La línia orbital ferroviària, en mans de l'Estat
El govern ha aprovat la reserva de sòl per a aquesta infraestructura i Foment comença a redactar el projecte constructiu
€Qui paga mana, i, per tant, l'Estat –que és qui finançarà la línia orbital ferroviària– ha començat a redactar l'estudi informatiu al qual posteriorment seguirà el projecte constructiu. Els dos documents són previs a l'inici de les obres d'aquesta infraestructura, que aproparà 26 municipis de sis comarques de la regió metropolitana sense passar per Barcelona (Garraf, Alt Penedès, Baix Llobregat, Vallès Occidental, Vallès Oriental i Maresme). El pressupost per fer l'estudi informatiu i el projecte constructiu està inclòs en els 4.000 milions d'euros del pla de rodalies signat entre Estat i Generalitat i vigent fins al 2015. El que no està inclòs en aquest pla és el finançament de les obres, que el govern calcula que també serà d'uns 4.000 milions. El ministre de Foment, José Blanco, explicava que les obres podrien començar abans del 2015, però l'Estat no aportarà el gruix pressupostari de l'orbital ferroviària fins després del 2015, quan s'hagi esgotat l'actual pla de rodalies.
Ara per ara, el govern ja pot reservar el sòl per a aquesta infraestructura, després que ahir va aprovar el pla director urbanístic de la línia orbital. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va explicar a aquest diari que «sense aquesta reserva de sòl no hi ha cap obra que es pugui materialitzar». En aquest sentit, va recordar que el govern ja va haver de fer un pla especial per fer la reserva de sòl de la línia d'alta velocitat. «En el cas de la línia orbital, s'ha fet un pla especial, que sempre té més força.» Gràcies al detall que té aquest pla, es facilita la feina a Foment a l'hora de fer l'estudi informatiu i el projecte constructiu.
Nadal destacava l'ampli procés de participació aconseguit a l'hora de redactar el pla. El document aprovat presenta petits ajustos de traçat respecte de l'aprovat inicialment l'any 2008. Amb aquestes modificacions hi ha la intenció de millorar la integració de la línia en entorns urbans. El traçat de la línia s'ha modificat a l'altura de Canyelles, Montmeló, la Roca del Vallès i Argentona, amb els objectius d'apropar les estacions a nuclis urbans i reduir l'afectació en l'entorn mantenint la funcionalitat.
La línia orbital ferroviària, que segons les previsions de la Generalitat no estarà en funcionament abans del 2026, posara fi a l'actual xarxa radial en unir Vilanova i la Geltrú amb Mataró, passant per Vilafranca del Penedès, Martorell, Terrassa, Sabadell i Granollers. Les previsions són que doni servei a uns 96.000 viatgers, el 30% dels quals provindrien del vehicle privat. La línia tindrà 120 quilòmetres de longitud, i més de la meitat –78 quilòmetres– seran de nova construcció. En total tindrà 42 estacions, de les quals 23 seran noves. Tot i que en l'aprovació inicial s'havia parlat que prop d'un 70% de l'orbital discorreria per túnels, finalment el percentatge ha baixat fins al 60%, al qual cal sumar un 5% més de línia en viaducte.
Dos anys més d'avaries a rodalies
El director de Rodalies Renfe a Catalunya, Miguel Ángel Remacha, va admetre ahir –en declaracions a COM Ràdio– que les avaries a la xarxa continuarien durant dos anys més, mentre s'executen obres de millora de la infraestructura com per exemple les de la nova estació de rodalies a la Sagrera, que ara i fins al setembre provoquen talls a la R3, R4 i R7. Remacha va explicar que «hi ha molts treballs programats, per exemple d'alimentació elèctrica. Quan tinguem tot el sistema modernitzat, realment, les avaries seran mínimes. I sobretot tindrem plans B. És a dir, que davant una situació de problemes tècnics tindrem una alternativa perquè el problema no arribi als clients. Les molèsties, va puntualitzar Remacha, no només són derivades de la millora de la xarxa de rodalies, sinó també de les obres del tren d'alta velocitat. Pel director de rodalies, «el que ara és un patiment i una convivència amb les obres, probablement d'aquí a parell d'anys seran ja nous serveis». Precisament amb l'objectiu de millorar la xarxa, aquest cap de setmana s'interromp la circulació ferroviària entre Arenys de Mar i Mataró, de la línia R1, per construir un pas inferior a Sant Andreu de Llavaneres i millorar les andanes de Caldes d'Estrac. Renfe habilitarà un servei alternatiu de bus.
Retards per un sabotatge
A les línies R3 i R7 ahir hi va haver retards com a conseqüència d'un sabotatge. Cap a les onze del matí, uns brètols haurien tallat cables de comunicacions en diversos punts del tram de Sant Andreu Arenal-Torre Baró, cosa que va provocar desajustos en el servei, que ja està afectat per les obres de construcció de la nova estació de rodalies de la Sagrera. Quan els tècnics d'Adif, ens gestor de la infraestructura, es van presentar al lloc dels fets, van veure que s'havien endut uns 30 metres de cable de comunicacions i instal·lacions. Per poder reparar el desperfecte, els operaris de l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries van haver de restringir la circulació per via única entre Sant Andreu Arenal i Torre Baró des de les tres de la tarda fins a dos quarts de sis. Mentre va durar aquesta restricció del servei, els viatgers de les línies R3 i R7 van haver d'enllaçar amb els trens de la línia R4 a l'estació de Montcada Bifurcació per continuar el seu viatge.
Al matí, una altra avaria en el subministrament elèctric entre Monistrol i Terrassa va causar retards de 20 minuts als trens de la línia 4 de rodalies. En aquest cas, Adif va explicar que havia fet obres a la zona durant la nit de dimarts a dimecres i quan van haver de tornar a activar el corrent elèctric els operaris van veure que era impossible.
