“Cal que tothom senti el parc com una oportunitat”

Soc soci i militant de base d’aquestes entitats, però també fa anys que soc a l’altre costat, quan era regidor a Girona o al Consorci del Ter. Sí que tinc conviccions molt fermes pel que fa a la natura, però també fa anys que treballo en l’àmbit de la gestió.

Va ser un projecte polèmic al seu moment, però ha seguit la seva tramitació per adaptar-se i compleix la legislació vigent. Si està ben integrat i compleix amb el que toca, si es fa de manera sostenible, pot ser una oportunitat i un element més de dinamització del territori.

És així a la part marina; a la part terrestre, la llei del 98 ja definia moltes coses, i més el pla especial del 2006. El PRUG ha d’ordenar usos i activitats de la part marina. Es va iniciar el 2014, va quedar aturat perquè el territori va dir que no hi havia hagut prou concertació... S’està reprenent amb voluntat de consens entre totes les parts. El projecte involucra els sectors del turisme, la pesca, activitats recreatives, ajuntaments, científics i criteris de preservació que són els objectius d’un parc. Cal posar tothom d’acord.

O sí que es podran fer, però de manera més ordenada, demanant permisos abans, regulant, integrant tothom en la presa de decisions; potser algun sector haurà de fer alguna renúncia, però en benefici del conjunt. Hi haurà, primer, un document de base i un procés d’al·legacions perquè tothom hi digui la seva. S’ha fet i s’està fent encara un treball previ de diàleg. Cal que tothom se’l senti seu, que tothom senti el parc com una oportunitat. També dono molta importància a l’educació mediambiental i a la sensibilització, des de les escoles i fent activitats per a les famílies. Viure en un parc és un privilegi.

Hi ha molts usos diferents del parc. Hi ha gent que hi ve només per un dia i que potser no és conscient d’estar en un parc; s’ha d’explicar la importància del procés de conservació que hi ha al darrere. Entra en conflicte amb determinats usos en moments molt puntuals, com s’ha vist aquest estiu. Al final del confinament, tothom va sortir per anar a aquests llocs més atractius. Això es va veure principalment en dos llocs: la carretera del sud des de Roses cap a les cales, i l’altra des de Cadaqués fins al far del cap de Creus.

No es pot estar 24 hores vigilant i tenim recursos limitats. Per això, la idea és fer-ho de manera ordenada i arribar a acords; si el visitant arriba a un lloc massificat, també en surt perjudicat. Potser n’hi ha d’haver menys en alguns moments de l’any, i que els que hi vagin tinguin una visita de qualitat.

Podria ser. Si hi ha un nombre determinat d’aparcaments i es col·lapsa, si hi deixes passar més cotxes crees un problema.

No. Es fa a Tudela, on es paguen cinc euros per aparcar el cotxe i fer la visita, i el públic ho fa perquè val la pena. És molt normal, com pagar per anar al museu o per fer altres visites. El concepte és pagar per aparcar; si hi vas a peu, no has de pagar.

Sí, s’hi està treballant. De seguida que sigui possible, ens traslladarem a Vilajuïga. És un bon lloc, molt accessible, ben situat, equidistant dels pobles del sud del parc.

Tenim molts masos abandonats. S’ha despoblat, s’ha perdut gent arrelada al territori, però també paisatge: menys vinya, menys olivar... És interessant que des del parc puguem fomentar aquest mosaic agroforestal, amb espais pasturats i conreats. Té tres beneficis: prevenció d’incendis, paisatge més divers i biodiversitat.

La Carta Europea de Turisme Sostenible és molt important. És un segell d’àmbit amb criteris exigents, i es tracta de definir un destí sostenible. En una segona fase, les empreses que actuen al parc són acreditades perquè fan un turisme sostenible. Ja està molt avançat en el nostre cas, i és important, perquè cada vegada hi ha més gent que aposta per destinacions de turisme sostenible.