Vall Fosca al natural
El govern anul·la el pla que preveia 900 xalets a les pistes d’esquí d’Espui, al Pallars Jussà
La desregulació afecta 58 àmbits urbanístics de l’Alt Pirineu i elimina 4.700 habitatges dels 17.000 que encara s’hi podien edificar
En salva prop de 400 per a Baqueira
Una estació d’esquí amb 45 quilòmetres de domini esquiable, amb 9 telecadires, un telefèric i 190 canons de neu, 900 xalets, 2.200 places hoteleres, un camp de golf de nou forats, un balneari amb capacitat per a mil persones, un centre de convencions i un aparcament subterrani amb capacitat per a 2.200 vehicles. Aquest era el macrocomplex que la immobiliària Martinsa Fadesa, ara desapareguda després de fer suspensió de pagaments, volia construir al nucli d’Espui, al municipi de la Torre de Cabdella, i a la zona protegida de Filià. Un projecte “aberrant”, en paraules del secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, però que va aconseguir els permisos municipals l’any 2001.
L’any 2003 van començar les obres del camp de golf i de 99 xalets, que majoritàriament, encara estan per vendre. En aquell moment, es va explicar que els xalets eren l’aprofitament urbanístic del camp de golf però que el consistori no n’autoritzaria cap més fins a l’acabament de les pistes d’esquí. Ara l’alcalde, Josep Maria Dalmau, el mateix que hi havia llavors, tot i que abans pel PSC i ara per ERC, assegura que aquests habitatges formaven part d’una altra unitat d’actuació.
Sigui com sigui, aquell 2003 s’anunciava la primera data d’inauguració de les pistes d’esquí: el 2006. Les obres de l’estació començaven l’any 2004, tot i que al mateix ritme que s’estan executant les de la Sagrera. Així, d’obres visibles de veritat no n’hi van haver fins al 2007. Llavors, la promotora anunciava la inauguració dels primers trenta quilòmetres esquiables per a l’any 2009 . Tot plegat amb una inversió que voltava els 500 milions d’euros. La realitat? Martinsa Fadesa va protagonitzar una de les fallides més espectaculars de la bombolla immobiliària espanyola i tot quedava empantanegat: les pistes d’esquí amb gran part de les infraestructures necessàries acabades, el camp de golf acabat però sense estrenar... Aquest mes d’octubre és previst que l’administrador concursal tregui a concurs el camp de golf i els terrenys on hi ha aquests 99 habitatges. El primer concurs va quedar desert.
Ara, només un hotel
La darrera comissió d’Urbanisme de l’Alt Pirineu, celebrada a finals de juliol, va aprovar, inicialment, el pla director urbanístic d’aquest sector, un pla que fa impossible tot aquest complex, ja que la nova normativa només hi permetria la construcció d’un hotel. Serra ha explicat que “eliminar els sostres edificables previstos a la Vall Fosca i a peu de l’estació d’esquí d’Espot eren una prioritat per a aquest govern”.
Aquest procés arrenca a finals de l’any 2015, quan l’executiu català decideix posar ordre al territori amb una nova eina, un pla territorial de país que, segons Serra, podria passar aquesta tardor pel govern per iniciar el tràmit parlamentari. L’objectiu era lluitar contra “el model d’urbanització dispersa, el problema urbanístic més greu a nivell de país”, segons Serra. Aquest procés s’ha de fer per àmbits territorials, però el secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, té clar que “calia començar per Espot i la Vall Fosca; era prioritari”.
Prioritari, però no únic. La comissió territorial d’Urbanisme de l’Alt Pirineu ha decidit desprogramar 58 dels 160 àmbits analitzats, pertanyents a 26 municipis. Serra ha explicat que s’han desclassificat amb criteris d’integració a la trama urbana o d’impacte paisatgístic, entre d’altres. En total, són 210 hectàrees de superfície on, un cop s’aprovi definitivament el pla, en un any, no s’hi podrà construir, cosa que significarà 4.706 habitatges menys. Tot i això, amb els àmbits que tiren endavant el Pirineu encara pot créixer en uns 12.400 habitatges, 1.673 dels quals a Puigcerdà i 1.026 a la Seu d’Urgell.
Entre els àmbits eliminats, destaquen els 900 habitatges d’Espui, però també els gairebé 1.500 xalets previstos a l’entorn de l’estació d’esquí de Port Ainé, els 700 previstos als peus de la pista d’Espot o els gairebé 500 previstos a la zona de Rialp, en zones properes a les pistes tancades de Llessuí. En tots aquests àmbits sí que es permetrà la construcció d’un hotel a Espui i un altre a Espot. Ara, i en aquesta línia, cap al mes d’octubre, el Departament de Territori i Sostenibilitat preveu fer el mateix amb 22 àmbits de la Costa Brava.
La decisió sobre la Vall Fosca, però, no ha estat rebuda d’igual manera per tothom. L’alcalde de Torre de Cabdella, Josep Maria Dalmau, ha anunciat a aquest diari que el seu municipi plantarà cara i presentarà al·legacions al projecte. Dalmau defensa un pla que el seu municipi preveu des dels anys vuitanta: “Necessitem un motor econòmic, necessitem evitar que la gent jove marxi dels pobles de muntanya.” L’alcalde es mostra obert a negociar, “parlant la gent s’entén”, però “no ens podem quedar amb un hotel i prou; les pistes d’esquí són necessàries”. El plantejament de Dalmau, però, xoca amb la Generalitat i els ecologistes; Serra considera que el planejament aprovat pel consistori “és una aberració que mai s’hauria d’haver produït” i que la lluita contra el despoblament “no es pot recolzar en un model del passat com és la segona residència”. “Hem de fer entendre als ajuntaments que el paisatge també és un valor econòmic”, sentencia.
En la mateixa línia és pronuncia el portaveu del grup ecologista Ipcena, Joan Vàzquez. “Per a nosaltres, qualsevol desclassificació dels espais que la bombolla immobiliària va generar és una bona notícia, i més quan parlem d’Espui, a la Vall Fosca, la vall més baixa del Pirineu i, per tant, la que té menys innivació anual”, defensa Vàzquez. El portaveu d’aquesta històrica entitat ecologista de Lleida es felicita també de les desprogramacions vinculades a Port Ainé i Espot, però veu que encara es podria haver anat més lluny: “Han deixat, per pressions de Baqueira, la zona de Sorpe.” Sorpe és un nucli de 30 habitants del municipi de l’Alt Àneu des d’on l’estació de Baqueira Beret volia connectar el Pallars Sobirà amb la Val d’Aran passant per la Peülla. Vàzquez espera que els tribunals els donin la raó i anul·lin els permisos per a la modificació d’aquesta zona.
