“La gestió anticipada permet afrontar millor les catàstrofes”

El concepte fonamental d’AnyWhere és desenvolupar una sèrie d’algorismes per a la previsió dels perills relacionats amb els fenòmens meteorològics. Per exemple, quan s’apropa un front amb pluges intenses, les eines d’AnyWhere poden preveure els riscos en una zona determinada, la qual cosa permet als serveis d’emergència disposar de més temps de resposta i de més informació per intentar evitar danys humans i materials.

En el nostre entorn, el canvi climàtic farà que baixi el total de les precipitacions, però en contrapartida es produiran pluges més intenses i catastròfiques, i hi haurà amb més freqüència fenòmens molt extrems d’onades de calor i més risc d’incendis. En aquest context, el fet de disposar d’eines per gestionar anticipadament les emergències ens permet afrontar i donar una resposta millor als impactes de les catàstrofes.

Té un motor, un sistema de detecció primerenca integrat per uns 300 algorismes i productes de previsió per diferents tipus de perills: tempestes de pluja o neu, inundacions, tempestes marines a la costa, sequeres, onades de calor, focs forestals, ventades, etc. Aquest sistema permet, a partir de la predicció meteorològica, fer una simulació de riscos i preveure els possibles impactes tant en la població com en les infraestructures.

És un dels altres elements de l’Anywhere. Es tracta d’una plataforma operacional que serveix per transferir tota la informació i generar una sèrie de productes per a les agències públiques que gestionen les emergències. La majoria dels productes tenen versions a escala europea però també se’n poden fer a escala regional. De moment i com a prova pilot, s’han implementat sis versions territorials: la catalana A4CAT, la de Gènova a la regió de Ligúria, la de South Savo (Finlàndia), la del cantó de Berna (Suïssa), la de la regió de Rogaland (Noruega) i la de l’Alta Còrsega (França). També està previst que més endavant n’hi hagi una per a tot l’Estat espanyol. Cada un dels escenaris té unes característiques diferents tant pel que fa a la densitat de població, extensió, orografia o riscos meteorològics.

L’A4CAT inclou els perills que poden desencadenar inundacions, nevades, incendis, onades de calor i episodis de contaminació. Integra dades dels sensors de pluja del Servei Meteorològic de Catalunya, informació de l’Agència Catalana de l’Aigua, trucades al 112, etc. Tot plegat junt amb la localització dels elements crítics com hospitals, escoles o zones inundables, permet detectar els fenòmens locals extrems i fer una previsió de fins a dues hores vista.

Els resultats es donaran a conèixer l’octubre vinent a Brussel·les. La plataforma catalana està funcionant en mode demostració des de l’octubre del 2018 i hem pogut fer el seguiment dels episodis d’inundacions de la tardor de l’any passat, i aquest estiu ho fem amb les onades de calor i els incendis forestals. Per exemple hem simulat l’evolució del gran foc a la Ribera d’Ebre incloent-hi les zones cremades i els punts actius. Això darrer ho hem fet amb informació de la NASA rebuda dels satèl·lits. Combinant les dades amb les de la simulació es fa una previsió sobre l’evolució de l’incendi que permet coordinar millor la gestió de l’emergència.

S’han creat quatre eines d’autoprotecció, dues d’elles a Catalunya: una per als càmpings amb informació meteorològica en temps real i previsió de riuades i inundacions i una altra per al Consell d’Empreses Distribuïdores d’Alimentació de Catalunya per gestionar el transport d’aliments frescos en cas de nevades i bloqueig de carreteres. Les altres dues eines són per a la regió finlandesa de South Savo per les afectacions de les xarxes elèctriques a causa de tempestes, i per a Gènova per fer front als riscos de riuades a les escoles situades en zones inundables.

Aquest projecte és coordinat per la UPC i funciona amb un consorci format per 34 organitzacions d’onze països europeus, tant del món científic com de les empreses tecnològiques i dels organismes gestors d’emergències. Aquí, a més de la UPC, hi ha el Departament d’Interior i el Centre d’Emergències, l’Agència Catalana de l’Aigua i les empreses Hyds i Arantec. El finançament són 12 milions d’euros del Programa Europeu de Recerca i Innovació.