Aprenent del ‘Glòria’

Un temporal com el Glòria es repetirà. En això coincideixen els experts, que tenen molt present el procés de canvi climàtic que afecta el planeta. Un any després que aquest episodi meteorològic extrem afectés les comarques gironines –i part de la resta de Catalunya–, són diverses les conclusions extretes de diferents estudis sobre els danys, les causes d’aquests, més enllà del temporal, i les situacions que s’haurien d’haver evitat o, per contra, promogut. En certa mesura, ara toca aprendre del Glòria perquè quan es repeteixi un fenomen semblant les conseqüències no tornin a ser les mateixes.

“Cal insistir en la implementació de polítiques de planificació territorial i urbanística efectives, en les quals els condicionants i els processos geològics es tinguin en compte.” Això és el que conclou el monogràfic sobre el temporal Glòria editat per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) l’estiu passat. S’hi recull, per exemple, que una part molt important de les zones urbanes i de les infraestructures que es van veure afectades per la inundació fluvial “se situen en zones que ja apareixen com a inundables en diferents cartografies de perillositat”. En aquest mateix sentit, afegeix que hi ha “infraestructures exposades que no estan dimensionades per fer front a la dinàmica litoral i potser el seu emplaçament no és sostenible”. És a dir, construccions situades en llocs de risc i algunes no ben preparades per respondre, per exemple, als embats de la mar. En aquest cas, per exemple, i a banda dels danys que hi va haver en la majoria dels ports gironins, destaca l’enfonsament del pont del tren per sobre la Tordera. Una infraestructura que ha estat pràcticament un any fora de servei i que, a banda, posa en evidència un cop més la fragilitat del sistema ferroviari a Catalunya, en què diàriament hi ha incidències, i, sortosament, no es van produir més danys.

A banda d’això, el monogràfic de l’ICGC, però, també constata que “alguns desbordaments es van produir com a conseqüència de l’obertura de les comportes de les preses situades riu amunt. És el cas del tram baix del Ter, que va sobreeixir a causa de l’obertura de les comportes de la presa del Pasteral”. La decisió d’obrir les comportes dels embassaments de Sau i Susqueda en ple temporal va rebre en aquell moment tant crítiques com opinions favorables. S’han donat diferents explicacions sobre com es podria resoldre aquest fet, entre altres, la importància d’una tecnologia que permeti preveure amb més exactitud, per exemple, la pluja, o també una gestió diferent del Ter.

Els talls en el subministrament elèctric i d’aigua potable a causa de la caiguda d’infraestructures o de la inundació dels pous, respectivament, també van aixecar l’alerta, per exemple, del Col·legi d’Enginyers, que va denunciar la situació de precarietat de la xarxa elèctrica gironina i va reclamar una revisió del risc amb vista a futurs episodis extrems.

“Actualment no és possible predir de manera exacta el dia, l’hora, el lloc o la intensitat de molts dels fenòmens naturals potencialment perillosos. A curt termini, les úniques estratègies possibles per reduir els seus efectes són la prevenció, la mitigació i la preparació”, conclou l’estudi de l’ICGC.