Santa Cristina retalla 227,12 hectàrees edificables al nou pla urbanístic municipal
El text ha rebut el vistiplau de tots els grups en l’aprovació inicial al ple, i és el primer que s’adapta al nou pla director de sòls no sostenibles a la Costa Brava
El nou pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) de Santa Cristina d’Aro ha fet una “reducció dràstica” de 227,12 hectàrees –l’equivalent al mateix nombre de camps de futbol– del seu sòl urbà o urbanitzable, com destacava ahir el responsable de l’equip redactor, l’arquitecte Xavier Canosa. El document va rebre el vistiplau de tots els grups municipals en l’aprovació inicial, la setmana passada, per unanimitat al ple, i és el primer planejament que s’adapta a les directrius del recent pla director urbanístic (PDU) de sòls no sostenibles al litoral de la Costa Brava.
L’alcaldessa, Lourdes Fuentes, va recordar que el procés per redefinir el POUM va arrencar el 2018, per imperatiu judicial. Una sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJC) que invalidava el sector Suberolita, tombava, de facto, el conjunt del planejament del 2008, i instava a retallar en 132 hectàrees altres sectors de sòl on es podia edificar. Ara, en paral·lel al pla director de Territori, de rang superior, hi han inclòs 42,87 hectàrees més a desclassificar, principalment al sector de Riera Molinets –amb més de 200 habitatges unifamiliars i dos hotels previstos–, i també el blindatge dels penya-segats de la urbanització Rosamar –al litoral–i de nous creixements a les urbanitzacions de Sant Miquel d’Aro i Vall-repòs –a les Gavarres, però també subjectes als requisits del PDU.
Menys zones industrials
Finalment, a la xifra d’hectàrees desclassificades també cal sumar-n’hi 42,28 més que l’ACA ha prescrit mantenir com estan per riscos d’inundabilitat, principalment a l’entorn del riu Ridaura. Majoritàriament es tracta de la zona industrial de Bernades, a llevant de les carreteres C-65 i C-31 –el desenvolupament d’activitats econòmiques es manté, sobretot, al Molí d’en Tarrés–. Però també al sector residencial Ridaura –en paral·lel al riu al nucli urbà, on es retalla la franja de 30 metres més propera a la llera–. Serà en aquest sector, amb un 35% d’habitatge protegit, parcel·les de les urbanitzacions existents i solars en zones urbanes, on es limitarà el creixement fins al 2030, amb un sostre de 6.400 habitants, 4.000 menys dels previstos al 2008. L’alcaldessa, Lourdes Fuentes, va destacar l’elevat volum de participació que ha implicat la preparació del POUM, amb 232 reunions. I amb el regidor d’Urbanisme, Josep Xifra, i Canosa, van coincidir que es tracta d’un pla a deu anys vista, fins al 2030, que prioritzarà endreçar la realitat de les urbanitzacions existents –un total de 9, de les quals n’hi ha 7 per acabar d’enllestir i recepcionar–. També compten que abans de 2030 s’haurà aprovat la nova llei de Territori, que pot imposar criteris més restrictius per a l’expansió de les trames urbanitzades i ocupació del sòl ara lliure.
LA XIFRA
Remor per un projecte a Sant Feliu
E.AAl municipi veí de Sant Feliu, amb un POUM vigent des de 2006 i que de moment no hi ha idea de revisar, aquest cap de setmana passat han saltat les alarmes veïnals per l’inici de l’enderroc d’un gran xalet en primera línia al racó de ponent de la platja de Sant Pol. El grup de Guíxols des del Carrer va alertar divendres que s’hi aixecaran tres blocs d’apartaments, alhora que alerten de la pineda i d’un possible incompliment de les directrius del recent PDU. En paral·lel, molts veïns han criticat l’impacte de l’obra, “a vint metres de la platja”.
El tinent d’alcalde d’Urbanisme, Josep Saballs, explicava ahir que la llicència d’enderroc és prèvia a la vigència del PDU, i que estudiaran si el projecte compleix els paràmetres. Però defensa que les parcel·les –una no estava edificada– no tenen pendents superiors al 20% i que hi ha un projecte paisatgístic que estableix conservar arbrat i cobertes verdes.Les tres edificacions tindran planta baixa més tres alçades, amb 12 habitatges d’alt nivell i un sol pis per planta, en alguns casos de prop de 200 metres quadrats. Saballs garanteix que queden per sota del 40% d’ocupació de les parcel·les, que s’ha mirat d allunyar-los de les propietats veïnes i que vetllaran perquè l’arbrat es conservi, davant la temptació d’eliminar arbres per millorar vistes.
