Ocells contra l’eruga del boix

Combatre una plaga amb un predador natural; és a dir, controlar-la biològicament, és menys agressiu per a l’entorn i més econòmic. Fruit les observacions que s’han dut a terme en alguns espais del Ripollès, i sobretot a la Catalunya del Nord, els experts han especulat que algunes espècies d’ocells, mamífers placentaris i rèptils poden ser clau per al control de la plaga de l’eruga del boix (Cydalima perspectalis), que ha arrasat en pocs anys els boixos de la comarca de la Garrotxa i, que ara té una presència molt potent al Ripollès. I és que aquesta eruga s’hi ha desplaçat pel principi d’acció reacció, segons indiquen alguns experts; és a dir, que es desplaça cap on troba menjar.

L’associació ripollesa Salvem el Boix està repartint caixes niu arreu de la comarca per afavorir la presència de mallerengues carboneres (Parus major) i pardals (Passer domesticus) i analitzar si són predadors efectius. L’entitat està demanant la col·laboració dels veïns, perquè instal·lin a les seves propietats les caixes nius, les mantinguin i que en facin un seguiment per contribuir a la radiografia. Se’n volen repartir un centenar i dur a terme aquest estudi al llarg d’aquest hivern.

A més, tenen el suport de la cooperativa Gisfera per poder anar interpretant les dades que es recullin.

Els biòlegs han determinat, per altra banda, que hi podria haver predadors també per a les papallones de la Cydalia perspectalis. En aquest cas, la nòmina és més gran, perquè al pardal comú s’hi afegeixen la garsa (Pica pica), la cotxa fumada (Phoenicurus ochruros), el mosquiter (Phylloscopus collybita), el dragó comú (Tarentula mauritanica) i el ratpenat (Chiroptera). En aquest cas, cal aprofundir-hi, perquè no tenen clar si l’alcaloide tòxic que contenen les fulles de boix les fa d’un sabor desagradable per als animals que en mengen. Per tant, han d’estudiar si passen la toxicitat als adults. A la Catalunya del Nord ja hi ha en marxa estudis en aquest àmbit que analitzen si determinades espècies d’ocells han canviat els hàbits d’alimentació de les seves cries.

Altrament, hi ha una tercera via d’estudi per al control biològic de l’eruga i la papallona del boix. Es tracta de l’alliberament de larves d’una espècie de vespa autòctona, que, segons els primers resultats, s’alimentarien dels ous de les erugues del boix. Per això, els membres de Salvem el Boix reparteixen tires adhesives amb ous de les vespes en zones on s’ha detectat la presència de la plaga.

En aquest cas, també és molt important poder determinar els primers vols de la temporada de les papallones del boix per poder alliberar vespes que frenin les noves postes.

De fet, tots els experts que estudien l’eruga del boix coincideixen que es tracta d’una plaga incontrolable, perquè, per erradicar-la, caldria fumigar amb insecticides biològics tots els boixos, cosa que només és possible en jardins particulars i espais verds públics de les ciutats i pobles. Per això mantenen que l’objectiu principal és poder preservar el màxim nombre possible d’exemplars amb una antiguitat superior als 60 anys. Cal tenir en compte que hi ha localitzats boixos amb més de 100 anys d’antiguitat.