El quart cinturó entre Viladecavalls i Terrassa entrarà en servei dimarts vinent
El govern català dóna per fet que el Ministeri de Foment farà públic el traçat fins a Granollers abans de les eleccions
Els dos primers trams de l'autovia orbital B-40, el quart cinturó, es posaran en servei dimarts 29 entre Viladecavalls i Terrassa i connectaran amb la C-58 i l'autovia C-16 mentre s'acaba de construir el tram entre Viladecavalls i Abrera, que enllaçarà amb l'autopista AP-7 i l'autovia A-2. El mateix ministre Blanco inaugurarà la posada en servei del tram on s'havien retardat les connexions amb la C-16 i la C-58 perquè estaven previstes al tram següent, encara pendent. No s'espera que el dia 29 el ministre porti sota el braç l'estudi informatiu del traçat fins a Granollers, però el govern català confia que anunciarà el calendari. Des de la Generalitat es dóna per fet que l'estudi del traçat es publicarà abans de les eleccions catalanes i que el govern català podrà presentar-hi al·legacions per defensar la seva alternativa de traçat. El president de la Cambra de Barcelona, Miquel Valls, recordava ahir al ministeri que va adquirir el compromís de presentar el projecte abans d'acabar aquest mes. El Pacte Nacional per a les Infraestructures diu, a més, que s'ha d'executar tan aviat com sigui possible la prolongació fins a Sabadell que faci de circumval·lació a les dues capitals del Vallès Occidental.
L'estació de la Sagrera
Blanco feia ahir l'anunci per al dia 29, a Barcelona, en l'escenificació de l'inici de les obres de construcció de la futura estació per al tren d'alta velocitat de la Sagrera. Abans d'iniciar l'excavació de la cubeta on s'aixecarà l'estructura de l'estació, calia traslladar les vies de les línies de rodalies de Girona i el Maresme al costat de muntanya de la plataforma ferroviària. Les vies de Girona ja estan en servei i actualment s'estan posant a punt les de Mataró. Al juliol, quan les noves vies de Mataró comencin a utilitzar-se, les actuals –al costat de mar– es desmuntaran i es podrà iniciar l'excavació. La visita d'ahir de Blanco ha servit per escenificar el compromís del ministeri amb l'estació que ha de permetre l'operació urbanística més important de la ciutat, als barris del nord. I és que l'obra, de 589 milions, estava amenaçada com tota la resta de grans infraestructures per la retallada en inversions que el ministeri ha hagut d'aplicar per reduir el dèficit públic de l'Estat. El TAV fins a França és la prioritat per a Foment, i això inclou l'estació de la Sagrera, que, tot i així, té una execució tan llarga que no entrarà en servei fins d'aquí a cinc o sis anys. En els pitjors moments de la imatge pública de l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i tenint en compte que CiU ha defensat els darrers anys que l'estació del TAV s'havia de fer a Sant Cugat del Vallès, Blanco va voler posar les medalles d'aquest projecte a Hereu: «El compromís i l'afany de l'alcalde ho han fet possible.» Cal recordar que el finançament de l'estació va perillar abans de l'entrada del ministre Blanco per la caiguda de les previsions de les plusvàlues urbanístiques associades a la infraestructura.
Accessos al port
Que l'alta velocitat és l'aposta intocable per la retallada ho confirma el fet que el ministeri també salvarà el projecte dels nous accessos ferroviaris i viaris al port de Barcelona. Blanco anuncia que aquests projectes es finançaran per mitjà del pla extraordinari d'infraestructures, que obrirà la gran obra pública a la participació del diner privat per tal de salvar les obres prioritàries de la retallada obligada. Quan va anunciar al Congrés la nova època d'austeritat i d'estrènyer-se el cinturó, Blanco ja va deixar clar que se salvarien aquelles obres que aporten més valor a la competitivitat i productivitat de l'economia espanyola. Per a l'economia catalana, que representa més del 18% del PIB espanyol, són indispensables les sortides en ample ferroviari europeu de les mercaderies cap a França. Per això es garantirà l'execució dels nous accessos al port de Barcelona, però també entrarà en funcionament enguany el tercer carril per a mercaderies entre el port i la frontera francesa. El ministre recordava ahir que quan això passi, a final d'aquest any, el port barceloní serà el primer de l'Estat que estarà connectat en ample internacional amb la frontera francesa.
Altres obres com ara el nou accés de rodalies a l'aeroport del Prat sí que podrien congelar-se. Foment analitza quines es poden executar perquè no computen en l'increment del dèficit públic i quines l'afecten però tenen vies alternatives de finançament per poder-les fer sense malmetre els balanços de l'administració estatal.
Blanco només salva l'alta velocitat de la retallada
Quim TorrentNomés les obres de la línia d'alta velocitat entre Barcelona i Figueres tenen garantit el finançament tal com estava previst abans de la crisi. Tota la resta d'inversions de l'Estat a Catalunya estan amenaçades per la retallada que el ministre de Foment, José Blanco, ha d'anunciar en els pròxims dies.
Ha passat ja més d'un mes des que l'Estat es va veure obligat a retallar inversions per eixugar el seu deute, però el ministre ha estat incapaç de fer quadrar el cercle. Conscient que les retallades no poden ser proporcionals a tot arreu perquè no totes les infraestructures són igual de necessàries, Blanco s'està prenent més temps del previst. De fet, en paral·lel a la retallada, vol enllestir el pla especial d'infraestructures (PEI), que permetrà finançar obres sense que incrementin el dèficit públic, mitjançant la inversió privada. Aquest pla s'ha anat retardant perquè els bancs i les constructores exigeixen projectes que garanteixin el retorn de la inversió.
Tot i que va dinar amb el president Montilla i el conseller Nadal a la Casa dels Canonges, Blanco no els va avançar quines obres tindran retards i quines entraran en el PEI. En tot cas, els va demanar paciència i els va convocar a una altra reunió pel 29 de juny, quan tornarà a Catalunya per inaugurar el tram del quart cinturó entre Viladecavalls i Terrassa. Nadal, amb qui Blanco manté bona relació, va tornar a demanar-li que no es paralitzi cap obra i que la retallada es limiti a retardar alguns dels projectes que Foment té pendents. A favor de Catalunya juga el fet que la majoria d'obres que l'Estat hi ha de fer en els pròxims anys tenen una alta rendibilitat econòmica. Els accessos viaris i ferroviaris al port de Barcelona i el desdoblament de l'N-II a Girona són dos exemples d'inversió que poden interessar als agents privats, ja que seria possible adjudicar-los en forma de concessió. A banda d'aquestes dues obres, llargament reivindicades pel teixit empresarial català, Blanco va voler deixar clar el seu compromís amb l'eix ferroviari de mercaderies del Mediterrani. «Apostarem per totes aquelles obres que tinguin un retorn en forma de millora de la competitivitat econòmica», va assegurar el ministre en referència al tren de mercaderies.
