Anyada de bolets nefasta, però no perduda del tot
Les altes temperatures de l’agost i la falta de pluja redueixen a testimonials les quantitats recollides
Els boletaires estan en espera de les pluges anunciades
La llevantada anunciada podria reactivar la temporada
Un quilo de rovellons al mercat del Rengle d’Olot costa 30 euros (preus de dimarts passat) i no són rovellons del país. Aquest és un indicador molt clar que la temporada de recol·lecció de bolets a les comarques gironines ha tingut un inici desastrós. I aquesta realitat és especialment punyent perquè contrasta amb l’anterior temporada de bolets, que va ser una de les més productives dels últims anys. I n’hi ha prou amb un exemple: a la jornada de camp de la Festa del Bolet de Setcases, celebrada recentment, els micòlegs van recollir i classificar 80 espècies, quan l’any passat van ser un total de 160.
I més dades. El membre de la xarxa d’observadors meteorològics de la Generalitat i naturalista de la Vall de Bianya, Jordi Zapata, remarca que, dels 40 anys que fa que recull dades, l’agost passat va ser el que va registrar temperatures més altes, i quasi el més sec darrere dels anys 1994 i 2003. Els bolets o, més ben dit, els micelis necessiten un ambient humit per desenvolupar-se i donar forma al bolet. Depenen de les condicions meteorològiques, especialment de les de l’estiu. Les temperatures altes i l’escassetat de pluja han fet baixar fins a sota mínims la humitat i això ha fet que, per exemple, no s’hagin trobat ceps als boscos de les comarques de muntanya, un bolet símbol d’inici de temporada, ja que són uns dels primers a sortir, juntament amb els rovellons. “A l’agost, només es veia algun cistellet de rovellons a la Cerdanya”, ha afirmat.
El meteoròleg ha explicat que la pluja de la vigília de la Diada va caure més generosament al prelitoral, cap a les Gavarres, el massís de Cadiretes, i això va afavorir una florida d’ous de reig. “Va ser una florida contra pronòstic, perquè, el prelitoral és on la temporada boletaire comença més tard”, ha dit. Per contra, la pluja no va arribar la muntanya gironina, on va arribar testimonialment. Per això només s’hi van poder collir els anomenats bolets de soca, les rúscules, que tenen una qualitat gastronòmica mediocre. Es van collir bolets del tipus crualgues, abrons, albarenys... Dissabte passat, al mercat del Rengle, per posar un altre exemple, hi havia surenys de castanyer, i això, segons Jordi Zapata, és molt significatiu, ja que es tracta d’un bolet que aguanta molt bé la calor.
La temporada, no obstant això, no està perduda del tot. Zapata assenyala que si els pròxims dies, i fins als primers deu dies de novembre, plou, es pot reconduir. “Cal una llevantada i ara és l’època”. I ha recordat que precisament les previsions indiquen un episodi important de pluges aquesta setmana, i que podria començar avui mateix. Si arriba, llavors caldrà que no faci vent. “Els bolets volen humitat ambiental i, per tant, el vent és el seu principal enemic. L’ambient sec no deixa créixer els micelis i afavoreix la presència d’insectes, que posen ous damunt dels bolets, i es podreixen més fàcilment.
LES XIFRES
“Deu grams de bolets són un quilo dies després”
“Deu grams de bolets són un quilo uns dies després, una setmana després”, ho remarca Jordi Zapata, que reivindica una visió més global i solidària dels recol·lectors de bolets. “Hem de deixar al bosc els bolets petits, els que hi passin els dies posteriors o nosaltres mateixos els podrem recollir d’una mida més atractiva”, ha indicat. “El bosc és de tots, hem de ser solidaris”, hi afegeix Zapata, que, com a expert boletaire, reconeix que hi ha molt de secretisme entre els qui van a bosc a recollir bolets, però demana que tinguin en compte que no són els únics.
Ell mateix recorda que cal tenir en compte una sèrie de normes a l’hora d’anar a buscar bolets. Així, doncs, recorda que només s’han de posar al cistell els bolets comestibles que es puguin identificar sense cap mena de dubte i que no cal refiar-se mai de les proves casolanes com ara l’ennegriment del gra d’all, de la moneda o de la cullereta de plata. En cas d’ingestió d’un bolet tòxic, cal seguir la recomanació de la Generalitat d’acudir al centre sanitari més proper. Quant a la recol·lecció en si, aconsella que la millor manera de collir el bolet és fent palanca, posar-lo en un cistell de vímet, ja que això afavoreix la dispersió de les espores; que no es remeni la fullaraca, ni es rasqui el sòl amb cap eina perquè a la capa superficial és on hi ha els micelis, i que es deixin créixer els més petits. Jordi Zapata insisteix, a més, en una visió més global de l’activitat boletaire i aconsella gaudir en silenci del bosc, fer fotos, deixar-se aconsellar per gent gran que hi entengui...
L’estacionalitat dels bolets es desplaça cap a marina
J.C
El canvi climàtic està desplaçant l’estacionalitat de la temporada de recol·lecció de bolets a les comarques gironines. El meteoròleg de la Vall de Bianya Jordi Zapata fa notar que, en l’actualitat, fins cap a Nadal fa relativament bon temps i això allarga la temporada cap a la zona prelitoral i properes, no a les zones més fredes; és a dir, a algunes zones de la Garrotxa, a les Guilleries, a les Gavarres i a la costa.
El territori gironí es pot dividir clarament en tres zones quant a la temporada boletaire. La muntanya, el prelitoral i zones properes i el litoral. En condicions normals, s’inicia a l’agost al Pirineu, on el cep, el sureny i el rovelló són les espècies més emblemàtiques. La temporada avança cap a la Garrotxa, el Collsacabra i les Guilleries, sobretot de final de setembre fins al novembre, amb l’escarlot o carlet com a espècie més representativa. I, finalment, s’allarga fins al pont de la Puríssima o, depenent de les condicions, més enllà, al litoral. En aquest cas, l’ou de reig és el bolet rei, un bolet, amb el qual cal parar molt de compte perquè és molt similar a altres amanites, que són altament tòxiques.
Ell mateix explica que aquestes espècies són molt versàtils des del punt de vista gastronòmic. Va a gust del consumidor, però els ceps i els ous de reig són especialment apreciats per menjar crus, laminats i marinats. A moltes cases de pagès, els ceps els laminen i els assequen penjats a la llar de foc per fumar-los. Els rovellons se solen coure a la brasa i els escarlots són ideals per als guisats. Fredolics i camagrocs són més adients per a sopes i truites.
