L'Audiencia Nacional tomba el contenciós contra l'acord per la caserna de Sabadell
No admet el recurs de l'oposició per errors de procediment i Bustos critica els tres anys perduts al parc de salut
«La justícia torna a donar la raó al govern i hem de lamentar que hem hagut d'esperar més de tres anys, però ens satisfà veure una vegada més que el govern tenia raó» i «el conveni de l'octubre del 2006 per recuperar la caserna s'ajusta plenament a dret», es va esplaiar Bustos contra els recursos presentats per tres grups de l'oposició, l'Entesa, CiU i ICV-EUiA, ja que ERC es va acabar desmarcant de la via judicial però va mantenir la crítica política a l'acord Bustos-Rubalcaba.
Com ja va fer dues setmanes enrere, per comunicar l'arxivament del cas Sant Oleguer per part de la fiscalia, l'alcalde va comparèixer envoltat dels seus regidors. La justícia ha tornat a dictaminar al seu favor, i el to de Bustos en la seva compareixença va ser molt similar: «Esperem que ara altres també assumeixin la seva responsabilitat, després que una vegada més –i ja en són moltes– hagin perdut als tribunals.»
El que diuen els magistrats
La sala no ha admès el primer recurs perquè l'Entesa –amb el concurs posterior dels altres grups– «acciona en la seva condició de grup municipal», mentre que el segon –ja signat amb el nom dels diversos regidors– es va interposar al març del 2008 i demanava l'anul·lació de l'acord de ple del gener del 2008 en què es va ratificar el text del conveni i el mateix acord, subscrit un any i mig abans. Els magistrats esgrimeixen que aquest segon recurs només podia impugnar el punt del ple, ja que el límit de temps per recórrer per la via del contenciós administratiu és de fins a 60 dies després que s'aprovi un acord.
Els efectes sobre el conveni, doncs, són «extemporanis» i defensen que no poden anul·lar el punt del ple perquè era «una mera declaració de voluntat que recollia el contingut de l'acord», sense que s'hi perjudiquessin els interessos de cap altra part.
El fons de la qüestió
Pel que fa als aspectes de fons, l'exposició de motius assenyala que, encara que la finca de la caserna havia estat inscrita al registre de la propietat a favor de l'Ajuntament, l'any 1998, tenia un «evident caràcter demanial», és a dir, que un bé municipal cedit a l'Estat perquè hi prestés un servei públic durant més de 30 anys passa a ser de titularitat estatal. La sentència remet també a un informe de l'advocacia de l'Estat que assenyalava que en la inscripció de 1998 hi havia «causa de nul·litat dels contractes subscrits». Però la resolució en té prou amb els defectes formals per tombar els dos recursos.
La represa del projecte
Bustos, que va comunicar la sentència als màxims responsables del Parc Taulí i la Fundació Parc de Salut, va anunciar una reunió imminent per reorientar el projecte i treballar sobre el que ja s'havia avançat. Però va sentenciar que «costarà molt» recuperar el temps i les subvencions perdudes, com ara els 2,5 milions de fons europeus previstos que els van retirar per culpa dels recursos.
Una polèmica iniciada durant la precampanya electoral del 2007
La polèmica pel conveni entre Bustos i Rubalcaba va esclatar al febrer del 2007, en plena precampanya de les darreres eleccions municipals, quan els caps de llista de l'Entesa, CiU, ICV-EUiA i ERC van anunciar que subscrivien plegats el contenciós presentat per l'Entesa al desembre anterior i van llegir una declaració conjunta en què afirmaven que la ciutat «no podia malversar els seus recursos econòmics» i acusaven l'alcalde d'haver pagat 3 milions d'euros i de cedir un solar de 5.000 m² al polígon de Sant Pau al Ministeri d'Interior per la reversió d'una finca inscrita a favor de la ciutat. El govern del PSC es va defensar amb l'argument que la inscripció podia ser anul·lada per l'Estat, pel caràcter demanial. Regidors d'ICV i CiU –l'expulsat Paco Fernández i el traspassat Francesc Xavier González, d'UDC– i el portaveu del PP, Jordi Soriano, es van acabar alineant amb les tesis del PSC. L'episodi havia servit, fins ara, com a recurs per desgastar els socialistes. Per això l'alcalde i el seu govern no amagaven ahir la seva satisfacció.
