Primers brots verds
Milers de ciutadans ja disposen de la targeta verda que els permet viatjar de franc pel sistema de transport públic a canvi de jubilar el cotxe o moto
Les noves zones de restricció de trànsit generen divisió d’opinions entre el sector del vehicle i ecologistes
La revolució verda que en un futur ha de portar a l’arraconament del vehicle privat que emet gasos contaminants a l’atmosfera en benefici del transport públic ja ha començat. En els dos darrers anys quasi 5.000 ciutadans de l’àrea metropolitana de Barcelona han fet el pas decidit de prescindir del seu vehicle particular per passar-se de forma permanent al transport públic per als desplaçaments quotidians. La conversió d’aquests ciutadans a un model sostenible de mobilitat és la primera conseqüència de l’aplicació a partir del proper 1 de gener de la nova zona de baixes emissions a la ciutat de Barcelona que restringirà la circulació dels vehicles més antics i contaminants, entre els quals es troben els que aquests quasi 5.000 ciutadans han enviat al desballestament.
Aquests pioners són els primers posseïdors del títol de transport que es coneix com a targeta verda i que permet viatjar de franc durant tres anys als ciutadans que poden certificar davant l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) que han donat de baixa el seu vehicle i que no n’han adquirit cap altre, ni tenen intenció de fer-ho. Al benefici comunitari pel cessament de l’emissió de contaminants a l’aire lliure que suposa el desballestament de vehicles antics, s’hi afegeix el que obté el mateix ciutadà, ja que segons els càlculs de l’administració el guany en estalvi que obté la persona evitant-se les despeses de manteniment del vehicle, sumades al fet que no paga el preu del transport, poden oscil·lar entre els 1.300 euros i els 4.000, en funció de si es tracta d’una motocicleta o un cotxe de gasolina.
L’emissió de la targeta verda va començar l’octubre del 2017 i durant aquests dos anys se n’han lliurat a 4.856 persones, fet que equival a dir que s’han destruït el mateix nombre de vehicles. Majoritàriament han estat cotxes, 4.502, i la resta, 354, motos. L’impacte d’aquesta iniciativa incentivadora de l’ús del transport públic és important, ja que aquest nombre de vehicles que han quedat fora de circulació suposa un 10% del total que a partir de l’1 de gener veuran limitada la seva mobilitat.
Segons els càlculs de l’AMB, seran 50.000 cotxes els que quan entri en funcionament la zona de baixes emissions no podran circular de dilluns a divendres, i entre les 7 del matí i les 8 del vespre, per la major part del terme municipal de Barcelona, és a dir, una gran zona de 95 quilòmetres quadrats que queda compresa a l’interior de la gran anella que formen les dues rondes
Potser per això, Barcelona és la ciutat on resideixen la gran majoria dels 4.856 ciutadans que ja disposen de la targeta verda. De tots els 36 municipis on es pot demanar, en el que menys se n’han lliurat és el Papiol, amb només tres.
El col·lectiu més nombrós de sol·licitants són persones majors de 60 anys que s’han tret definitivament de sobre un cotxe que havien mantingut durant dècades. Tot i això no es tracta de vehicles desmesuradament vells, ja que la majoria tenien vint anys. En aquest sentit només hi ha dos vehicles de motor dièsel i deu més de gasolina que superaven els 40 anys d’antiguitat en el moment que van quedar fora de circulació.
Tenint en compte l’expansió que comença a tenir la targeta verda i les dades compreses en una enquesta d’opinió, de moment sembla que els ciutadans tenen molt clar que la mesura de regular l’ús dels vehicles contaminants és bona. En aquest sentit, una enquesta recent indica que un 45% dels barcelonins hi estan d’acord.
El sector, en alerta
Una altra cosa és la rebuda que la posada en marxa de la zona de baixes emissions està tenint entre els col·lectius més directament afectats, i un d’aquests és el que s’integra a Fecavem, organització que agrupa els venedors de vehicles. D’entrada, l’opinió del secretari general d’aquesta entitat, Joan Blancafort, no és bona perquè ja adverteix: “Valorem negativament qualsevol mesura que suposi una restricció del vehicle perquè a la llarga té un impacte negatiu en el sector.”
Blancafort adverteix també que hi ha una lectura interessada, que el sector no comparteix, segons la qual la mesura restrictiva obliga a renovar el vehicle i, per tant, incentivarà les vendes. Blancafort avisa que el que cal és posar en marxa “un pla de renovació de vehicles amb condicions favorables per als clients”, pla que avui en dia no existeix.
De moment, des de l’administració només s’ha parlat de donar ajudes a la renovació de la flota dels transportistes, que és un dels col·lectius directament afectats pel tancament del trànsit a les zones de baixes emissions.
Els venedors de cotxes avisen que el sector es troba ara en un moment d’incertesa, “per les declaracions poc clares” que des de diversos nivells de les administracions es fan sobre el futur del vehicle de motor. Blancafort, que afirma que com a sector també es situen al costat de la defensa del medi ambient, proposa una solució que “complementi transport públic i privat”.
A l’altre costat de la balança hi ha la gent de l’Associació per la Promoció del Transport Públic (PTP), que a través d’un dels seus portaveus, Daniel Pi, posen de manifest el seu convenciment que la mesura restrictiva ha d’anar molt més enllà encara. “La gran necessitat de l’àrea de Barcelona és la de transferir la mobilitat del vehicle privat cap al transport públic”, adverteix Pi. Segons el seu parer, les restriccions el que faran és “incentivar el canvi de vehicle per un de nou”. Quan la plataforma parla de ser més ambiciosos cita, per exemple, el cas de Londres, on el 2021 entrarà en vigor una zona de restricció quatre vegades més gran que la de Barcelona, set dies a la setmana, les 24 hores del dia i amb unes taxes molt altes.
L’aposta pel transport públic té noms i cognoms per part de Daniel Pi, que cita com a necessitat imperiosa la connexió del tramvia per l’avinguda Diagonal. “El seu cost de realització és el mateix que el d’una sola estació de la línia 9”, adverteix.
Sobre la línia 9 en parla l’organització ecologista Greenpeace, que aquesta mateixa setmana, i a través d’un comunicat, es va manifestar de forma crítica assegurant que la zona de baixes emissions arriba “tard” i és “insuficient”. Els ecologistes demanen impulsar infraestructures de transport col·lectiu com els carrils Bus Vao per entrar a Barcelona, el tramvia per la Diagonal i la finalització de la línia 9. També s’aposta per estendre les superilles per pacificar el trànsit a la ciutat.
