Les Gavarres es preparen per a l’emergència climàtica
El consorci del massís aspira a consolidar alzines i suros i a reduir sotabosc
La presència de ramats es mostra efectiva i hi introdueixen vaques de l’Albera
El nou equip gestor del Consorci de les Gavarres ha començat a treballar sobre el full de ruta de l’estratègia Gavarres 2025, presentada al 2018 després d’un procés de debat i participació i amb un pressupost anual de 600.000 euros que s’ha consolidat des que l’ens va quedar a recer del paraigua de la Diputació. En el mandat que acaben d’encetar fins al 2023, el nou president, Pau Presas, situa com a gran repte encaminar la gestió ambiental del massís davant l’amenaça del canvi climàtic, a més d’enfortir l’estructura tècnica i assegurar les tasques de divulgació i protecció del patrimoni natural, cultural i històric.
En clau de crisi climàtica, Presas avança que treballen sobre “indicis observats sobre el terreny i amb l’eina del darrer estudi sobre impactes i efectes sobre els boscos” del massís, elaborat pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf). El treball augura la recessió d’espècies com ara el pi blanc o el pinastre, una millor resposta dels pins pinyoners i millors expectatives per als suros i les alzines.
Presas atribueix la tendència a observacions fetes en els darrers anys, en què masses de pinastre han patit en èpoques de baixa pluviometria. Però el gerent en funcions del consorci, Oriol Granyer, destaca que la gestió de les finques forestals pot pal·liar l’amenaça. L’han posat a prova des de fa tres anys a la finca de Can Puig de Fitor –propietat de la Fundació Catalunya La Pedrera–, amb “feines d’esclarissada i reducció de sotabosc en què es conserven els arbres més gruixuts i sans, millor preparats per a la subsistència”. Tot i l’emergència, Presas es mostra optimista, perquè la desaparició de pins de moment deixa sòl i llum perquè exemplars més joves de quercus planifolis prosperin al seu darrere.
L’ajuda del pasturatge
Entre els riscos col·laterals del canvi climàtic i les sequeres, la gran amenaça per al massís són els incendis forestals. La pràctica totalitat de la propietat dels boscos és privada i les finques gestionades, minoritàries. Les desbrossades i estassades manuals havien estat un recurs en els darrers anys, però un de les solucions que exploren a més llarg termini és el foment de la silvopastura, amb ramats que contribueixen a mantenir net el sotabosc.
Presas explica, però, que l’activitat s’ha d’encaminar cap a la sostenibilitat econòmica i ha de garantir una rendibilitat. Per tant, la feina és posar d’acord ramaders i propietaris forestals, i han de filar prim per engegar-les i mantenir-les actives. Granyer esmenta el cas paradigmàtic de Can Vilallonga, però també l’experiència del Puig de la Boralla, en col·laboració amb els ramats de foc de la fundació Pau Costa i Làctics Pauet, i l’acord amb ramaders de la Garrotxa perquè vaques de l’Albera comencin a pasturar també a Fitor, combinant les finques de Catalunya La Pedrera amb altres de privades.
Per mantenir franges i zones lliures de vegetació per atacar incendis, també tenen el recurs de rompudes i feina amb tractors, però és costós i poc sostenible, i havien explorat implantar zones de vinya, però és una tasca igualment feixuga, perquè Granyer detalla que es troben amb el cost afegit de la inversió en tancats que evitin que els senglars facin malbé les collites. I, finalment, mentre substitueixen eucaliptus, la gestió de suredes avança lentament amb suports del mateix consorci, Aecork i l’Institut Català del Suro i agrupacions de propietaris.
LA XIFRA
LA DATA
El consorci actualitza el seu web
El Consorci de les Gavarres ha estrenat recentment un nou lloc web més intuïtiu i funcional i adaptat a qualsevol dispositiu mòbil, ja sigui un ordinador de sobretaula, una tauleta o bé un telèfon intel·ligent, tot adaptant la visualització i l’accessibilitat de manera amigable i correcta per a tots els usuaris.
El web, accessible des de www.gavarres.cat, està estructurat en cinc grans apartats que organitzen la informació institucional de l’organisme que depèn de la Diputació de Girona, com també les àrees de treball i actuació del consorci dins l’Espai Natural Protegit de les Gavarres.
Una de les novetats del nou espai web és el Visit Gavarres, una secció que inclou un directori de recursos turístics geolocalitzats com ara museus, rutes i itineraris, a més de l’oferta d’establiments on poder menjar i dormir a l’entorn dels 20 municipis que formen part de l’ens. La presència del consorci a internet es complementa amb els perfils en les xarxes socials de Twitter, Facebook i Instagram.
