Sun Village, punt final
L’any 2019 s’ha tancat a Palau-saverdera un dels litigis urbanístics més llargs de la demarcació
Els edificis del Sun Village no s’enderrocaran a canvi d’una indemnització
A Palau-saverdera i Roses els tràmits judicials han durat massa anys
“El Sun Village no s’enderrocarà.” Aquest era el títol del comunicat que l’Ajuntament de Palau-saverdera penjava al web municipal el 22 de gener del 2019. Es posava oficialment punt final a un dels litigis urbanístics més llargs i complicats de les comarques gironines. Amb aquell comunicat l’Ajuntament feia pública la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que esperava amb candeletes i la resposta era positiva: el TSJC declarava la impossibilitat legal d’enderrocar la quarantena d’habitatges del complex Sun Village i transmutava l’enderroc en el pagament d’una indemnització de 404.000 euros a la part demandant. De fet, la interlocutòria que l’Ajuntament va fer pública al gener era datada del 27 de novembre del 2018, però l’alcaldessa, Isabel Cortada, va explicar que el govern municipal havia volgut “anar amb peus de plom”, esperant que tots els serveis jurídics i l’advocat de l’Ajuntament confirmessin que s’havien esgotat els recursos possibles i que, aquesta vegada sí, es tancava l’amenaça de l’enderroc.
“Estem molt satisfets de poder posar fi a tants anys d’incertesa. Ho diem tant en nom dels qui vam formar part de l’equip de govern el juny del 2015 com en nom dels qui hi som ara, satisfets pel resultat dels esforços que han donat el seu fruit”, concloïa el comunicat de l’Ajuntament als veïns. Tot havia començat el 2002, quan una veïna va denunciar la construcció d’aquests edificis que no s’ajustaven a la classificació prevista en el POUM. Entre tramitacions, recursos i al·legacions la sentència va caure quatre anys més tard, el 2006, i el TSJC va donar la raó a la denunciant, i va ordenar l’enderroc de la quarantena de pisos. Entre demolició i indemnitzacions s’havia arribat a valorar en uns dotze milions el cost d’aquell enderroc, que finalment no s’haurà produït. A més dels 404.000 euros a la part demandant, l’Ajuntament també va assumir pagar uns 3.000 euros a cadascun dels propietaris que han hagut d’aguantar tants anys sense saber si els seus pisos anirien a terra: danys morals per la impossibilitat de poder disposar de la finca afectada per una ordre d’enderroc i pagament de les despeses de manteniment dels habitatges sense saber si realment aquests habitatges es mantindrien.
Royal Marine a Roses
A Roses, a final d’aquest 2019 també s’ha donat per tancat un altre llarg conflicte urbanístic, el del Royal Marine. El pas important s’havia fet el 2016: després de dotze anys de judicis, el consistori rosinc va acordar indemnitzar amb 2,2 milions d’euros la comunitat de propietaris de l’edifici Royal Marine 1, que havia denunciat que l’edifici que els van aixecar al davant, el Royal Marine 2 (RM2), superava l’alçària i la volumetria permeses. Com a Palau-saverdera, a Roses els tribunals havien sentenciat l’enderroc de part dels pisos. Tot i que aquell acord evitava l’enderroc, uns veïns ho van denunciar, qüestionant l’import, els beneficiaris de la indemnització i els tràmits de formalització d’aquella resolució. Aquest desembre passat els jutjats han sobresegut i arxivat la denúncia, descartant cap possible malversació i confirmant, com sostenia l’Ajuntament, que la resolució del cas Royal Marine havia estat procedent. Dos enderrocs evitats, però tant a Palau-saverdera com a Roses, uns tràmits judicials i uns serrells indubtablement massa llargs.
