Les reserves d’aigua, a la baixa
Dades
Els embassaments de Catalunya s’han reduït un 25% en un 2019 poc plujós i ara estan al voltant del 64% de capacitat
L’arribada de l’estiu va capgirar una situació idíl·lica, tot i que l’ACA garanteix el subministrament per a tot el 2020
La situació hídrica a Catalunya ha variat radicalment en els darrers mesos, a la baixa. No significa que hi hagi d’haver restriccions ni que s’entri en una situació de prealerta com a finals del 2017, però les reserves dels embassaments han tingut una marcada tendència a la baixa durant el 2019. La poca pluja que globalment ha caigut al territori català ha provocat un notable descens de les reserves d’aigua als pantans de les conques internes. Catalunya és un territori sotmès a un règim mediterrani, en què les pluges són molt oscil·lants, i la meteorologia és la que ho acaba condicionant tot. Segons les dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), l’any acabarà amb els embassaments a una capacitat del 63,48%. És a dir, que contenen 440,8 hm³ dels 694 que podrien suportar. La tendència aquest any ha estat clara: descens fins després de l’estiu i recuperació progressiva en les últimes setmanes, però sense arribar als volums de principis d’any. Això es deu a les intenses pluges que van caure entre finals d’octubre i principis de novembre.
La realitat, però, és que la situació d’aquest final d’any dista molt de la que hi havia ara fa dotze mesos. El 2018 acabava amb el doble de reserves d’aigua respecte a les que hi havia a principis d’any, amb una capacitat que vorejava el 90%. És a dir: el 31 de desembre del 2018 els pantans estaven pràcticament plens, mentre que en la mateixa data de l’any anterior se situaven en el 45%. La situació en aquest final del 2019 és millor que el 2017, i precisament per això no és preocupant. De fet, l’ACA assegura que el subministrament per a tot el 2020 està garantit, afirma Enrique Velasco, cap del departament de gestió de recursos hídrics de l’entitat.
Darnius-Boadella
Fins al juny, la presa de l’Alt Empordà estava al 90%, i fins i tot s’hi van haver de fer desembassaments puntuals. Amb la campanya de regadiu i l’abastament turístic, amb un consum molt intens perquè ha estat un estiu molt calorós i amb poca pluja, es va baixar fins al 40%. La tardor tampoc ha estat productiva des del punt de vista de la captació d’aigua, tot i que en aquest punt l’aportació principal es fa a l’hivern i a la primavera. Encara no es garanteix la reserva per a la campanya d’estiu, una situació que en aquesta època sol passar cada any, i caldrien uns 12 hm³ per passar bé l’estiu, però segons Velasco la perspectiva és optimista. Pel que fa a l’aqüífer del Fluvià i la Muga, està en una situació normal, similar a la de l’última dècada.
Riudecanyes i Siurana
Fa més d’un lustre que el sistema no s’acaba de recuperar, segons l’ACA. El 2018 va baixar dels 11 hm³, i des de llavors, segons Velasco, s’ha pogut mantenir una demanda continguda en un estiu extremament sec i càlid a la zona. Això va provocar que els aqüífers pràcticament s’assequessin per una demanda d’aigua superior al que és habitual. En alguns moments, fins i tot es va haver de recórrer a camions cisterna. La situació, a finals d’octubre, era inferior als 4 hm³. Les pluges a la conca del Francolí van permetre doblar les reserves i actualment arriben als 9,4 hm³. Velasco afirma que si a finals de la primavera s’arriba als 11 hm³, la situació serà similar a la del 2018. “Està molt justet, però la perspectiva és positiva i ens en podem sortir bé”, conclou el responsable de l’ACA.
