La temporada de bolets arrenca amb optimisme
Les previsions indiquen que es pot doblar la quantitat de l’any passat, que va estar molt per sota de la mitjana
Segons els experts, ha començat tard i a meitat d’octubre pot arribar al punt àlgid
Tot i que s’ha encetat més tard que altres anys, la temporada de bolets comença a agafar volada en algunes comarques catalanes, on les darreres pluges han impulsat la proliferació de les espècies més cobejades pels boletaires. En punts de les comarques del Pirineu i el Prepirineu, en indrets com la zona nord del Cadí i el Montseny, ja fa algunes setmanes que els que surten a buscar bolets tornen amb els cistells plens. Tot i això, encara hi ha comarques on és difícil trobar-ne. Juan Martínez de Aragón, investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) expert en bolets, atribueix al règim de pluges de final d’estiu l’arrencada irregular de la temporada, més que en altres anys. “Si fem cas de les prediccions que tenim ara, aquest serà un any atípic pel que fa als bolets”, assegura Martínez, que explica que les prediccions a llarg termini, que es fan a partir de les dades obtingudes pel satèl·lit meteorològic NOAA, van variant cada setmana. A hores d’ara, amb les dades obtingudes, l’investigador del CTFC preveu una temporada “normal”. “Si l’any passat, que va estar per sota de la meitat de la mitjana, es van recollir 30 quilos per hectàrea, aquest any poden sortir uns 60-70 quilos per hectàrea, de tota mena de bolets”, diu, tot i que adverteix que les prediccions “ballen molt i varien cada setmana”.
Preveure quina serà la llargada de la temporada és encara més difícil. Si es té en compte que es preveu que sigui un any més càlid del que és normal, això podria provocar una proliferació més gran de bolets a final d’any “sempre que plogui”, matisa Juan Martínez de Aragón. “El que està clar és que al Pirineu la temporada acabarà a mitjans de novembre per la neu i les glaçades. A la resta de comarques, al litoral i prelitoral, dependrà molt de la pluja.” Hi sortiran les varietats comestibles que proliferen cada any als boscos catalans. Ara ja es poden trobar ceps, rossinyols, camagrocs, rovellons, pinetells i ous de reig, entre d’altres, al Berguedà, Ripollès, la Val d’Aran i al Montseny, explica Martínez de Aragón, que no vol precisar més en les ubicacions per evitar concentracions massives de boletaires aficionats. “Ha plogut, el terra està humit, la baixada de les temperatures és bona per a la producció de bolets. Si segueix plovent una mica més la setmana vinent, més o menys cap a mitjans d’octubre es poden registrar les produccions màximes a Catalunya”, manté.
Febre pels bolets
Aquesta primavera, els boscos han notat la baixa freqüentació a causa del confinament per la crisi sanitària. L’expert del CTFC indica que els bolets de primavera són espècies que apareixen a les zones de pastura i, com que aquest any no s’han trepitjat gaire, els ha beneficiat. Martínez reconeix que cada cop són més els buscadors de bolets que freqüenten els boscos catalans i, tot i que remarca que agafar els bolets no els perjudica, el problema arriba quan tothom passa pel mateix lloc i això provoca la compactació del terra. Tampoc és beneficiós agafar bolets que són massa petits. “Els rovellons de mida botó són molt bons en conserva, però si tothom els agafa quan són massa petits, a la llarga es frena que n’hi hagi més perquè no deixen anar les espores per reproduir-se”, diu. També alerta de la conducta dels boletaires que abandonen deixalles al bosc i no respecten els animals salvatges o els ramats que hi pasturen. “És un tema complex, però tard o d’hora s’haurà de fer una ordenació sostenible dels recursos micològics”, admet. La proliferació de boletaires poc experts ha provocat un increment en les intoxicacions per ingesta d’espècies tòxiques. Martínez explica que a Catalunya s’hi poden trobar 10.000 espècies diferents de bolets i, tot i que només n’hi ha unes 10 que són mortals, cal anar amb compte amb els bolets tòxics que són semblants a altres d’espècies comestibles.
LES XIFRES
Preocupació per l’afluència massiva de boletaires
Ens alguns municipis de les comarques més freqüentades per boletaires fa anys que observen amb preocupació l’afluència massiva de visitants els caps de setmana de tardor. L’experiència d’aquest estiu, quan molts catalans han optat per fer vacances de proximitat i han col·lapsat alguns espais naturals, ha fet saltar l’alarma. És per això que s’han començat a estudiar fórmules per mirar de regular l’accés de boletaires a espais naturals. Bagà, al Berguedà, on aquest estiu han registrat altes concentracions d’excursionistes, és un dels municipis que miren com es pot limitar l’accés als boscos a vehicles amb motor. Els preocupen sobretot les actituds incíviques que han detectat entre alguns excursionistes que no fan servir els contenidors i deixen els espais naturals plens de deixalles i per això estan debatent quina és la millor solució, tot i que fonts municipals matisen que no es tracta d’una mesura contra els visitants sinó per evitar conductes incíviques, siguin de qui siguin.
A Campelles, al Ripollès, l’Ajuntament repeteix aquest any l’expedició d’un permís de circulació, que es coneix com a permís per anar a buscar bolets, però el que fa és regular l’accés de vehicles a determinades pistes forestals de pas restringit. El permís, que té vigència per un any, es vincula al vehicle i s’ha de portar a la vista quan s’aparqui a la zona restringida, com si es tractés d’un tiquet de pàrquing. Té un cost de 30 euros, però per als veïns del poble és gratuït i només costa la meitat als que hi tenen la segona residència i als membres de la societat de caçadors Puigmal de Ribes de Freser. Les persones que accedeixen a peu a les zones boscoses no han de pagar res.
