La reurbanització del carrer de Barcelona de Girona preveu cobrir 250 metres més de vies

El pla de millora urbana té un objectiu clar que ha prioritzat el jurat del concurs i que sempre ha posat en relleu l'Ajuntament de Girona. Es tracta de la voluntat que la reurbanització de les actuals naus industrials permeti cosir diversos barris que ara viuen totalment separats els uns dels altres per la presència de la via del tren entre ells.

Per això, un dels fets més destacables és la prolongació de diversos carrers, que permetran unir el sector del Pla de Palau i Sant Pau amb el barri de Sant Narcís. Serà el cas de carrers com ara Muga i Cardener; això també permetrà la continuïtat dels vehicles pel carrers Santa Maria amb València i el carrer Fluvià amb Cartagena. La unió d'aquests barris i la transformació de les naus industrials que durant anys han ocupat l'entrada sud de la ciutat de Girona també ha de permetre donar una millor imatge d'aquesta porta d'entrada a la capital. També pot deixar pas a una possible reurbanització de les naus del carrer Alacant per convertir-les en espai residencial. La voluntat és aconseguir que tot el sector s'incorpori de manera natural a la trama urbana.

Aquest pas és clau perquè el futur desenvolupament de les àrees residencials al sector de l'Avellaneda també pugui incorporar-se a aquesta trama urbana i creixi cap al sud. Per garantir aquesta transformació i la incorporació de la trama urbana s'ha previst que els baixos de tot el front del carrer Barcelona es puguin destinar a activitat comercial per afavorir que els ciutadans i passegin i puguin fer-hi vida social.

Els arquitectes també han previst en el disseny que amb el nou ordenament del sector es pugui crear tot un ampli espai de zona verda que permeti fer els anomenats recorreguts tous. Això suposa crear itineraris pacificats i amb entorns naturals per a ciclistes i vianants. Per això, els redactors del projecte subratllen que l'espai de parc sobre les vies fèrries permetrà traçar un eix verd que connectarà el sector de Mas Gri amb la Devesa. En tot aquest traçat, ja es preveu incorporar un carril bici que permeti fer l'enllaç des del sector reurbanitzat fins a la Devesa, per evitar que els ciclistes hagin de compartir l'espai amb el trànsit rodat i puguin fer el trajecte sense passar per la xarxa viària. A més, es preveu un espai que serveixi de ròtula d'àrea verda, gràcies a la prolongació de la plaça Fargnoli, just al punt on hi ha el xalet Soler. Aquest espai desembocarà just al punt on s'ha previst fer un equipament municipal. L'objectiu de la distribució és crear espais amables que permetin l'enllaç entre els diversos barris que hi ha en aquest sector de Girona, un cop s'hagi desenvolupat tota la nova urbanització. Cal tenir present que un 40% de l'àmbit de l'actuació es destinarà a sòl públic per a zona verda i carrers, i inclou un 10% d'equipaments.

En el pla de millora urbana del carrer Barcelona es preveu que a tot el sector es puguin arribar a desenvolupar entre 700 i 800 pisos. Una xifra que suposaria que en aquest nou barri de Girona hi poguessin viure uns 2.500 veïns si es mantenen els índexs d'ocupació dels habitatges, que segons l'àrea d'Urbanisme és de 3,4 inquilins per habitatge. Són xifres importants que en definitiva suposen un dels creixements més importants de la ciutat, tenint en compte que el terme municipal va quedant sense més zones de creixement. El pla de millora urbana consolida el sud de la ciutat com la principal zona de creixement de Girona. Projectes com les àrees residencials que promou la Generalitat als sectors del Mas Marroc i l'Avellaneda, així com desenvolupaments encara per executar al voltant de l'escola Marta Mata, evidencien aquest clar creixement pel sud. Són poques les excepcions a la resta de la ciutat, però en destaca el barri de Domeny, situat a l'esquerra del Ter i que ja s'està executant.

Una de les aportacions que fa la proposta guanyadora i escollida per desenvolupar-la és un estudi d'assolellament del nou sector i dels pisos de la reurbanització. En l'anàlisi de l'equip Taller d'Arquitectura i Territori s'assegura que en tots els casos es garanteix un mínim de 5 hores de sol en els pisos en l'equinocci. A més, en aquesta anàlisi es garanteix que durant com a mínim nou mesos l'any tots els blocs rebran de manera directa tres hores de sol cada dia. En aquest estudi d'assolellament s'ha tingut en compte la disposició final dels blocs d'habitatges així com les orientacions i cicles que segueix el sol en cadascuna de les estacions de l'any. Per aquest motiu, s'ha determinat que la disposició dels pisos en illes en pinta i un eix més alt en direcció nord-sud i les pues d'aquesta suposada pinta amb edificis més baixos est-oest. Així, al front amb el carrer Barcelona, els blocs seran de planta baixa més cinc o sis pisos; els interiors, de quatre pisos, i les torres, d'11 pisos.

Els canvis a l'entrada sud de la ciutat no seran només en la seva fisonomia amb la incorporació d'aquest important volum d'habitatges, ja que el projecte també preveu tot un seguit de millores que fan referència a la mobilitat del sector i de les vies més importants de la ciutat. Per això, la proposta arquitectònica preveu tot una xarxa de carrers que permeti varir la mobilitat. Com es reconeix en els plafons explicatius, el projecte preveu que el carrer Barcelona i el carrer Oviedo puguin esdevenir d'un sol sentit de circulació, una possibilitat que suposarà una profunda transformació viària si es compara amb els costums actuals dels conductors per entrar i sortir de la ciutat. Les modificacions permetrien evitar l'actual sobrecàrrega del carrer de Barcelona, amb la possibilitat de fer-hi voreres amples per guanyar comoditat per als vianants, posar-hi vegetació i reservar un carril exclusiu per als autobusos. Una de les connexions viàries importants que es crearà serà l'enllaç dels carrers de Salt i el Manuel Carruezo, que superarà amb un pas elevat la via del tren que en aquest punt no seria encara subterrània. Els canvis al carrer Barcelona seran un primer pas per convertir-lo en una via més urbana.