Badalona salva les inversions de l'Estat per al passeig marítim i l'estació
Dels 400.000 euros que havien d'anar al poblat ibèric del turó d'en Boscà, no se'n té notícia
Badalona ha salvat els dos projectes que depenien del finançament de l'Estat per tirar endavant perquè ja havien estat adjudicats i un cop s'arriba a aquest punt del procés és molt complicat i econòmicament costós que es faci enrere. Es tracta de l'allargament del passeig marítim des de la Rambla fins al port i la remodelació de l'estació de Renfe, dues obres importants que sumen una inversió d'11,3 milions d'euros, una quantitat que difícilment es podrà repetir en els propers anys a causa de la contenció pressupostària anunciada per Rodríguez Zapatero.
En el cas de la remodelació integral de l'estació de Renfe de Badalona, una obra llargament reivindicada des de l'Ajuntament i els col·lectius d'usuaris del transport públic, ja s'ha començat a treballar. L'empresa que fa les obres, Constructora Familiar SA, ha començat aquesta setmana els treballs de prospecció previs a la construcció del nou pas sota la via del tren, que tindrà ascensors i escales mecàniques per fer-lo totalment accessible. Un cop aquest nou pas estigui acabat, es posarà en marxa la remodelació del que ja hi ha, perquè la voluntat és que totes les obres es desenvolupin sense entorpir la circulació de trens i viatgers per l'estació de Badalona. L'alcalde, Jordi Serra, ha explicat que aquestes obres no inclouran la connexió de l'estació amb l'aparcament del carrer d'Eduard Maristany, tal com havien reivindicat alguns col·lectius, perquè «és complex i car». Tot i això, Serra ha avançat que l'Ajuntament demanarà que es faci en el futur.
Les obres, a l'estiu
L'allargament del passeig marítim, que en aquest nou tram anirà des de la Rambla fins al port de Badalona, encara té possibilitats de començar aquest estiu, tal com ha assegurat l'alcalde, que manté que els tràmits burocràtics previs al començament de les obres podrien estar enllestits a principi de juliol i que, per aquest motiu, ell és partidari que les obres comencin durant l'estiu i no s'esperi que passi la temporada de platja per encetar-les.
Un total de 34 empreses es van presentar al concurs convocat pel Ministeri de Medi Ambient, que va acabar adjudicant l'obra a Cyes per un pressupost de 8 milions d'euros, el que representa una rebaixa del 15% sobre el que s'havia previst inicialment. L'empresa adjudicatària ha treballat en l'ampliació de diversos ports de l'Estat i també té experiència en la construcció de passejos marítims com ara la segona fase del de Pineda de Mar i el camí de ronda de Llançà.
Un cop estigui acabat aquest tram de passeig marítim, en quedaran encara dos pendents d'executar. Un és el que comença a la platja de la Mora, a l'altra banda del port, i ha d'arribar fins a la tèrmica del Besòs passant per Sant Adrià. En aquest cas, Serra assegura que el projecte es redactarà a través de Barcelona Regional. L'altre és el que uneix Badalona amb Montgat i ha de passar pels terrenys de la Lejía Conejo, que són propietat de la Mancomunitat.
El poblat ibèric, en espera
De l'arribada d'una partida de 400.000 euros que s'havia de destinar a l'excavació i la museïtzació del conjunt arqueològic del jaciment del poblat ibèric del turó d'en Boscà no se'n té cap notícia. Els diners es van concedir a partir de l'aprovació d'una esmena presentada pel diputat d'ICV-EUiA Joan Herrera al pressupost general de l'Estat. En aquell moment, el novembre de l'any passat, el grup municipal d'Iniciativa a Badalona se'n va fer ressò, tot i que ara reconeixen que no saben res dels diners ni de si finalment arribaran a la ciutat. El director del Museu de Badalona, Joan Mayné, confirma que no ha rebut cap comunicació del Ministeri de Cultura en què s'anunciés l'arribada de la subvenció a Badalona. Mayné va explicar en el moment de l'anunci de la partida que el més habitual és rebre una carta del ministeri que confirma la concessió dels diners i que insta a presentar un projecte que detalli quines feines es faran. El director del museu va explicar que aquests diners es podien destinar a l'excavació del poblat ibèric, que té una superfície vuit vegades més gran del que hi ha actualment a la vista.
