Creix el delta del riu Tordera
Els sediments augmenten a la desembocadura, per tercer cop en 11 anys, ara per efectes del ‘Glòria’
La llacuna circular de sorra és provisional, ja que la làmina a l’interior del mar desapareixerà aviat, afirma l’investigador Rafael Sardá
El delta del riu Tordera ha crescut més d’un centenar de metres a conseqüència del temporal Glòria de fa un mes. És el tercer cop en onze anys que una làmina de sorra s’ha format en el curs final del riu, assenyala l’investigador Rafael Sardá.
Sardá, doctor en ecologia marina, és investigador a la Unitat de Sistemes Socioecològics Marins i Costaners del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC). El temporal –diu– “ha fet que algú s’hagi adonat que el riu Tordera és un riu”.
Des de fa tres setmanes és ben visible la crescuda del riu, que neix al Montseny (Vallès Oriental) i desemboca a la Mediterrània després de gairebé 200 quilòmetres. Sardà pronostica que aquest fenomen natural té data de caducitat. “Quan baixi més aigua, cap al maig o al juny, desapareixerà si hi ha una garbinada.” TV3 va informar dimecres que el cabal del Tordera havia passat de poc més d’1m³/s a un pic de 376 m³/s.
Fa onze anys que, regularment, Sardá recull dades sobre el delta, al límit entre Blanes (Selva) i Malgrat de Mar (Maresme). Diu que el fenomen actual ja s’havia vist el desembre del 2011, amb una mida més petita. Llavors encara hi havia els pous de captació de la dessalinitzadora de Blanes, que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va desmantellar el 2015.
Sardá explica que la crescuda del riu ha arrossegat sediments i que això ha generat la línia de sorra. Una visita a la desembocadura fa pensar –salvant les distàncies– en l’antiga barra del Trabucador del delta de l’Ebre. La nova llacuna del Tordera, però, té una forma circular. Segons algunes fonts, la distància entre la barra i la costa equival aproximadament a l’amplada del riu. A l’aiguabarreig entre riu i corrent –a l’interior de la corba– s’hi acumula el sediment més pesant.
I després, què?
Sardá és un dels científics adherits al Manifest del Tordera, que han impulsat una cinquantena de tècnics i professionals del món científic i una quinzena d’entitats, que reclamen una altra gestió hídrica al país. Justament, Sardá dirigirà una visita guiada al delta del Tordera dijous que ve en el marc de les jornades I després del ‘Glòria’, què? La problemàtica de les platges i els deltes des de la perspectiva de la geoètica.
Les jornades tindran lloc els dies 5 i 6 de març a les instal·lacions del CEAB de Blanes. La visita, el seminari i el taller participatiu són una iniciativa del CEAB, el campus Patrimoni Cultural i Natural de la Universitat de Girona i SOS Costa Brava.
Temor al “col·lapse” en temporada turística
J. FerrerEl ple municipal d’ahir a Blanes va servir perquè la majoria dels grups polítics municipals esmentessin els perjudicis de la ruptura de dos ponts, el de la carretera de Malgrat de Mar i el del tren. Hi van insistir, entre d’altres, el PSC (5 regidors) i Ciutadans (3), tots dos a l’oposició. Tant Cristhian Ortiz (Cs) com Pepa Celaya (PSC) van parlar de “col·lapse en la circulació” i que anirà a més en la temporada turística.
L’alcalde, Àngel Canosa (ERC), reconeix que la situació és complicada, que l’Ajuntament se sent desatès per la Generalitat i l’Estat i que, sense els dos ponts, “les afectacions no només seran per als turistes, sinó per a la gent que ens movem”. Canosa va incloure ahir l’Ajuntament a l’hora de reconèixer. “No estem funcionant.”
Tant l’alcalde com el primer tinent d’alcalde, Jordi Urgell (Blanes En Comú Podem) van explicar que el personal municipal va de bòlit per tramitar les reparacions pel Glòria. En el ple es va guardar un minut de silenci en memòria de Paco Antequera, fundador del PSUC i CCOO a Blanes.
D’altra banda, avui al matí el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i responsables de l’ACA visitaran el port de Blanes. El Glòria va provocar-hi un esvoranc d’una trentena de metres.
