La feina fosca de prevenir incendis
Onze ajuntaments han delegat la neteja de les parcel·les i de les franges perimetrals del seu municipi al Consell Comarcal de la Selva
El servei funciona des del 2018, s’executa durant tot l’any i és “bàsic” per reduir els estralls del foc en àrees boscoses
Onze municipis de la comarca de la Selva tenen delegada la neteja de les parcel·les i de les franges perimetrals del seu municipi al Consell Comarcal. L’ens supramunicipal ofereix el servei des del 2018 i hi destina 480.000 euros, incloent-hi les despeses de personal i de les empreses que executen les tasques durant tot l’any.
El Consell es va avenir a oferir el servei atesa “la petició reiterada dels ajuntaments en les reunions del consell d’alcaldes”, recorda el cap de la unitat de Sostenibilitat del Consell, Miguel Garcia. “No hi havia cap comarca que ho fes, vam començar de zero, totalment. Vam començar segons el que determina la llei. Vam establir un servei que inclou les franges perimetrals i les parcel·les interiors, entre altres coses.”
Vint-i-sis municipis integren la comarca. La majoria no tenien la capacitat de respondre a la llei del 2003 que obliga els ajuntaments a fer tasques de neteja per prevenir incendis “perquè són municipis petits o perquè hi ha molt terreny boscós”. El reglament es va aprovar el 2017 i el servei va començar a funcionar el 2018.
La feina de prevenció inclou molta paperassa burocràtica. “És un servei ingrat, que no és fàcil de finançar”, diu Garcia. “Dur l’expedient és difícil. Hi ha propietaris que estan desapareguts, que no se sap on són, i cal anar al registre”, diu el conseller de l’àrea de Medi Natural i Sostenibilitat, Francesc Jesús Becerra (PSC).
L’obertura, el més costós
El Consell disposa de la col·laboració de la Diputació de Girona per prestar el servei. En funció de les parcel·les on s’ha d’actuar, la Diputació detalla el cost de la feina, que el consistori inclou en el pressupost i que pot executar en més d’un any, detalla Garcia. “Tant en la feina de les parcel·les com de les franges, que és el més preocupant, el més costós és el primer any, el primer cop que hi entres. El cost és tallar pins o alzines perquè han crescut. Llavors, el manteniment és relativament econòmic. El que costa és l’obertura”, hi afegeix.
Als ajuntaments de Sant Hilari, Santa Coloma de Farners, Riudarenes, Sils, Vilobí d’Onyar, Caldes de Malavella, Maçanet de la Selva, Tossa, la Cellera de Ter, Anglès i Breda, s’hi afegirà aquest any el de Lloret de Mar, que delegarà la neteja de parcel·les al Consell.
A Anglès, el Consell calcula que l’Ajuntament haurà de pagar 1.300,50 euros en parcel·les. En franges perimetrals, l’import previst és de 31.635,12 euros, repartit en tasques d’arbrat i matollar i manteniment. En els dos casos, s’hi han d’afegir els treballs forestals.
Les empreses contractades pel Consell entren en propietats que no són de les urbanitzacions ni dels ajuntaments. “Entrem en terrenys de tercers, i hi han d’estar d’acord i hi ha d’haver una forma de compensar-los. Si hi ha una explotació forestal, entrar significa que els treus massa vegetal i els estàs provocant un perjudici. La llei diu que tenen dret a reclamar”, afirma Garcia.
La normativa diu que la franja perimetral (neta) ha de ser de 25 metres. “A grans trets, diu que entre peu i peu d’arbre hi ha d’haver 6 metres i que les capçades no s’han de tocar. Abaixar la densitat és bàsic perquè un incendi quedi amortit”, diu el cap de Sostenibilitat.
El Consell ofereix el manteniment de les franges, la neteja de les parcel·les interiors, els vials d’accés a les urbanitzacions, els plans d’autoprotecció i la xarxa d’hidrants. Les dues parts signen un conveni en què l’ajuntament delega el servei “per competències i que continua si no es diu el contrari”. “Cada any es fa una addenda perquè els imports canvien o hi ha serveis nous”, detalla Becerra.
JxCat (deu consellers), IdSelva (cinc) i el PSC (quatre) integren des del juliol l’equip de govern del Consell. El president és Salvador Balliu (JxCat), l’alcalde de Caldes, que va accedir al càrrec l’abril del 2013. L’any passat, el Consell tenia 43,6 milions d’euros de pressupost.
LES FRASES
“Boscos petits que generen inquietud”
Amb la inclusió de Lloret, el Consell treballarà aquest any en gairebé 10.000 parcel·les. “Vam començar amb les parcel·les no edificades de nou municipis [ara seran dotze]. Són urbanitzacions construïdes als anys setanta [del segle passat], que eren segona residència, però que ara són llocs on viu gent gran”, detalla Miguel Garcia. La falta de manteniment genera preocupació als veïns. “Són parcel·les sense edificar, que són microboscos i que generen un perill molt gran, i és un focus d’inquietud per al veí que hi viu.” Hi ha parcel·les on cal treballar dos cops a l’any “perquè hi ha molt creixement vegetatiu”, diu.
Fins al mes d’octubre del 2019, el Consell va rebre 313 denúncies pel risc que suposa l’estat de les parcel·les. Caldes de Malavella (130) i Maçanet (96) van ser els principals focus de perill. “És una feina indispensable, però és una responsabilitat de tots els propietaris. Actuem perquè no ho fan els amos”, hi afegeix Becerra.
Dos anys per actuar i posar fi al risc “si no responen”
D’acord amb els ajuntaments, el Consell intenta arribar a acords amb els amos dels terrenys, després d’haver-los identificat. Quan cal intervenir i l’amo no s’hi avé, s’actua de manera subsidiària. “Ara als propietaris de les parcel·les que el 2018 estaven brutes, el 2019 els vam obrir un expedient d’execució i els vam avisar que serien multats. El 2020, si veiem que no responen, no sé en quim volum, actuarem subsidiàriament perquè hi ha un risc. Al final, això es compleix amb permís d’entrada, judicial en alguns casos”, diu Miguel Garcia. El risc, però, “és fer la feina i que no et paguin”, admet. El 2018 es van detectar 1.140 incompliments.