Obres de reforma al parc de les coves de Serinyà
Els treballs, que duraran tot l’estiu, es centren en la sala d’exposicions i la tanca perimetral
El recinte es reobrirà quan es reprenguin les classes a les escoles, que són les principals visitants
Coincidint amb el procés per concretar una nova concessió de la gestió del recinte, la sala d’exposicions del parc de les coves prehistòriques de Serinyà es reformarà aquest estiu. Per aquest motiu, les instal·lacions estaran tancades fins a la tardor i es mirarà de reobrir-les coincidint amb la represa de l’activitat escolar, ja que els grups d’alumnes constitueixen la majoria dels visitants que té aquest equipament, del qual és responsable el Consell Comarcal del Pla de l’Estany. D’altra banda, les obres no impediran que es realitzin les excavacions d’estiu en els famosos jaciments del recinte. A més de l’espai expositiu, es renovarà la tanca perimetral i s’elaborarà un nou audiovisual per projectar als visitants de la sala d’exposicions. El pressupost és d’uns 60.000 euros, una part del qual es cobrirà amb una ajuda de la Diputació.
La present etapa
L’aspecte actual del recinte té l’origen en un projecte que el Consell Comarcal va començar a executar el 1996 per tal de, d’una banda, crear un itinerari a peu entre els jaciments i, de l’altra, fer difusió d’aquest patrimoni. Per aquesta última raó es va construir l’edifici on hi ha, entre altres espais, una sala d’exposicions on es descriu com devia ser la vida en aquell indret en la prehistòria i s’hi mostren alguns materials. Paral·lelament, s’hi organitzen tallers en què es recreen algunes tècniques prehistòriques.
Des dels preneardentals
El recorregut cronològic del Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà s’inicia en l’època dels preneandertals (fa uns 200.000 anys) i segueix amb els vestigis de pobladors posteriors, fins al neolític.
La recerca científica la va començar l’investigador banyolí Pere Alsius en la segona meitat del segle XIX. La primera cova que es va excavar va ser la Bora Gran. Des del 1996, la recerca va a càrrec de la UdG i el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, amb el suport de la Generalitat.