Sant Miquel de Campmajor enllesteix la xarxa d’aigua
Les obres ja estan acabades i només falta que l’Ajuntament aprovi el reglament del nou servei
La imminent estrena tancarà dues dècades de recerca d’una bona captació i finançament
En el pròxim ple municipal de Sant Miquel de Campmajor s’aprovarà el reglament de l’ús de la xarxa d’aigua potable, construïda els últims mesos. Serà l’últim tràmit perquè, unes setmanes després, aquest municipi estreni la nova infraestructura amb què una part dels habitatges –els situats a l’entorn de la carretera de Mieres i el nucli principal, que en són uns 35– deixaran de subministrar-se amb els pous i quedaran enrere els problemes d’escassetat d’aigua i de salubritat que es registraven de tant en tant en algunes d’aquelles captacions. A les canonades s’hi han connectat també uns hidrants pensant en els bombers, un equipament que fins ara tampoc existia a Sant Miquel.
L’Ajuntament compta anar ampliant la xarxa en diferents fases, ara que ja tindrà enllestida la captació i el tronc principal de distribució, segons ha explicat l’alcalde, Oriol Serrà.
Vint anys
Les obres, pressupostades en 361.000 euros, han anat a càrrec de l’empresa banyolina Epsa, guanyadora d’un concurs al qual es van presentar sis candidatures. De la inversió se’n fan càrrec l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), la Diputació i, en una petita part, el mateix municipi. El Consell Comarcal del Pla de l’Estany, per la seva banda, es va cuidar de la redacció del projecte.
L’execució del projecte posa fi a aproximadament vint anys al llarg dels quals el consistori ha estat buscant, d’una banda, un punt on extreure aigua en quantitat i amb prou qualitat, i, de l’altra, els recursos externs per poder pagar la inversió.
El 2011 semblava que s’havia localitzat per fi un bon lloc de captació, quan en una perforació a Falgons es va arribar a un punt de molta capacitat. Va resultar, però, que la qualitat de l’aigua era molt deficient i es va haver de descartar. Aleshores, l’Ajuntament va optar per buscar un pou que ja existís i que oferís quantitat i qualitat.
Un pou privat
La solució que va resultar definitiva es va trobar a la finca privada La Roqueta, on hi ha un pou del qual es podrà treure prou aigua i d’una qualitat suficient. L’Ajuntament i el propietari van arribar a un acord per fer-lo servir, que es va plasmar en la signatura d’un conveni de 50 anys de durada. De la captació, l’aigua es farà arribar a un dipòsit situat en un punt elevat del municipi, i d’aquí es distribuirà per la xarxa.