Girona, la demarcació que té l’aigua més barata
El preu mitjà de l’aigua a les comarques gironines se situa en 1,7 €/m³
Girona i la Bisbal tenen el preu més baix, mentre que Figueres té el més alt
Girona i la Bisbal tenen el preu de l’aigua d’ús domèstic més baix
El preu mitjà de l’aigua a la demarcació de Girona durant el 2020 va ser d’1,7 euros per metre cúbic, segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) publicades en l’Informe anual del preu de l’aigua a Catalunya. És la demarcació que té el preu mitjà més baix de Catalunya, mentre que Barcelona és la que té el preu mitjà més alt (2,6 €/m³). Tarragona i Lleida, per la seva banda, tenen un preu mitjà d’1,9 i 1,8 €/m³, respectivament.
Segons explica l’ACA, per a l’obtenció d’aquest preu s’ha considerat la taxa o tarifa de subministrament d’aigua, el manteniment de comptadors, la taxa pel servei de clavegueram, el cànon de l’aigua i altres conceptes directament relacionats amb el cicle de l’aigua. No s’hi han inclòs els conceptes que no tenen relació amb el servei, com ara la recollida o tractament de residus sòlids. El cànon de l’aigua, que gestiona l’ACA, és un impost amb finalitat ambiental de la Generalitat de Catalunya, i de mitjana pot suposar fins a un 30% del total de la factura, encara que depèn del consum i dels altres components de la factura. En el cas de les poblacions gironines, per exemple, aquest cànon és de 0,433 euros per metre cúbic o 0,654 euros per metre cúbic, segons el municipi. Així mateix, l’ACA destaca que les tarifes considerades en l’estudi són les vigents l’1 de gener del 2020 i no recullen la reducció del 50% del cànon de l’aigua dels mesos d’abril i maig, que va aprovar el govern per pal·liar els efectes econòmics de la pandèmia de la Covid-19.
Capitals comarcals
Pel que fa a les capitals de comarca gironines, segons recull l’Observatori del Preu de l’Aigua de l’ACA, Girona i la Bisbal són les que tenen el preu de l’aigua d’ús domèstic més baix, amb 1,38 €/m³, i, en canvi, Figueres és la que té el preu més alt, amb 1,88 €/m³. Segons l’ACA, per calcular el preu, es considera un habitatge de tres persones empadronades al nucli urbà i amb comptador de mesura de tipus C i de propietat. Darrere Girona i la Bisbal, hi ha Olot, amb 1,43 €/m³, i Santa Coloma de Farners, amb 1,51 €/m³ –que són les dues capitals de comarca gironines que han apujat el preu respecte al 2019–. A Puigcerdà, el preu mitjà de l’aigua és d’1,61 €/m³, i a Banyoles, d’1,66 €/m³.
Pel que fa al conjunt dels municipis gironins, destaca, per una banda, Brunyola i Sant Martí Sapresa, que té el preu de l’aigua més alt de la demarcació, amb 3,22 €/m³. També destaquen Palau-saverdera, amb 2,95 €/m³; Cadaqués, amb 2,29 €/m³; Sant Martí de Llémena amb 2,27 €/m³, o Avinyonet de Puigventós, amb 2,20 €/m³. Per sobre de la mitjana gironina també hi ha Garriguella, amb 2,16 €/m³, i Campllong, amb 2,09 €/m³. A la banda baixa hi ha Sant Mori, amb 0,75 €/m³; Das, amb 0,78 €/m³; Gombrèn, amb 0,79 €/m³, o Gualta, amb 0,95 €/m³.
LES XIFRES
Variacions en la factura
Segons l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), la despesa mitjana en aigua cada mes és de 28,97 euros, un 1,04% de la renda mitjana neta per llar. L’estudi constata que el preu de l’aigua pot variar fins a un 748% d’un municipi a l’altre, amb diferències anuals de fins a 513,50 euros. Aquesta variació pot dependre de diversos factors, com ara les fonts d’abastament d’aigua, les infraestructures disponibles o els costos de distribució per capita.
La factura de l’aigua inclou la taxa o tarifa de subministrament, el manteniment de comptadors, la taxa pel servei de clavegueram, el cànon de l’aigua i altres conceptes directament relacionats amb el cicle de l’aigua. Un 28% del preu mitjà està compost per un terme fix, mentre que el 72% restant és variable.
El preu del servei del subministrament d’aigua el fixa l’administració local competent (ajuntaments, Àrea Metropolitana de Barcelona o altres entitats municipals) i és la Comissió de Preus de Catalunya (ens adscrit al Departament de Territori i Sostenibilitat) qui autoritza els increments de preus del subministrament, atenent consideracions de política fiscal, ambiental o energètica que responguin a polítiques generals del govern.
L’estudi de l’observatori conclou que la gran majoria de municipis catalans no van apujar ni el servei de clavegueram ni tampoc la tarifa de subministrament d’aigua durant el 2020. En el primer cas, el preu mitjà es va mantenir en 24 cèntims el metre cúbic en el 89% dels municipis catalans.
Gestió indirecta de l’aigua en més de la meitat de municipis
U.C
En més de la meitat dels municipis gironins (119), la gestió de l’aigua és indirecta; és a dir, el servei d’abastament no és gestionat de manera directa per un organisme públic. És una relació similar a la del conjunt de Catalunya, on el servei d’abastament és gestionat de manera directa per un organisme públic en un 56% dels municipis, mentre que en el 44% restant la gestió és indirecta o delegada a un operador privat. Pel que fa al servei de clavegueram, la gestió és directa en un 84% dels municipis i indirecta en un 16%. Segons recull l’estudi, si s’analitza el percentatge a partir de la població representada, s’observa que la gestió indirecta guanya pes als municipis de més habitants ja que representa el 78% de la població en el servei de subministrament i el 25% en el de clavegueram.
De les capitals de comarca gironines, dues tenen una gestió directa de l’aigua –Figueres i Puigcerdà–, mentre que la resta la tenen indirecta. En el cas de Girona, és d’Aigües de Girona, Salt i Sarrià; a Banyoles, d’Aigües de Banyoles; a Santa Coloma, d’Aigües Colomenques, i a Olot i a la Bisbal, de Sorea.
En la resta de municipis amb més habitants de la demarcació, com per exemple Lloret de Mar o Blanes, la gestió és directa. També tenen gestió directa a Besalú o a Sant Joan de les Abadesses, per exemple. En canvi, a Roses, Sant Feliu de Guíxols, Tossa, Palamós o Platja d’Aro és indirecta. Com també és indirecta a Sant Hilari Sacalm o Arbúcies.