“No sabem si caldrà el metre i mig a la platja”

Més que difícils, d’una gran complexitat. Saps que et pots trobar amb accidents greus, incendis o catàstrofes naturals, com ara la nevada del 2010, en què hi ha protocols i experiències. Però en cap cas, tres setmanes amb tota la població i bona part del món tancats a casa. Però amb l’assessorament dels tècnics i la feina de l’equip de govern i l’oposició mirem d’anar solucionant els problemes que van sortint. I quan acabem amb una cosa ens posem amb la següent.

El que ens preocupa més és el geriàtric Palafrugell Gent Gran, on ja hi ha hagut una desena de defuncions. Un primer cas de contagi, d’un intern que va haver de ser ingressat a l’hospital de Palamós, ha derivat en la resta. I els primers dies preocupava la manca de material sanitari, però ara ja n’hi ha i hem cedit tauletes per facilitar la comunicació entre els residents i les famílies. La policia local, els serveis socials, Càritas i la Creu Roja, a més de molts voluntaris, també es cuiden que a la gent gran que no pot sortir de casa no li falti de res. I que tampoc se senti sola.

És cert que la primera setmana va ser bastant caòtica, la segona hi va haver més filtratge i la tercera les arribades han estat mínimes. Els segons residents que venen a trobar més llibertat s’han topat amb una xarxa veïnal d’espies que de seguida alerta. I l’escapada encara és pitjor amb les persianes abaixades.

Hem potenciat els canals a través de xarxes socials, com ara Telegram, per atendre dubtes i queixes. El ple encara no l’hem fet, però sí les juntes de govern i portaveus. El teletreball, l’havíem començat a preparar, però els serveis informàtics han fet un gran esforç per desplegar-lo. Ja podem signar factures o resolucions des de casa i la videoplataforma funciona per a reunions i plens, però no és el mateix que el dia a dia i trobem a faltar el contacte amb els veïns.

És la gran incertesa que té tothom i nosaltres també, amb tots els problemes i interrogants que ens continuarem trobant quan puguem reobrir: no serà el mateix si han passat quatre setmanes o gairebé dos mesos, i tampoc si es decreta un retorn esglaonat a l’activitat. En funció de la fotografia que ens trobem, hi haurà diferents escenaris previstos. De moment, hem començat amb exempcions de les taxes d’escombraries i ocupació de via pública mentre els negocis estan tancats.

El futur del sector s’haurà de fiar molt a la demanda interna, i les segones residències poden ajudar. Però, hi insisteixo, no sabem quines restriccions es mantindran o s’hi afegiran. O com respondran, o podran respondre, els estiuejants. Hi ha molts interrogants.

No sabem si hi haurà cantada d’havaneres o concerts a Cap Roig. I sonen altres rumors i interrogants, com ara si caldrà deixar una distància social d’un metre o metre i mig entre tovalloles a les platges, i les nostres són bastant petites, o si l’aforament de restaurants i terrasses s’haurà de reduir pel mateix motiu. Això pot influir en la necessitat de menys llocs de treball, i més dificultats per als nostres veïns.