L'Alt Berguedà veu en el llop un atractiu per a un turisme de «natura i paisatge»
La reaparició d'aquesta espècie dóna l'oportunitat de conèixer millor l'animal a partir de tallers educatius
El director del Parc Natural del Cadí-Moixeró, Jordi Garcia Petit, ha explicat que es va veure l'oportunitat després de comprovar «l'experiència d'altres territoris com el de Sierra de la Culebra, a Zamora». Per tirar el projecte turístic endavant s'han aprofitat els materials educatius que s'havien elaborat per als alumnes de les escoles i instituts i s'han adaptat al turisme. Així, els visitants d'aquest espai natural poden conèixer la realitat del llop, saber la seva distribució a Europa, aprendre a reconèixer un rastre, veure quin paper té l'animal en el conjunt de l'ecosistema o els inconvenients que representa per a la ramaderia la presència d'aquesta espècie i com es resolen.
«La reintroducció del llop pot ser una oportunitat per consolidar l'Alt Berguedà com una destinació de turisme de natura i paisatge, però sempre des d'una vessant didàctica i intentant evitar els conflictes amb els ramaders», ha assegurat Sergi Roca, president del Consell Comarcal del Berguedà.
L'oferta ha estat tot un èxit i unes 130 persones van omplir els cinc tallers de L'udol del llop, impartits per Carme Ruset, de l'associació SOURS. Això ha fet que aquest any s'hagi decidit repetir l'experiència, i tant el Consell Comarcal com el Consorci de Turisme preveuen aconseguir una participació semblant. Els tallers començaran avui a Bagà i també es podran fer l'1 de maig a Gisclareny, el 5 de maig a Gósol, el 3 de juliol a Guardiola de Berguedà, el 7 d'agost a Saldes i el 4 de setembre a Vallcebre, sempre havent fet una inscripció prèvia.
A més d'aquests tallers, els dies 1, 2, 8, 9 i 15 de maig s'oferirà al Centre del Parc, a Bagà, un curs d'aproximació al món del llop organitzat conjuntament amb Signatus SM-G, en què entre altres matèries es treballaran aspectes de biologia, ecologia, comportament, dibuix i fotografia. El curs inclourà sortides per conèixer de més a prop el territori on viu l'animal.
Segons Garcia Petit, de moment els tallers només es faran a la zona del Berguedà, però tampoc no es descarta la idea de traslladar el projecte a altres comarques veïnes si hi tenen interès.
De fet, el material escolar actualment ja s'utilitza a escoles i instituts de la Catalunya del Nord, amb el projecte de traduir, també, el material al francès amb la col·laboració del Ministeri de Medi Ambient francès i l'Oficina de la Caça i la Fauna Salvatge francesa.
Els ramaders no ho veuen clar del tot
Si hi ha un sector que es va mirar amb preocupació la reaparició del llop a les muntanyes del Cadí-Moixeró és, sobretot, el de la ramaderia. Des del Departament de Medi Ambient s'han donat ajudes per millorar les infraestructures ramaderes i s'han construït tancats per protegir els ramats. A més, s'han agilitzat les indemnitzacions que reben els ramaders en cas de comprovar-se que l'atac prové realment d'un llop. A més, a l'hora de plantejar el projecte turístic, també s'ha volgut comptar amb els ramaders i s'han fet reunions conjuntes per trobar la millor manera de treure profit turístic de l'animal sense generar conflictes.
Tot i així, molts ramaders continuen veient malament la presència d'aquest animal. Jaume Coromines té una explotació al sud del Berguedà i sentencia: «Si ha d'anar bé per a la comarca i portar turistes està bé, però els que tenim els problemes som els ramaders. No és que estigui en contra de la recuperació d'espècies com el llop o el voltor, però s'hauria de tenir més en compte l'opinió de la gent del territori.»
L'Aran rebutja fer servir l'ós bru com a esquer turístic
La reintroducció de l'ós bru al Pirineu que impulsen les autoritats franceses en el marc d'un projecte de la Unió Europea no és pas vist com una oportunitat econòmica al Pirineu. Especialment a la Val d'Aran, on un incident la tardor del 2008 entre una óssa i un caçador, que va resultar ferit lleument, va provocar una autèntica revolta contra aquesta reintroducció. El Conselh Generau de l'Aran es va posar al capdavant de la protesta, que només es va atenuar amb la posada en servei de patrulles de vigilància pagades per la Generalitat i per l'Estat i gestionades directament pel Conselh Generau.
La neu sí, l'ós no
Tot i això, l'oposició a la reintroducció continua. El síndic d'Aran, Francés Boya, manté que la posició de les institucions araneses no ha canviat en contra de la reintroducció, pels problemes que, segons ell, comporta per als pagesos i ramaders del territori. Boya, a més, no hi veu cap avantatge turístic i nega que sigui cap atractiu per a l'Aran. «Sovint se'ns posa d'exemple el cas d'Astúries, però allà l'ós només aconsegueix aportar uns 40.000 turistes anuals, això és molt poc en comparació amb el turisme que ja es mou a l'Aran gràcies a la neu, l'esquí i la natura», ha explicat a El Punt el síndic aranès.
Boya, a més, assegura que el suposat benefici per al turisme que tindria la promoció de l'ós bru no compensa en absolut els perjudicis per a sectors com ara la ramaderia i la pagesia, en retrocés al Pirineu però que, segons Boya, són encara d'una gran importància econòmica i estratègia per a l'Aran.
No faran cap campanya
Per aquest motiu, la presència de l'ós bru a les muntanyes pirinenques catalanes i de l'Aran en particular no disposen de cap campanya de promoció turística, cosa que sí que passa en altres racons d'Europa on s'està reintroduint aquesta espècie. Segons Boya, el Conselh Generau que ell presideix no té cap intenció de canviar aquesta situació. «No ens interessa. La reintroducció artificial d'aquesta espècie és una cosa que estan fent altres administracions sense preguntar-nos-ho a la gent del territori, i el que voldríem i els hem demanat és que ho tirin enrere perquè perjudica les nostres economies», sosté el síndic.
Amb aquesta oposició al territori, tampoc s'han atrevit a engegar campanyes de promoció les administracions superiors, com ara la Diputació de Lleida, que sí que fa guies turístiques de la reintroducció del voltor i el trencalòs al Pallars, l'Alt Urgell i l'Alta Ribagorça.
