Som Energia es diversifica i fa el pas cap a l’eòlica
La cooperativa de consum i producció d’energia verda nascuda a Girona compleix deu anys aquest 2020 amb un augment continuat del nombre de socis i una aposta per nous projectes de generació
-
Nuri Palmada i Marc Roselló, de Som Energia. A la dreta, inauguració de la planta solar fotovoltaica La Florida, d’1,5 MW, a Lora del Río (Sevilla), el desembre passat M. LLADÓ / SOM ENERGIA. -
Nuri Palmada i Marc Roselló, de Som Energia. A la dreta, inauguració de la planta solar fotovoltaica La Florida, d’1,5 MW, a Lora del Río (Sevilla), el desembre passat M. LLADÓ / SOM ENERGIA.
La cooperativa de consum i producció d’energia verda Som Energia farà deu anys aquest 2020 plenament consolidada. Amb un creixement a un ritme d’entre 150 i 200 socis cada setmana –divendres tenia registrats 64.416 socis i fins a 111.269 contractes–, aquesta cooperativa, que va néixer a Girona amb l’objectiu de produir energia verda, es prepara per fer un pas important: el salt a l’energia eòlica.
Deu anys després d’aquells primers projectes fotovoltaics a Riudarenes per a la producció de 20 kV, i de mobilitzar milions d’euros per aixecar una desena de parcs fotovoltaics, una planta de biogàs i una minicentral hidràulica, sobretot arreu del territori estatal, la diversificació de fonts per produir energia verda ha esdevingut un repte prioritari per a Som Energia. “Deu anys més tard, s’accedeix a l’eòlica. Això suposa un pas gran, més complex a l’hora de tramitar, i unes inversions més altes”, explica Marc Roselló, un dels impulsors de la cooperativa.
Els primers parcs eòlics es plantegen a Astúries i a La Tejería (Navarra). Es tracta d’aixecar entre quatre i sis aerogeneradors abans de dos anys. En el primer cas, es tracta d’un parc eòlic de 10 MW i que es fa en col·laboració amb una empresa local. El de Navarra, que té pendent l’obtenció de permisos, s’estima que tindrà una producció de 84,80 GWh/any. Entre tots dos, es preveu que es pugui arribar a generar fins a un 30% de l’energia verda que consumeixen els socis de la cooperativa.
Aquests projectes són possibles perquè hi ha la implicació del territori i de grups locals que hi donen suport i que han treballat per combatre possibles reticències, expliquen Roselló i Nuri Palmada, també de Som Energia. “A Catalunya, tramitar aquests projectes sempre ha estat molt difícil, perquè hi havia directives que limitaven molt. Ara, amb el nou decret, això ha canviat, perquè es volen facilitar i agilitzar els tràmits. Però fins ara, els elements positius de protecció del territori han estat un fre per a les renovables. És contradictori. És un debat que hi ha d’haver”, diu Roselló.
De fet, si bé el 68% dels socis de Som Energia són catalans, fins ara els projectes grans de la cooperativa s’han fet fora de Catalunya. El repte de tornar a Catalunya es fa visible ara amb el projecte d’instal·lació fotovoltaica de La Serra, a Anglesola, per a la generació de 2,7 MW gràcies a la instal·lació de 7.496 mòduls, que ocupen una superfície de 3,45 hectàrees. Un projecte “tan important com el primer parc eòlic”, opina Roselló. En tot cas, la implicació dels nuclis locals per tirar endavant projectes és fonamental. “Hi ha d’haver la voluntat de cada comunitat perquè es pugui impulsar. N’han d’estar autoconvençuts”, conclou Palmada.
LA FRASE
LA XIFRA
De la situació política al canvi climàtic
Les causes que expliquen l’augment continuat del nombre de socis són diverses, però cal destacar el “pic” del 2018, en ple conflicte polític amb l’Estat, i la presa de posició de grans empreses.
Comercialitzadora, sí, però per enfortir la producció
Si bé Som Energia s’ha conegut sobretot perquè ha estat la primera comercialitzadora d’energia verda en l’àmbit domèstic, els socis promotors de la cooperativa fan èmfasi en la producció, que és “l’element transformador”. És a dir, la força de la comercialització dona la possibilitat de tirar endavant els projectes de producció, de manera que l’excedent de negoci de comercialització reverteix a aconseguir el màxim de producció amb renovables.
Aposta pel debat local per combatre les reticències
Un dels reptes és combatre la mala imatge que té l’energia eòlica. Per fer-ho, consideren fonamental obrir el debat en cada zona, i és clau que “hi hagi interlocució local”. “Mai hem tirat endavant projectes sense que hi hagi interlocució local.” Per això, es vol que allà on es fan projectes hi hagi implicació territorial. “Són debats en els quals cal aprofundir. S’ha de tenir en compte que l’energia renovable és desmantellable totalment”, diu Nuri Palmada.
