Regulació de les activitats permeses a cada tram del Ter
Un pla recollirà les zones on estan autoritzats el bany, la pràctica esportiva, la navegació fluvial o la pesca
Cinc consells comarcals i 70 ajuntaments integren el Consorci del Ter
Conservar el medi, la seva biodiversitat, tenir cura dels recursos naturals, valorar el patrimoni fluvial, apropar la ciutadania al riu i continuar vertebrant i connectant els territoris per on passa el seu curs. Són diversos dels objectius del Consorci del Ter: un ens públic integrat per 70 ajuntaments i cinc consells comarcals (els del Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès i el Baix Empordà). Una de les moltes tasques que du a terme aquest organisme és l’elaboració del pla d’usos del Ter. És un document que està en tràmit i en el qual es va començar a treballar durant el mandat passat (2015-2019). En el pla s’hi establiran quines activitats estan permeses i quines no en cada tram del riu. S’hi recollirà per exemple a quins llocs estan autoritzats el bany, la pràctica esportiva (com ara el piragüisme), la navegació fluvial o bé la pesca; i es regularan i se senyalitzaran certs punts als quals es pot accedir amb vehicle motoritzat. En aquest sentit, a l’hora de concretar i determinar els usos de cada zona, es té molt present que hi ha llocs d’especial interès natural, on la fauna i la flora estan protegides.
L’execució d’aquest pla és un procés llarg i exhaustiu, durant el qual s’han fet reunions sectorials a cada comarca. En la seva realització hi han treballat de manera conjunta el Consorci del Ter i els municipis per on transcorre cada zona del riu; i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) serà la que validarà després el document.
L’alcalde de Sant Gregori, Quim Roca –que va presidir el Consorci des del setembre del 2015 fins al mes passat–, comenta que serà un pla “molt interessant i bastant únic”: “En definitiva, es tracta d’acabar ordenant les activitats arreu del territori fluvial. I en el supòsit que s’incompleixin aquests usos, es tindrà una base i una eina per poder actuar en conseqüència.” Així mateix, l’actual presidenta del Consorci, Àstrid Desset, recorda que es va començar a treballar en la confecció d’aquest pla el 2016, quan se’n va fer inicialment un esborrany: “Aquest document, que fins ara no existia, representarà un bon pas endavant. En la seva elaboració sempre s’està intentant vetllar perquè hi hagi un bon equilibri entre l’oci i el benestar de la gent, i la cura del medi ambient.”
Dos municipis més
El Consorci del Ter va celebrar el 26 de setembre la seva assemblea general a l’Auditori Roca del Museu del Ter de Manlleu. El principal punt de la sessió va ser la designació dels nous membres del consell de govern de l’organisme, per al mandat 2019-2023. L’alcaldessa d’Anglès, Àstrid Desset, ha agafat el relleu a Quim Roca, ja que va ser escollida nova presidenta del Consorci. Fins aleshores, a més, aquest ens estava compost per cinc consells comarcals i per 68 consistoris. A l’assemblea, però, es va donar el vistiplau a la incorporació de dos ajuntaments més: el de Campllong i el de Riudellots de la Selva. I, alhora, es va aprovar la plantilla i el pressupost per a l’any vinent, que puja a 451.689,90 euros (el període 2015-2019 es va tancar amb un romanent positiu de més de 107.000 euros i l’endeutament de l’organisme és zero).
Rutes dels afluents
Al llarg dels últims quatre anys s’han reintroduït espècies autòctones a la conca del Ter, sobretot tortugues d’estany. També s’han organitzat més de 120 activitats que fomenten el coneixement de l’entorn natural, com ara l’anellatge d’ocells, l’observació del cel de nit, la construcció de caixes niu o la descoberta de ratpenats i fauna nocturna.
El director del Consorci del Ter, Ponç Feliu, destaca que “un altre gran pal de paller de l’organisme és la ruta del Ter”, que contribueix a “dinamitzar el territori a través d’un turisme sostenible i desestacionalitzat”. Aquest itinerari ofereix la possibilitat de conèixer i descobrir el riu des del seu naixement a Ulldeter, a 2.258 metres, fins al tram final a Torroella de Montgrí, a la gola del Ter, on desemboca al mar Mediterrani. La ruta, que es pot fer a peu o en bicicleta, ressegueix el curs del riu i travessa cinc comarques: el Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès i el Baix Empordà. El recorregut fa uns 220 quilòmetres, i al llarg del trajecte es poden observar una gran diversitat de paisatges i conèixer elements culturals, històrics, la gastronomia i les tradicions dels municipis. A banda, en el darrer mandat es van inaugurar les rutes dels afluents: la del Freser, la de la riera de les Llosses, la de la riera de la Gorga, la del Gurri, un tros de la del Brugent, també part de la ruta de la riera d’Osor, i aviat s’inaugurarà la de l’Onyar.