Actius contra el canvi climàtic

“El cost de lluitar contra el canvi climàtic serà gran però el cost de no fer res encara ho seria més”, va assegurar ahir el representant de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Tarradellas, en el marc de la I Cimera Catalana d’Acció Climàtica. L’acte va servir per presentar una sèrie de compromisos que poden subscriure empreses, administracions i entitats i que van més enllà de les obligacions legals per mitigar l’emergència climàtica. Es tracta de compromisos voluntaris. Les organitzacions interessades s’hi poden adherir a través d’un formulari en línia. El president de la Generalitat, Quim Torra, va tancar l’acte recordant l’emergència. “Ja no som en temps de declaracions, cal acció i estem davant d’un repte de país”, va subratllar, i va situar la lluita contra el canvi climàtic con una de les “prioritats bàsiques” i com un repte “que ens implica a tots com a país: govern, ajuntaments, institucions públiques, empreses, organitzacions econòmiques, socials i professionals”.

Assolir la neutralitat del carboni el 2050, impulsar la transició energètica i reduir l’impacte de la mobilitat són alguns dels grans objectius que va plantejar la cimera, celebrada al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i que es va articular a través de tres taules de diàleg que van anar precedides de la lectura d’un manifest elaborat per 25 joves representants de la Xarxa d’Escoles Verdes. Dues estudiants van ser les primeres a reclamar accions, la paraula més repetida durant tota la cimera, i “decisions radicals, efectives i permanents” davant de l’emergència climàtica.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va donar valor a la feina prèvia. “Durant la preparació de la cimera hem interpel·lat molta gent i volem arribar a encara més gent”, va explicar ahir. Va remarcar la importància de passar a l’acció en la dècada que ara comença per assolir els objectius marcats. Calvet assegurava que el govern de la Generalitat té la vista posada en Europa. “Estarem molt atents al European Green Deal, que es proposa destinar el 25% del pressupost del conjunt dels seus programes a accions vinculades amb el canvi climàtic”, va dir, i hi va afegir que els objectius catalans seran els mateixos. El representant de la Comissió Europea a Barcelona va detallar que, amb l’objectiu que Europa sigui climàticament neutra el 2050, hi ha la voluntat d’invertir un bilió d’euros en polítiques contra el canvi climàtic. “Seran 120 milions d’euros cada any per ajudar els més desafavorits”, va detallar.

Mesures en marxa

“No fer res no és una opció”, va assegurar la tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz, que va participar en la primera taula de diàleg amb representants de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, les quatre diputacions catalanes, l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya. Al llarg dels tres debats, representants d’administracions, institucions i empreses van exposar les mesures que prenen ja per frenar el canvi climàtic. Mercè Conesa, presidenta del Port de Barcelona, va demanar consensuar la petjada de la infraestructura per poder acordar objectius concrets davant de l’emergència climàtica, després de les discrepàncies en els darrers dies amb l’Ajuntament de Barcelona sobre les emissions de CO2 de les quals és responsable la instal·lació. “Cal treballar des de l’incentiu i no des de la penalització”, va reclamar, i hi va afegir que l’objectiu del port és reduir les emissions de CO2 en un 50% el 2030, amb relació a les emissions del 2008, a través del pla d’electrificació de molls, que es començarà a desplegar enguany.

La secretària de Medi Ambient, Marta Subirà, va assegurar que, tot i que hi ha molts col·lectius que fa anys que treballen per la sostenibilitat, ha arribat el moment d’apujar el nivell d’exigència i reclamar compromisos concrets amb l’objectiu d’assolir la neutralitat de carboni el 2050.

Compromisos

Els sis compromisos globals que proposa la cimera són assolir la neutralitat de carboni el 2050; aprofundir en el coneixement de l’impacte climàtic de l’activitat de l’empresa o organització; divulgar i fomentar el compromís climàtic; impulsar la transició energètica, per exemple, amb un pla d’eficiència energètica en il·luminació i climatització o amb un contracte energètic d’origen renovable; reduir l’impacte climàtic de la mobilitat –renovar la flota, fomentar el transport públic o vehicles compartits entre els treballadors, fer reunions telemàtiques que evitin desplaçaments, entre altres mesures– i adoptar els principis de l’economia circular.

Pel que fa als compromisos sectorials, el govern planteja a les administracions locals declarar l’emergència climàtica, incorporar aspectes climàtics en la planificació urbanística, regular la mobilitat urbana per minimitzar les emissions i adequar els pressupostos públics a les prioritats de l’emergència climàtica.

Als centres de formació superior i recerca, la cimera els insta a convertir els seus campus en un entorn actiu en la sostenibilitat climàtica, garantir la formació de professionals en matèria climàtica, renunciar a projectes de recerca que puguin incrementar l’impacte humà sobre el clima i aportar el coneixement de la comunitat científica al servei de la lluita davant de l’emergència climàtica.

A les institucions del camp de la salut, el govern els demana que desenvolupin programes preventius i pal·liatius dels efectes sobre la salut de les onades de calor i l’eventual expansió de malalties tropicals, entre altres.

Al sector de la mobilitat, del transport públic i la logística, els compromisos voluntaris que la cimera planteja són oferir als usuaris la possibilitat de compensar les emissions del seu trajecte mentre l’empresa no assoleixi la neutralitat de carboni i reduir les emissions de la seva activitat.

Al sector primari, li demana que impulsi mesures d’adaptació dels conreus a l’estrès hídric i tèrmic causat per l’escalfament global i utilitzi solucions de fertilització de terrenys i d’alimentació de bestiar que tinguin baixa petjada de carboni.

A les organitzacions socials i econòmiques, el govern els proposa compromisos com ara formar en economia circular i emergència climàtica directius i quadres sindicals, i ajudar en la transició climàtica justa els autònoms i les pimes.

A les empreses del sector de l’urbanisme, l’arquitectura i la construcció, els llancen els compromisos d’informar els clients sobre les opcions de construir edificis i instal·lacions amb més eficiència climàtica i optimitzar el consum de materials d’obra i el seu reciclatge.

A les empreses del sector ambiental i energètic, se’ls planteja oferir als clients la compra en condicions competitives d’electricitat de fonts renovables i de biogàs o eliminar totes les fuites de metà de les seves instal·lacions.

Al sector financer, la cimera li demana que compleixi amb els principis de banca responsable i d’assegurances sostenibles de les Nacions Unides i potenciï tant els fons com les línies de crèdit vinculats a criteris climàtics perquè acabin sent els productes majoritaris.

A les empreses de l’àmbit industrial i digital, els planteja que redissenyin els circuits interns per reduir l’impacte climàtic i evitar continguts en les campanyes publicitàries que puguin induir a comportaments perjudicials per al clima.

La petjada de la cimera

En la part final de l’acte, la secretària de Medi Ambient va detallar la petjada de carboni de la cimera, calculada principalment a través d’enquestes als assistents per saber com s’havien desplaçat al TNC. El resultat va ser que la cimera havia generat un total de 8,10 tones de CO2, és a dir, 9,87 kg de CO2 per assistent. Subirà va assegurar que es compensarien a través del programa de compensació d’emissions de CO2 que impulsa l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic.