Conreus que apaguen focs
realitat L’abandonament de camps ha fet disparar la superfície de bosc problema El canvi climàtic farà que cada cop sigui més difícil controlar grans incendis solució El mosaic agrari i forestal evitaria la propagació de focs devastadors
-
Incendi d’aquest estiu a Llardecans, al Segrià. ACN. -
Camp de conreu de clementines a les terres de l’Ebre. R.B.. -
La zona de bosc de la Crosa, a Aiguaviva. J.R.. -
Carn de xai amb el segell “Ramats de Foc” DIEGO ESPADA. -
Cabra salvatge. EPA. -
Rescat de peixos al canal. EPA. -
El cotxe elèctric del repte. EPA.
A principis del segle XX els boscos només ocupaven el 4% del total del territori català. Ara la superfície forestal ja representa el 64% de Catalunya, entre zones d’arbrat, prat i matolls. Es tracta de dos milions d’hectàrees de superfície, de les quals 1.350.000 són boscos. L’abandonament dels conreus ha estat el principal motiu del creixement accelerat d’aquesta extensió. De fet, el ritme de pèrdua de sòl agrari durant la darrera dècada del segle XX i la primera del XXI era de 10.000 hectàrees anuals, tal com explica Andrea Duane, investigadora del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) i del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf).
El foc devastador d’aquest estiu a la Ribera d’Ebre va situar al centre del debat la importància de prendre mesures més enllà de l’extinció i va posar l’accent en la gestió sostenible dels boscos i dels paisatges forestals. Rut Domènech, tècnica de gestió forestal sostenible del CTFC, manté que cal anar més enllà d’accions repetides en el passat com ara plantar arbres i començar a centrar-se en la gestió que es fa dels boscos. “A Catalunya tenim un problema de forestació, d’increment de boscos, que fa que sigui molt fàcil perdre superfície quan hi ha incendis d’alta intensitat i després es complica la capacitat de recuperació dels boscos.” El problema és greu si es té en compte que cada cop sovintegen més els incendis amb una gran superfície cremada. El CTFC està fent estudis per afavorir l’explotació de productes secundaris del bosc com ara les tòfones.
La desocupació de les àrees rurals fa difícil la recuperació de les zones de conreus que s’han anat abandonant durant dècades. “Perquè el paisatge sigui viu ha d’estar treballat, i perquè això sigui possible la gent s’hi ha de quedar a viure i ha de tenir les condicions econòmiques que li permetin fer-ho”, manté Domènech. De fet, una de les solucions aportades pels investigadors per mirar de frenar l’expansió d’incendis molt devastadors és l’existència d’un mosaic agroforestal, extensions de territori que combinin els camps de conreu amb les zones forestals. Andrea Duane és una de les investigadores que han treballat en la creació d’un model matemàtic per mirar com la recuperació de zones agrícoles podria tenir efectes per frenar els grans incendis forestals, que el canvi climàtic podria fer cada cop més freqüents.
Distribució eficient
El model té en compte quines són les millors ubicacions per als conreus i quina és la manera més òptima de distribuir l’espai agrari perquè el mosaic agrícola i forestal sigui tan eficient com es pugui a l’hora de frenar l’expansió dels focs. Segons aquesta investigadora, es calcula que la quantitat òptima a recuperar serien entre 15.000 i 20.000 hectàrees agrícoles per any i la millor manera de distribuir-les seria en superfícies d’entre una i cinc hectàrees, perquè d’aquesta manera és més eficient que en superfícies més grans. Tot i això, adverteix, en cas d’incendis devastadors provocats per situacions meteorològiques extremes, seria difícil que el mosaic de terrenys els pogués aturar, perquè es tracta de focs capaços de llançar focus secundaris a grans distàncies. “Estudiem zones del planeta en què ja s’estan produint incendis devastadors de grans dimensions, com ara Austràlia i Califòrnia, per mirar de trobar solucions perquè aquesta tipologia de focs no es produeixin a Catalunya”, assegura Duane, que remarca la importància de mantenir els boscos en bones condicions. “És important que segueixin existint boscos, perquè tenen un gran valor com a contenidors de biodiversitat, però ho és més encara que estiguin en bon estat, perquè fan la funció de protegir el sòl i de ser l’hàbitat de moltes espècies”, argumenta. La investigadora del CTFC i el Creaf, que és autora d’una tesi premiada sobre els tipus d’incendis que hi ha hagut a Catalunya, la seva propagació i quins elements hi influeixen, té clar que els focs són inevitables i més davant del canvi climàtic. “No tenim la certesa del que pot passar, però sí que tenim capacitat d’intervenir en el paisatge i ho hem de fer”, conclou.
