La contaminació a Barcelona incrementa la mortalitat

Barcelona i la seva àrea metropolitana figuren en el sisè lloc del rànquing europeu de ciutats amb major mortalitat associada a la presència de diòxid de nitrogen (NO2), segons un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), que també situa Mollet del Vallès en el número 7 de la mateixa llista. La recerca, que ha estimat per primera vegada la càrrega de mortalitat atribuïble a la contaminació de l’aire en més de 1.000 ciutats europees, col·loca Madrid i la seva àrea metropolitana al primer lloc d’aquest top 10 seguida d’Anvers, Torí, París i Milà. El diòxid de nitrogen està associat sobretot al trànsit de vehicles amb motor de combustió.

L’estudi també mostra els nivells de mortalitat pel que fa a les partícules fines PM2,5, però en aquest cas no figura cap ciutat catalana en els primers llocs. Es tracta de matèria en suspensió producte de la combustió de vehicles però també de fonts com la indústria, la calefacció domèstica o la crema de carbó i de fusta.

Els resultats globals indiquen que si totes les ciutats analitzades fossin capaces de complir amb els nivells de PM2,5 i NO2 recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), es podrien evitar 51.000 i 900 morts prematures cada any, respectivament. Si fossin capaces d’igualar els registres de qualitat de l’aire de la ciutat menys contaminada de la llista, la mortalitat evitable seria notablement més gran: 125.000 morts prematures evitables cada any gràcies a la reducció de les concentracions de PM2,5 i 79.000, per la reducció en NO2.

En el cas de l’àrea metropolitana de Barcelona, la reducció del NO2 fins al nivell recomanat per l’OMS estalviaria 82 morts anuals, i en el cas de les partícules PM2,5 complir les recomanacions de l’OMS evitaria 1.297 morts anuals.

Un cop conegut l’estudi, l’organització ecologista Greenpeace ha acusat les administracions de la “passivitat” i “lentitud” davant del problema de la contaminació atmosfèrica i ha reclamat “més ambició” amb mesures per reduir la contaminació a partir restriccions en la circulació de vehicles, com ara la zona de baixes emissions de Barcelona o Madrid central. També ha demanat altres mesures, com ara més carrils Bus-VAO i reduir els estacionaments en superfície.

Valors per sota del límit

Durant l’any passat no hi va haver cap superació dels valors límits que marca la normativa europea pel que fa als nivells de diòxid de nitrogen a Catalunya, per primer cop, segons les dades de les estacions de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA). Aquest descens, degut principalment a les restriccions de mobilitat associades a la crisi sanitària de la Covid-19, ha estat més significatiu a les estacions de l’àrea de Barcelona, el Vallès i el Baix Llobregat, sobretot a les estacions urbanes amb influència del trànsit, mentre que als punts de mesurament rurals els nivells s’han mantingut similars als de l’any 2019.