbana esdevingui un espai de col·laboració. “Aquí no hi ha colors polítics, les coses es tracten amb sentit comú i lleialtat, i tots ens hi hem de posar”, assenyala Madrenas, que té clar que la primera que ho ha de fer és Girona. “Des de Girona hem d’aprendre a tenir una mirada supramunicipal. És cert que a vegades Girona és tant una capital indiscutible que ha d’aprendre a treballar de manera generosa.” En aquest sentit, exposa que “no ha de ser mai un fracàs que un pavelló es faci aquí i una escola allà”, ja que el que importa és donar “el millor servei al ciutadà, sense el límit fictici que ve determinat en un mapa”.

Dins d’aquest equilibri territorial, també hi entra el que l’alcaldessa de Girona sempre destaca com un dels grans reptes per als pròxims anys: l’habitatge. “Entenc jo que ho hem d’afrontar forçosament com a àrea urbana”, subratlla.

Explica que ja hi ha hagut alguna reunió per a la revisió del pla director del sistema urbà de Girona, però que encara és un tema molt incipient. “Les coses són lentes i no són fàcils, però sí que hem fet passos, no partim pas de zero.” A més, Madrenas, que destaca la “bona relació amb tots els municipis veïns”, indica que ja hi ha diversos exemples engegats en els últims anys que “acrediten que aquest és el camí a seguir”. Es refereix sobretot a projectes bilaterals o fets en xarxes integrades per diversos municipis, però no hi ha actualment cap òrgan per a tota l’àrea urbana: “Podria ser una bona opció fer un consell d’alcaldes de l’àrea urbana”.

Entre les principals “polítiques de cooperació” que ja exerceix Girona com a capital de l’àrea urbana, l’alcaldessa anomena projectes de caire social, cultural, econòmic, ambiental, de mobilitat i també algun de caire més simbòlic. En l’àmbit social, assenyala que tant La Sopa com el Servei Municipal d’Ocupació no són exclusius per als ciutadans de Girona. I en el camp de la cultura, sobresurt el cas de festivals com ara el Black Music i el Temporada Alta, que s’han estès a altres municipis més enllà de la capital. “Això és per la voluntat de la ciutat que hi hagi aquest ànim cooperatiu”, insisteix.

En l’àmbit econòmic, recorda el programa Invest In, engegat el 2015 pels municipis de tota l’àrea urbana per atraure inversió. Un altre èxit dels últims anys que anomena és l’acord per al retorn de l’aigua del Ter: “És un èxit ambiental importantíssim guanyat per tots.” D’altra banda, la mobilitat és un dels terrenys en què és més clara la cooperació, amb els convenis per a la construcció de carrils bici i la xarxa d’autobusos. Madrenas també destaca l’acord amb Sarrià de Ter per retirar els escuts franquistes del pont de l’Aigua i sobretot l’acord amb Celrà pel castell de Sant Miquel: “És una qüestió de sensibilitat i de bon veïnatge.”

L’alcalde de Sarrià de Ter, Narcís Fajula (ERC), comparteix l’opinió dels alcaldes de Salt i Vilablareix amb relació a la capitania de Girona per constituir una àrea urbana i metropolitana, una “aposta a gran escala per esdevenir un entorn continu i que sigui un referent”. Explica, però, que abans cal posar fil a l’agulla per reprendre el que qualifica de “gran iniciativa”. Fajula recorda que amb Salt i Girona ja avancen en segons quines qüestions com ara el transport públic, les ordenances del taxi i els serveis d’aigua. “Sí que s’han d’abordar tots els factors de desenvolupament dels diversos municipis, però també és veritat que s’ha de pensar a escala macro, en temes més socials”, considera. També insisteix que cal treballar en l’equilibri del conjunt dels catorze municipis per avançar en comú: “Òbviament, per tal de decidir on ubicar els grans motors industrials i comercials d’aquest gran entorn.” I, quant als límits territorials, l’alcalde de Sarrià recalca que ja fa anys que és “la mateixa gent la que els desdibuixa” amb els hàbits de consum.

“La relació entre els municipis de la comarca és mínima. Sol ser per temes puntuals dels ajuntaments i, realment, ara com ara no hi ha una coordinació d’aquesta suposada àrea metropolitana.” És una de les reflexions de l’alcalde de Celrà, Dani Cornellà (CUP). Posa de manifest que, des del Congost cap a l’Empordà, hi ha una falta clara d’infraestructures que hi comuniquin, i hi afegeix que s’hauria de potenciar la xarxa del tren de rodalies: “Sí que s’han portat a terme les infraestructures que afecten les ciutats més grans, però els municipis petits ens hem hagut d’espavilar bastant. Ens hem entès amb Girona per qüestions concretes com ara el carril bici i la titularitat compartida del castell de Sant Miquel, però cal una mirada més àmplia.” Cornellà, alhora, considera que el Consell Comarcal del Gironès no és “gens representatiu”: “La seva estructura i el seu funcionament s’haurien de reformular. Podria tenir pes i ben segur que s’avançaria molt més si fos governat per un consell dels municipis i no pels partits, d’acord amb els resultats electorals.”

“Estem oberts a parlar, sempre que es respecti l’autonomia dels municipis.” Des de Riudellots de la Selva, on hi ha un potent polígon industrial, l’alcaldessa, Montserrat Roura (CiU), creu que primer cal veure les bases de l’àrea urbana, “per si són inclusives o excloents”: “Amb Girona, hi tenim bona col·laboració per promoure l’economia. La dinamització industrial, com més global, millor.”