La Generalitat conserva onze immobles a Girona
Volia vendre-se’ls amb l’entrada en funcionament de la seu única al Santa Caterina, però finalment els ha destinat a usos diversos o els conserva per si mai es necessiten
José Montilla inaugurava el 17 de juny del 2010, en qualitat de president de la Generalitat de Catalunya, les noves dependències de l’antic hospital Santa Caterina, reconvertit en la seu del govern català a Girona després de sis anys d’obres i una inversió de 34,2 milions d’euros. L’edifici, que ara ha fet deu anys que es va estrenar, agrupava en un únic espai de 34.000 metres quadrats la majoria dels serveis que l’administració catalana tenia, fins llavors, repartits en 31 immobles per tota la ciutat, ja fossin de propietat o de lloguer. Amb la venda dels immobles en propietat (25,6 milions d’euros previstos) i l’estalvi en lloguers (1,4 milions d’euros l’any), la Generalitat tenia la previsió d’amortitzar el cost de rehabilitació de l’antic centre hospitalari, traslladat a Salt el 2004, en un termini d’entre nou i onze anys.
Les obres a la nova seu complien un doble propòsit. D’una banda, es millorava l’eficàcia dels recursos públics i es donava una millor atenció a través de la finestreta única de l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC), des d’on actualment es poden fer més de 1.600 tràmits (uns 600 quan es va inaugurar). De l’altra, es rehabilitava un edifici històric com el Santa Caterina, que el 1982 va ser declarat bé d’interès cultural nacional.
Onze immobles propis
Deu anys després d’aquella inauguració, però, l’administració catalana continua sent la propietària de la majoria d’aquells immobles que pretenia vendre. De fet, segons dades facilitades per la direcció general del Patrimoni de la Generalitat, l’únic que s’ha venut és el que havia acollit la Delegació Territorial de Joventut, al carrer Juli Garreta. Onze immobles més continuen en mans del govern català. Només un, la Casa Solterra, que acull les dependències de Cultura al carrer Ciutadans, no es va posar a la venda.
Els deu immobles restants tenen usos diversos (vegeu infografia). El del carrer General Mendoza, per exemple, manté el mateix servei que tenia aleshores (Ports de la Generalitat). Tampoc s’ha mogut de lloc la Cambra de Comerç (Gran Via), que abans havia compartit espai amb el desaparegut Patronat Català Pro Europa. La Generalitat també conserva dos immobles en reserva del Departament de Patrimoni, un al carrer Ultònia i un altre al carrer Cristòfol Gròber, que pot oferir de manera puntual a la resta de departaments en cas de necessitar-ho.
Un edifici abandonat
De tots els locals de la Generalitat a Girona, només un està tancat i sense cap ús definit. Tot i que està assignat al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, aquest edifici, cedit per l’Estat i situat al carrer Església Sant Miquel, just davant del camp de futbol del GEiEG a Palau, està completament abandonat i amb algunes obertures tapiades. Fa dos anys, la Universitat de Girona i l’Ajuntament de Girona pretenien ubicar-hi una residència d’estudiants per la seva proximitat al campus de Montilivi, però finalment aquest projecte va quedar descartat.
Fa deu anys, la Generalitat també va traslladar la llibreria que tenia als baixos cedits de les anteriors dependències del Banc d’Espanya –actualment és la subdelegació del govern de l’Estat– al Santa Caterina. S’hi va estar ben poc, ja que el 2012 la Generalitat va decidir tancar les quatre llibreries que tenia –una a cada capital catalana– i canviar el model de venda dels seus llibres institucionals, que ara es poden adquirir en línia o a través d’alguna de les llibreries privades adherides a la Xarxa de Llibreries Acreditades de la Generalitat.
LES XIFRES
Divuit immobles ja no es lloguen
La rehabilitació de l’antic hospital Santa Caterina sí que va suposar l’abandonament de divuit immobles de lloguer repartits per tota la ciutat a mesura que es feia el trasllat dels serveis a la nova seu. Estaven situats a l’avinguda de Sant Francesc (Agricultura, Ramaderia i Pesca), carrer Emili Grahit (Benestar i Família), carrer Ultònia (Educació), Gran Via (Delegació del Govern), carrer Illa Formentera (Arxiu Central), carrer Sant Agustí (Magatzem de Joventut), plaça Josep Pla (Punt d’Informació Juvenil), carrer Eiximenis (Treball i Indústria), carrer Álvarez de Castro (Trànsit), carrer Riu Güell i avinguda Josep Tarradellas (Justícia), Gran Via (Medi Ambient i Habitatge), carrer de la Rutlla (Adigsa), carrer Ciutadans (Agència Catalana de l’Aigua), carrer Migdia (Carreteres), carrer Juli Garreta (Ports i Transports), carrer Cristòfol Gròber (Urbanisme), carrer Joan Maragall (Funció Pública) i avinguda de Sant Narcís (Justícia). El cost del lloguer d’aquests immobles era d’1,4 milions d’euros anuals.
El Santa Caterina és l’única seu del govern amb els serveis agrupats
Marc Salgas
La reconversió de l’antic hospital Santa Caterina en la seu de la Generalitat de Catalunya a Girona va permetre agrupar tots els serveis en un edifici únic, un fet nou que no passa en cap altra delegació territorial. “Només és comparable el cas de les Terres de l’Ebre, que actualment té dos edificis, un davant de l’altre”, assegura Pere Vila, el delegat territorial de la Generalitat a Girona.
Actualment, des de la finestreta única de l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) del Santa Caterina es poden gestionar més de 1.600 serveis i tràmits. Segons la memòria que cada any publica l’OAC, durant el 2019 es van atendre 126.533 persones (505 al dia), una xifra que aquest any es reduirà dràsticament perquè les oficines es van tancar unes setmanes durant l’estat d’alarma. El tràmit més atès va ser el d’informació d’expedients sancionadors (12.013). També durant el 2019 hi va haver 166.439 entrades i 90.007 sortides al registre i es van atendre 129 persones sordes.
Tot i que les previsions inicials d’estalvi de la Generalitat no s’han complert –només s’ha desprès d’un dels immobles que té repartits a la ciutat–, l’abandonament de tots els locals de lloguer ha suposat a l’administració catalana, segons explica Vila, un “estalvi” d’uns 12 milions d’euros en contractes d’arrendament durant els nou primers anys de funcionament del Santa Caterina. Més enllà d’aquest estalvi, per a Vila l’agrupació dels serveis en un únic edific té valor perquè facilita les gestions dels usuaris. “Ha millorat l’efectivitat, perquè l’usuari pot fer diversos tràmits en un mateix espai”, subratlla Vila.
El delegat destaca, a més, la ubicació cèntrica del Santa Caterina, a tocar de la plaça de Catalunya, i l’aposta que en aquell moment es va fer per rehabilitar un edifici històric catalogat com a bé cultural d’interès nacional. “Vinc cada dia al Santa Caterina des de fa deu anys i, després de tot aquest temps, la conservació de l’edifici és òptima. Des de gerència s’és molt curós i es porta un control exhaustiu de les mancances que hi ha. Hem de tenir en compte que parlem d’un edifici amb més de 350 anys d’història”, assegura.