MEDI AMBIENT
Ramats per lluitar contra els incendis
La ramaderia extensiva ha estat una activitat que ha contribuït a la gestió sostenible dels boscos al llarg de la història. Els ramats que pasturen són una de les millors eines de prevenció d’incendis. Aquest va ser el punt de partida del projecte Ramats de Foc, impulsat per la Fundació Pau Costa. La iniciativa aplega setze productors ramaders de les comarques gironines que fan pasturar els seus ramats d’ovelles, cabres i vaques en zones estratègiques proposades per bombers que poden ser decisives a l’hora de frenar la propagació de grans focs forestals. Es tracta de boscos privats i cal obtenir el permís dels propietaris per poder-hi accedir. Els productes obtinguts, carnis de xai, cabrit i vedella, i làctics d’ovella i cabra, es comercialitzen sota el segell Ramats de Foc en carnisseries i també es poden trobar a les cartes d’alguns restaurants de les comarques de Girona, que formen part d’una xarxa que encara està en procés d’ampliació, tal com explica Emma Soy, tècnica responsable del projecte.
Així, amb la compra de productes de proximitat, d’alta qualitat i amb valor afegit, els consumidors afavoreixen la continuïtat de l’activitat ramadera al territori i contribueixen a la gestió del risc d’incendis que poden ser devastadors.
Rescat de truites al canal de Gavet
El buidatge periòdic del canal hidroelèctric de Gavet, al Pallars Jussà, per fer-hi treballs de manteniment i millora s’ha encetat després de recuperar 186 exemplars de truites comunes Salmo trutta i una granota comuna Pelophylax perezi, que han estat traslladades de nou, mitjançant un dipòsit d’aigua amb sistema d’oxigenació, fins al medi aquàtic. També s’hi han trobat tres exemplars d’espècies al·lòctones, que s’han sacrificat, una brema Abramis bjoerkna i dues sandres Sander lucioperca. Els treballs de manteniment del canal van a càrrec d’Endesa i el rescat de les espècies trobades s’ha fet amb la col·laboració de l’Associació de Pescadors i del cos d’Agents Rurals del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la comarca.
El cotxe elèctric supera el repte
Recórrer 47 capitals dels Països Catalans, prop de 7.000 quilòmetres en set dies, i fer-ho amb un vehicle completament elèctric. Aquest és l’e-Repte d’Endesa X, que es va poder completar abans del que estava previst, i amb només 37 recàrregues. Pilots experts de la revista Autopista van ser els encarregats de culminar el repte al volant d’un Nissan Leaf e-+. El viatge es va encetar el 7 de novembre a Palma i va passar per Alcarràs, Lleida, Manresa, Girona, Barcelona, Tarragona i Vila-seca el dia 11. Després d’un recorregut de 6.721 quilòmetres en una ruta non-stop, que va fer relleus de conductors en cada etapa, van arribar a Madrid el dia 13 de novembre. L’objectiu de l’acció ha estat normalitzar l’ús del vehicle elèctric.
Més cabres salvatges al massís del Montgrí
Unes 200 cabres salvatges viuen al massís del Montgrí. Tècnics i personal del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter han fet en els últims dos anys el seguiment de la població de cabres salvatges del Montgrí per conèixer el nombre d’exemplars que hi ha i el seu estat sanitari i genètic. La quantitat d’exemplars que hi viuen s’acabarà de confirmar a partir del cens que es farà aquest mes de novembre, el quart que es duu a terme. La població actual és lleugerament més nombrosa que la del darrer cens, que es va fer a principis d’any, quan el nombre d’exemplars es va fixar en un mínim de 150. S’ha comprovat, a més, que les cabres no tenen malalties com ara la , la tuberculosi i la brucel·losi.