La població de mol·luscos autòctons de l'Ebre perilla a causa dels macròfits
Tècnics de Medi Ambient xifren en almenys un 10% la mortaldat de la «Margaritifera auricularia»
Tots els esforços del Departament de Medi Ambient per reintroduir en el tram final del riu Ebre la Margaritifera auricularia se'n podrien anar en orris per culpa dels macròfits. Aquesta espècie protegida i en perill d'extinció es creia desapareguda fins al 1996 quan els treballs de dragatge del riu Ebre en van trobar exemplars i pel seu valor biològic es van iniciar estudis per conèixer-ne la població i per reforçar-la. Així el 2001 es va iniciar un programa Life que va permetre xifrar en uns 3.000 exemplars la població d'aquest mol·lusc bivalve entre Tortosa i Móra d'Ebre. Al mateix temps també es va intentar reforçar les poblacions del riu amb exemplars juvenils criats en captivitat. «Això no va funcionar perquè al cap de pocs mesos al riu se'ns morien», va manifestar Miquel Àngel López, un dels tècnics que va treballar en el projecte i que encara actualment fa els controls anuals al riu. En aquests controls han detectat una mortaldat d'un 10% d'aquest mol·lusc arran de l'aparició de macròfits.
«Hi ha altres espècies de mol·lusc que estan sent més afectats i perjudicats pels macròfits, fins al punt que les seues poblacions han baixat més d'un 90%», va dir López tot assenyalant que els macròfits no deixen arribar la llum del sol al fons del riu on hi ha les nàiades i a més redueixen les quantitats de fitoplàncton.
Estudi de la CHE
La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) ha dut a terme un estudi els últims tres anys sobre la Margaritifera auricularia que dóna resultats que no tenen en compte els treballs del Departament de Medi Ambient al tram final del riu Ebre. Així després d'haver fet prospeccions en 118 trams del riu des de Cantàbria fins al Baix Ebre només s'han trobat tres exemplars vius a la Ribera Alta d'Aragó i cap al Baix Ebre. La conclusió és per tant que aquesta nàiada està practicament extingida a tot el riu i el canal Imperial és l'àmbit de la conca on viuen més exemplars, el 90% de la població mundial, diu l'estudi. A més es proposa considerar la zona del l'Alt Ebre com un «santuari» de l'espècie.
Es tracta d'uns resultats que contradiuen els del Departament de Medi Ambient, que actualment té controlades dins el riu cinc zones amb una població estabulada d'uns cinquanta exemplars i que tot i que reconeix una mortaldat d'un 10% a causa dels macròfits recorda que fa cinc anys se'n van comptar uns 3.000 exemplars.
Desembassament controlat
L.MLa Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) va autoritzar ahir un desembassament controlat del pantà de Flix per frenar la proliferació d'algues al tram final del riu. Així durant la jornada d'ahir el riu va arribar a un cabal de 1.350 metres cúbics per segon, un increment que es va notar sobretot a Flix, Ascó i Vinebre. Aquests desembassaments es fan dues vegades a l'any amb l'objectiu que arrosseguen els macròfits, un a la primavera i l'altre a la tardor. Aquesta temporada, però, les algues no han suposat, de moment, cap impediment per a la navegació per l'Ebre, ja que el cabal mitjà del riu ha estat superior als 400 metres cúbics per segon. «No sabem si hi ha algues o no perquè el cabal del riu és elevat i si n'hi ha queden al fons», va explicar la directora de l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre, Genoveva Margalef.
