El govern té congelada la dessalinitzadora de Cunit per la falta de finançament
Encara no descarta, però, licitar l'obra abans de final de legislatura ja que la podria tirar endavant amb finançament privat
Ara fa dos anys, en plena crisi de la sequera i quan es buscaven alternatives per a l'abastament de l'àrea de Barcelona com el transvasament del Segre –descartat finalment–, el govern insistia a recordar que en el marc de la seva política hidràulica preveia, a curt termini, tres dessalinitzadores (la del Llobregat, la del Foix i la segona de la Tordera) que, juntament amb altres mesures d'estalvi, recuperació d'aqüífers i reutilització, havien d'assegurar el subministrament a Catalunya per molts anys. Amb un parell de mesos de retard, la primera, al Prat, entrava en servei l'estiu següent, el juliol del 2009. Quant a les altres dues, però, i en especial a la de Cunit, no n'ha quedat ni rastre.
L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), al desembre del 2007, havia anunciat que a final de 2010 posaria en marxa la infraestructura, un termini que mantenia en plena crisi de fa dos anys. Quan el maig del 2009, però, va signar els convenis amb els ajuntaments de Cubelles i Cunit per a la captació de l'aigua i l'execució del projecte als seus termes, amb algunes obres com a contrapartida, ja parlava de final del 2011, amb un retard, doncs, d'un any. El procés eren faves comptades: durant l'estiu el projecte estaria en informació pública prèvia a la seva aprovació definitiva, amb la idea de posar-lo a licitació a la tardor, adjudicar-lo abans de final d'any i començar les obres, amb un termini d'execució entre 18 i 22 mesos, durant el primer trimestre del 2010.
Ho desaconsellen a l'ACA
A l'hora de la veritat, però, quan al novembre es van aprovar els pressupostos del govern per a enguany, l'obra només hi figurava amb una partida testimonial de 33.853 euros, que no era cap bon auguri. Un dictamen d'un òrgan assessor de l'ACA, el Consell per a l'Ús Sostenible de l'Aigua (CUSA), ja posava molt en dubte a l'octubre que les dues noves dessalinitzadores fossin «la millor solució» a la falta de garantia de subministrament a l'àrea de Barcelona, ja que recordava el seu alt cost i despesa energètica, quan la del Prat estava –i està– funcionant a tot just un 10-20% de la seva capacitat màxima. Al desembre, malgrat tot, l'ACA incloïa les dues instal·lacions en el seu pla hidrològic –fins llavors no hi eren–, i tot feia preveure que es desencallarien els projectes, que de fet també apareixen en el pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya –que agrupa tota la planificació sobre política hidràulica existent al país, en adaptació a la directiva europea–, en exposició pública des de fa unes setmanes.
Economia no té diners
Ja som al maig, però, i el més calent és a l'aigüera. «Ens costa més del que ens pensàvem, perquè els anys hídrics no afavoreixen la prioritat de les inversions en matèria d'aigua», reconeixia ahir el president del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), Daniel Pi, que explicava: «El projecte ja ha passat tots els filtres, inclòs el de Medi Ambient, però ara hi ha pocs diners, i hi ha qui té altres prioritats», en al·lusió al Departament d'Economia.
Construcció privada
Pi, en tot cas, encara confia que es pugui licitar el projecte –que pujarà a vora 100 milions d'euros–, abans d'acabar la legislatura. En aquest sentit, el govern està estudiant la possibilitat d'encarregar l'obra a una empresa privada i que, quan la tingui enllestida, es plantegin dos escenaris: que l'ACA li adquireixi a preu de cost –si llavors ja té prou disponibilitats financeres–, o bé que, si no, la companyia repercuteixi el cost en la factura de l'aigua que paga als consorcis públics per poder explotar el servei de cara al consumidor final privat. En tot cas, el cert és que el projecte està ara mateix en un calaix, i no hi ha ni diners per executar-lo ni, encara menys, cap altra data prevista per a la seva posada en marxa.
I si canvia el govern?
Al novembre, si no s'avancen, hi haurà eleccions al Parlament, i fins ara totes les enquestes vaticinen una victòria de CiU que li permetria formar govern. I els nacionalistes s'han mostrat sempre contraris a les dessalinitzadores com a base de la política d'aigua, per apostar per altres projectes com el transvasament del Roine. No és pas descabellat, doncs, augurar que, si el projecte s'ajorna gaire més, és molt plausible que no s'acabi executant mai, si bé Daniel Pi no comparteix aquesta opinió. «La dessalinitzadora del Foix –constata– està dins de la planificació hidràulica de la Generalitat, i no seguir-la, després de les eleccions, tindria un risc.» «Què passarà –es demana– si, d'aquí a dos o tres anys, hi ha un altre episodi de sequera i no s'hi pot fer front? Sempre es podrà retreure a CiU que li vam deixar la solució encarrilada i no la va voler tirar endavant.» Pi, doncs, creu que, tard o d'hora i mani que mani, es farà la dessalinitzadora, ja que «qualsevol projecte alternatiu és més car i més llarg».
