“El turisme té molt de pes al poble”

El turisme ha estat un greu problema a Santa Pau, igual que en molts altres municipis en què una part important de l’economia, directament o indirecta, depèn del turisme. Tenim una gran quantitat d’establiments que en depenen en bona part i, des del 14 de març, no han tingut cap ingrés 18 bars, restaurants, 24 cases turisme rural o allotjaments, tres cases de colònies, un alberg i diverses empreses d’activitats. Conjuntament l’Ajuntament, el patronat de Turisme de Santa Pau i les empreses privades treballem en una estratègia conjunta per reactivar aquest sector.

En el nostre cas, no ha estat un problema, aprofito per agrair a les famílies que tenen segona residència a Santa Pau que hagin respectat les ordres que venien dels organismes superiors i no hagin vingut al municipi. Em consta que tenen moltes ganes de venir al municipi, ja que he estat en contacte amb algunes, però, si tot va bé, aviat podran tornar a venir.

La principal necessitat ara com ara es recuperar una certa normalitat, sempre amb seny i fent cas de les recomanacions sanitàries, i recuperar a poc a poc tots els serveis afectats o alterats i també estar al costat de les persones més vulnerables i que, a causa de la situació, sobretot econòmica, ho estan passant més malament. Una de les necessitats amb les quals treballem ara com ara, amb molts de dubtes i incerteses, és la de tornar a reobrir la llar d’infants per aquelles famílies que ho necessitin i, des de fa molts dies, també treballem per poder oferir una oferta d’activitats d’estiu adaptades al moment.

Al seu moment vam fer una crida i crear una borsa de voluntaris, s’hi van inscriure quatre persones, però no hi hem hagut de recórrer, perquè a l’Ajuntament tant els treballadors com els regidors hem pogut anar resolent les situacions que han anat sorgint. Durant els primers dies, un grup de set persones del municipi ens van ajudar a confeccionar mascaretes.

Hem contactat un parell o tres de vegades amb persones de més de 65 anys i també amb aquelles que intuíem que podien tenir alguna necessitat especial. En alguns casos, s’hi ha estat més al costat que en d’altres, en funció de la necessitat. També hem estat en contacte permanent amb la treballadora social i l’educadora, que estan fent una gran feina en moments molt complicats, intentant trobar una solució per a cadascun dels problemes que se’ns han anat plantejant i que, malauradament, aniran sortint. També hem tingut un contacte quasi bé a diari amb els professionals del CAP, sobretot amb la infermera.