Benach demana un canvi d'actitud radical i que s'abandonin les rivalitats
El territori, adverteix, podria perdre una oportunitat per situar-se com a referent a la Mediterrània
Ernest Benach es va pronunciar sobre la polèmica i va dir que «mai qüestionarà la capitalitat de Tarragona», unes paraules adreçades indirectament als col·lectius que li han atribuït un posicionament parcial sobre la qüestió, en tant que president del Parlament català. Benach va obrir ahir les ponències de la jornada organitzada per la Fundació Josep Irla i la Universitat Rovira i Virgili (URV), amb el títol La riquesa de la complexitat: l'organització territorial al Camp de Tarragona.
Benach va fer una crida seriosa a no continuar pel camí de les baralles, en una actitud que va emparar en la capacitat conjunta d'obrir un debat al marge de la competició que s'ha establert en uns nivells de «simplicitat», que podria posar en perill el futur del Camp. La mateixa línia de discurs va servir per demanar, obertament, «que es reconeguin els errors», de manera que es pugui fer foc nou en el debat del futur territorial.
D'altra banda, Benach no va descartar que la llei de vegueries s'aprovi en aquesta legislatura, tot i reconèixer que el pas pel Consell de Garanties podria retardar-la com a mínim un mes. Joan Ridao, diputat i president de la fundació Irla, també es va expressar en aquest termes a la jornada.
Ponents i punts de vista sobre el territori
Robert Casadevall, professor del departament de Geografia de la URV, va coordinar la jornada que va tenir com a ponents el professor de dret administratiu, Josep Ramon Fuentes; el catedràtic d'economia aplicada, Agustí Segarra, i el mateix Casadevall. En el darrer bloc d'intervencions es va fer una taula rodona entre els ponents i la fila zero de convidats: Josep Santesmases, president de la coordinadora de centres d'estudis de parla catalana (Vila-rodona); Josep Llop, president electe del Col·legi d'Arquitectes de Tarragona (Canonja); Arantxa Uranga, treballadora social i representant veïnal (Cambrils); Toni Orensanz, periodista i escriptor (Falset). i Antoni Virgili, professor d'història medieval (Salomó). El debat es va plantejar en els termes de donar veu i conèixer de primera mà les inquietuds del territori, més enllà dels arguments expressats des de les principals ciutats. El debat el va moderar el vicerector de relacions externes de la URV, Santi Castella, i la cloenda de la jornada va anar a càrrec del diputat d'ERC al Parlament, Sergi de los Rios.
Vegueries i consells comarcals
Un dels objectius que es van fixar a la jornada va ser la introducció d'altres elements en el discurs de la nova organització territorial per aconseguir superar els criteris històrics i establir una organització moderna, pel que fa a continguts i funcionament.
La intervenció del professor de dret administratiu de la URV, Josep Ramon Fuentes, va sorprendre en aquest sentit. Arran d'una afirmació tan lògica i senzilla com la referida al fet que «una organització territorial no és només una divisió territorial», el professor Fuentes es va mostrar partidari de treure el pes polític dels consells comarcals, en el futur reordenament, i va apostar perquè assumeixin una funció de gestió, «a la manera de consell d'alcaldes», de l'òrgan amb representació administrativa i política, que correspondria al consell de vegueria.
Fuentes va atribuir a les vegueries les competències d'urbanisme (plans territorials i ARE), medi ambient (gestió de residus), mossos d'esquadra (passar de la distribució regional a la de vegueries) i cultura (per mitjà dels operadors del territori). El professor de la URV hi va afegir que la capitalitat institucional «és indiscutible», però que cal estudiar les «potencialitats de ciutats com ara Valls i Montblanc», entre altres. En aquesta estructuració també es va mostrar partidari de definir l'àrea metropolitana del Camp de Tarragona per mitjà d'una mancomunitat de consells comarcals.
