Millorar la prevenció dels focs

Una llei del 2003

El que ve a dir aquest estudi és que la llei que a Catalunya defineix les franges de protecció data del 2003; ha fet servei, però ara possiblement toca fer-la evolucionar. Aquesta normativa obliga a assegurar una franja de 25 metres al voltant de tots els nuclis de població, urbanitzacions i edificacions aïllades. Aquesta amplada en zones amb condicions climàtiques o topogràfiques extremes, o en una zona de perill més elevat, pot ser insuficient.

A més, però, una de les aportacions més innovadores de l’estudi –diuen els tècnics que hi han intervingut–, és que s’hi planteja la necessitat de tenir en compte no només l’orografia i la climatologia del lloc, sinó també els materials utilitzats en les edificacions i, en conseqüència, la seva resistència al foc. L’estudi comença, doncs, l’elaboració d’una metodologia que ajudi a determinar l’amplada mínima de franja necessària per a cada edificació, nucli i urbanització, tenint en compte la resistència al foc dels materials de construcció dels elements que cal protegir. A tall d’exemple, el treball recull l’existència a Canadà d’una aplicació per a telèfons mòbil que un cop s’hi han entrat la localització i les característiques de la construcció o el nucli habitat permet de dissenyar la franja de protecció ideal que necessitarà cada cas concret.

Mentre no existeixi aquesta aplicació, l’estudi ja fa una proposta de metodologia per tal que els tècnics gestors, ja siguin de l’àmbit municipal, provincial, català o francès, puguin fer una valoració objectiva de la vulnerabilitat de cada punt del perímetre d’un nucli, urbanització o masia. Aquest sistema dona un resultat numèric d’entre 0 i 100 que el fa comparable amb qualsevol altre punt. A més, el resultat inclou diferents components que permeten de detectar quins són els factors que generen major vulnerabilitat i facilita la presa de decisions en la gestió.

Comparació

Sobre el desenvolupament dels incendis s’han fet grans progressos: en funció dels vents dominants, de la geografia, de l’estudi dels focs que s’han produït, es disposa avui de mapes de les zones de perill a la demarcació i àrees prioritàries on cal actuar per prevenir-los (vegeu gràfic). L’Albera és una d’aquestes zones catalogades d’alt risc d’incendis i l’estudi també compara la situació a banda i banda de la frontera. En concret s’hi recull que “la Jonquera té la franja feta i mantinguda, (...) tot i que s’ha detectat una sèrie de punts on flaqueja i podria millorar ”. També es destaca que en el cas de la franja al voltant dels pàrquings amb una alta afluència de gent i vehicles (tant al Pertús com a la Jonquera) “caldria extremar l’exigència del compliment de les condicions de franja”. En conjunt, pel que fa les edificacions es detecta que “al Pertús les construccions serien una mica més resistents al pas del foc.”

Finalment, amb caràcter més general, entre les mesures que es proposen hi ha la de reglamentar la jardineria de nuclis i urbanitzacions, per afavorir espècies poc propenses a propagar incendis i penalitzar les que tendeixen a propagar el foc.