“Si un os amenaçat reiteradament apareix mort, s’encén l’alarma”

Això ens ho haurà de dir la Universitat Autònoma de Barcelona, que és qui s’encarrega de fer la necròpsia. Nosaltres hem reclamat celeritat per tenir una necròpsia completa. Fa deu dies, el Conselh Generau d’Aran, basant-se en un informe preliminar dels tècnics de veterinària de la UAB, va manifestar que la causa de la mort havia estat l’atac d’un altre os i una caiguda per un barranc de 40 metres.

A Ipcena i a un col·lectiu d’una vintena d’entitats, entre les quals n’hi ha de tan potents com WWF i SEO Birdlife.

El que han explicat és impossible. En cas d’una baralla entre ossos els danys s’observarien amb molta facilitat. Estem parlant d’ossos mascle de més de 200 quilos. Si hi hagués hagut una baralla, s’observarien marques, sobretot a la cara, perquè es mosseguen i s’esgarrapen. A més, ens diuen que hauria caigut per un barranc de quaranta metres. Una massa de 200 quilos rodolant per un barranc de quaranta metres? Com a mínim s’hauria trencat alguna articulació. En canvi, els mateixos Agents Rurals que van trobar l’os mantenen que estava en bon estat. Fins i tot la caixa on hi havia el receptor de GPS per poder-li fer el seguiment estava pràcticament intacta. Han donat una versió inversemblant. Calia fer precipitadament un informe preliminar?

Segurament generar una opinió social respecte que no hi havia causa humana en la mort.

És una de les hipòtesis que veiem. Els tècnics que hem consultat han descartat que pogués ser atacat per un altre os, perquè en poquíssimes ocasions un os mata un altre os i, a més, quedarien rastres de l’atac. Les presumptes causes de mort que s’han donat no estan avalades tècnicament, no se sostenen.

Per fer determinades afirmacions cal demostrar-les. Però tothom sap que Cachou era un os assenyalat. L’any passat, el síndic d’Aran i el conseller Damià Calvet van dir que aquest os s’havia de retirar del medi. Si un os amenaçat reiteradament apareix mort, s’encén l’alarma. És un efecte lògic.

Una fama injusta. El 2018 el van voler acusar de matar vuit eugues i, en canvi, el 2019 només se’l va poder acusar de matar un poltre. No pot haver-hi canvis de conducta tan radicals en un període de temps tan curt. Els cavalls també cauen i moren per malalties. A Cachou li van atribuir una actitud sanguinària i assassina amb els ramats de cavalls. I el cavall pirinenc és un animal que se sap defensar, que té una força tan gran que, d’una coça, li podria rebentar el cap a un os. L’os és carronyaire, que hi hagi petjades seves al costat d’un cadàver d’animal no vol dir que aquell animal l’hagi matat l’os. És fàcil atribuir-li morts, a un os.

Diversos països que suposadament estan entre els més civilitzats del món, el cas del Canadà, els Estats Units o Itàlia, tenen ossos i hi conviuen. A Astúries mateix, la gent i la ramaderia conviuen en territoris on hi ha ossos i llops. En el nostre entorn hi ha molts països que tenen ossos, i no hi ha escàndols. Aquí, en canvi, s’ha volgut acusar l’os de mals que no ha causat. És una farsa dir que els ossos ataquen les persones, igual com és una altra farsa voler fer creure que els ossos van desaparèixer de les nostres muntanyes. No han desaparegut mai.

Per malalties i accidents es moren entre el 5 i el 7% dels animals d’un ramat; l’atac de l’os representa un percentatge insignificant sobre les baixes. I, a més, hi ha compensacions i assegurances. S’ha alimentat un discurs que diu que l’os és dolent perquè és una amenaça per a alguns interessos, com la caça furtiva. Si no hi ha os, el control sobre un territori és menor.