L’alcalde de Gualta, Jaume Fontdevila, explica com es viu aquesta situació excepcional i sense precedents en un municipi petit com el seu. Fontdevila destaca molt especialment l’esforç que s’ha fet per crear una xarxa social física que, liderada per l’Ajuntament i amb la participació de veïns i familiars, ha volgut donar una resposta ràpida i efectiva a totes aquelles persones, generalment grans, que en aquesta situació són especialment vulnerables. L’alcalde de Gualta també remarca molt especialment la nul·la incidència pel que fa a preocupació o incidents generats per les segones residències.
Com viu Gualta aquests dies estranys de confinament?
Amb relativa tranquil·litat. A Gualta hi ha empreses agrícoles que bàsicament segueixen funcionant. La gent, els veïns i veïnes del poble, respecten el confinament, si bé és cert que malauradament hi ha hagut alguna excepció. Però bé, res a dir, ha estat molt i molt puntual. Ja sé que segurament la paraula no seria aquesta, i més veient tota la situació, però a Gualta, en ser un poble petit, la nostra vida segueix amb una certa normalitat. El que sí que és cert és que al carrer no es veu gent passejant.
Els han representat algun problema les segones residències?
En aquest tema estem contents. La gent que tenim aquí de segones residències, els que han vingut, és clar, varen venir molt abans que es decretés l’estat d’emergència i el confinament.
Com s’han organitzat davant aquest fet insòlit d’un confinament arran d’una pandèmia?
El que vàrem fer primer va ser organitzar-nos a través d’una xarxa social física, vull dir. Els regidors vàrem agafar la llistat de la gent del poble per fer-nos una idea de la situació i no deixar-nos ningú que presentés algun tipus de vulnerabilitat, com ara persones que es pressuposava que vivien soles i que tenien fills, per exemple a Torroella. Vàrem parlar entre tots i ens vàrem posar d’acord. Això es va fer des de l’Ajuntament, però m’agradaria destacar la solidaritat de la gent. Hem rebut trucades per informar-nos de la situació d’un veí i, a la vegada, la persona que trucava ens deia que ja se’n faria càrrec. Periòdicament es fa una trucada per preguntar què els fa falta. També tenen el nostre telèfon. També vàrem crear un WhatsApp per poder comunicar-nos. Però el que era important era tenir un grup de persones, liderades des de l’Ajuntament, per poder donar suport a qui ho necessités. Li poso un cas: tenim una veïna que no pot sortir de casa i té una cuidadora; aquesta, però, no té carnet de conduir i, a més, el fill d’aquesta senyora està confinat a casa seva, fora del poble, en una ciutat. El que hem fet ha estat anar a buscar-li, per exemple, els medicaments que necessita a Torroella de Montgrí. Per això abans feia servir el concepte d’una certa normalitat, perquè dins de l’excepcionalitat en què vivim aquí ho passem de manera més lleu, segurament. No hem tingut incidències remarcables, tret d’una persona que tenia símptomes, però finalment es va descartar la malaltia, afortunadament.
Ha estat complicat aconseguir mascaretes?
Una mica, sí. Però el que no hem fet, conscients de la problemàtica, ha estat demanar-ne moltes, de mascaretes. Ens en varen arribar unes deu a través del Consell Comarcal, deu més pel Dipsalut i l’alcalde d’Ullà, Josep López, me n’ha facilitat 20 més i unes que ens han d’arribar. Des de l’Ajuntament tenim un coixí per a la brigada i per si algun veí en necessita.