Ter-Llobregat
L’any passat es va tancar en una situació idíl·lica, amb volums superiors al 87%. Amb tanta aigua, es van haver de fer desembassaments preventius en pantans com Sau i Susqueda. A partir del mes de juny, arran de la campanya estival, es va produir una davallada sensible de les reserves que va ser sostinguda fins a finals d’octubre, quan es va baixar del llindar del 60%. Reduir aquest percentatge significa entrar en nivell de prealerta, una situació que es va activar. No obstant això, les pluges que van caure a la conca del Francolí també van beneficiar el Ter-Llobregat amb uns 400 hm³ i l’han tornat a situar en el 66% aproximadament, la qual cosa ha permès aixecar el nivell de prealerta. Tanmateix, Susqueda és l’embassament que més ha patit la davallada: ha passat del 91,96% ara fa un any a estar per sobre del 51%. La pèrdua del 40,85% el converteix en el pantà que més aigua ha perdut. Velasco, però, afirma que la davallada no és representativa, perquè es tracta d’un sistema de connexió entre Sau i Susqueda que fa que es jugui entre els dos embassaments, amb la qual cosa a vegades, segons les circumstàncies, interessa tenir-ne un de més ple que l’altre. “En matèria de recursos, és la mateixa aigua”, diu. En el cas del Ter-Llobregat, l’hivern no és una estació particularment prolífica pel que fa a abastament, sinó més aviat la primavera. Segons Velasco, però, la perspectiva és que, amb el volum actual d’aigua, n’hi hagi suficient per cobrir tot el 2020. L’únic condicionant serien un hivern i una primavera extremament secs, cosa que faria replantejar les previsions, però per ara no s’hi compta. Pel que fa als aqüífers del sistema Ter-Llobregat, Velasco explica que el del Baix Ter està a un nivell molt alt. Aquest aqüífer solia presentar problemes de nivell, però s’ha començat a gestionar de manera conjunta l’aigua superficial i la subterrània, i això ha fet que es recuperés. Segons relata, si se supera mig metre més de nivell, arribarà a fer màxim històric. El de la Tordera, en canvi, presenta una situació de normalitat per l’efecte de la dessaladora, cosa que ha permès superar un mal estat endèmic de reserves. El d’Abrera també presenta actualment un nivell òptim, mentre que el de Capellades està baix, però en procés de recuperació, perquè s’hi subministra aigua des de la presa de la Llosa del Cavall després que el març entrés en una situació seca. Finalment, l’aqüífer del Baix Llobregat també es troba en una situació de normalitat: “L’aigua està on volem que estigui”, conclou el responsable de l’ACA.
Ebre
L’Agència Catalana de l’Aigua només gestiona els embassaments de les conques internes catalanes. Això vol dir que només es fa càrrec de rius que neixen i moren a Catalunya. Per aquest motiu, l’aigua que prové del riu Ebre és gestionada directament per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, que és un organisme de caire estatal.
La Baells perd lleugerament i Foix està totalment ple
El pantà de Foix és el que presenta un millor estat de salut, almenys pel que fa a reserves d’aigua. Es tracta de la instal·lació amb menys capacitat de les conques internes –només 3,74 hm³, respecte als 233 de Susqueda, que és el més gran–, però tot i així és el que està més ple. Arriba al 100% de la seva capacitat, una situació que també es produïa ara fa un any, quan també superava els 3,75 hm³. Un altre embassament que està en bones condicions tot i haver baixat lleugerament respecte al 2018 és el de la Baells, a Cercs. Amb una capacitat de 109,43 hm³, tanca el 2019 en un 76,79%, amb 84,03 hm³. Aquesta situació suposa un lleuger retrocés respecte a una situació molt bona i generalitzada de fa dotze mesos, quan estava pràcticament ple: en el 92,17% i amb 100,86 hm³.
Estalviem aigua, que demà comença la pròxima sequera
L’abastament d’aigua a Catalunya depèn directament del règim de pluges, i els darrers anys s’han viscut alguns episodis destacables de sequera que han obligat a prendre diverses mesures. D’una banda, a posar en funcionament per sobre del que és habitual les dessaladores que hi ha a Catalunya, com la de la Tordera i el Llobregat. És una acció que es va haver de posar en marxa, per exemple, fa un parell d’anys, quan els equipaments van haver d’incrementar entre un 50% i un 60% la productivitat a causa de la falta de pluges. Una altra acció és la utilització de camions cisterna per portar aigua a les poblacions que tenen restriccions, però l’ACA insisteix que la mesura més eficaç que es pot engegar és la conscienciació sobre la necessitat de racionalitzar el consum d’aigua. S’ha demostrat que l’estalvi és l’eina més eficaç de prevenció,i aquesta crida, així com continuades campanyes de conscienciació, ja forma part de la quotidianitat al país.
Caigudes a Sant Ponç i a la Llosa del Cavall
Els dos embassaments tenen el mateix comportament que la resta: situació d’excepcionalitat fins al mes de juny i una caiguda sostinguda fins a l’octubre, quan es van començar a recuperar. La Llosa del Cavall tanca l’any en un 65,32%, en contraposició amb el 98% del 2018, i Sant Ponç passa del 96,36% de l’any anterior al 87,92% actual. De fet, Sant Ponç és dels que registren una caiguda inferior.
