Final de trajecte, porta de futur

L'evidència de la crònica moderna demostra que la comunicació entre els centres de Badalona i Barcelona ha estat cabdal per cosir els bons moments socials i econòmics de la nostra ciutat. Foren de les cavallerisses de Can Fradera, precisament situades a l'actual quadrat de l'Illa Central, d'on sortien les diligències de tracció animal que comunicaven el Portal Nou barceloní amb el carrer de la Creu. Eren carruatges on podien instal·lar-se unes quaranta persones, amb un servei regular que es posava en marxa cada hora, segons una concessió combinada a les empreses d'en Fradera, en Vinyes i el Llarg. El viatge total ocupava una hora i mitja i, segons les cròniques, significava un bon cruiximent d'ossos degut al continuat sacseig.

El traç del ferrocarril que comunicava Barcelona i Mataró generà el desenvolupament de la llenca industrial del litoral, que es convertí en dinamitzadora econòmica de tota la ciutat. Des de la reial ordre que atorgava la construcció del tren fins al dissabte 28 d'octubre del 1848, en què s'inaugurà la línia, passaren cinc anys i s'invertiren un milió de duros, reduint el temps de desplaçament entre els dos centres urbans a uns quinze minuts, a més de significar un transport de mercaderies molt important per a les indústries de l'entorn. Després, el 20 de març del 1887, la gent saludava l'arribada del tramvia de vapor, que també comportava el reforç del pont sobre el Besòs, a Sant Adrià, i l'obertura de diversos establiments comercials als punt d'aturada. El tramvia, format per una màquina i dos vagons, fou un èxit i aviat s'hagueren d'ampliar els horaris de servei, amb una important aportació en els desplaçament de gent de fora la ciutat, per visitar-la, comprar-hi o usar els serveis de banys.

Però fou la inauguració del tramvia elèctric la que significà un canvi qualitatiu i quantitatiu en el desplaçament entre el carrer Comerç barceloní i Montgat. El primer viatge es féu el dia 8 d'agost del 1903 amb una tarifa de 10, 20 i 30 cèntims segons la part del recorregut que s'hi feia i amb la característica que de Badalona a Montgat es feia una reducció de vagons. La periodicitat de pas era d'uns vint minuts i el recorregut total tenia una durada d'una mitja hora. Pocs dies després de la posada en marxa, el governador va haver de decretar una velocitat màxima de 12 km/h, per evitar accidents. La segona meitat del segle XX comportà la gradual introducció dels autobusos i la xarxa de comunicació entre la ciutat, un transport públic que ha imposat la coherència del servei.

Amb l'arribada del metro a la plaça Central, assolida el passat diumenge, es pot donar un tomb important a la comunicació entre els centres de Barcelona i Badalona, en les dues direccions, i amb la possibilitat de fer molt més permeable la nostra ciutat en el conjunt metropolità. La plaça Central està destinada a convertir-se en porta de la ciutat i en centre radial de moltes potencialitats ciutadanes. Segur que caldrà pensar la ciutat d'acord amb aquesta possibilitat i que això comporta una política urbanística, social i econòmica determinada. La mobilitat de l'entorn esdevé fonamental i caldrà repensar-la: racionalització del trànsit rodat, senyalització adequada, organització comercial, promoció de l'entorn, configuració d'un pol d'atracció cultural... Sargir la ciutat de tal manera que convidi a viure-la.

Potser ha arribat el moment de plantejar-se el carrer Francesc Layret com a via per a vianants, almenys en dies o hores determinats, per facilitar-ne el moviment humà i donar-li un caràcter de passeig, de la mateixa manera que tot el sector comercial de la zona s'hauria de plantejar una bona campanya de popularització. L'eix cultural format per Círcol, Zorrilla, Carme i Museu també pot jugar les seves cartes. Tot, per reactivar la ciutat, una empresa en la que cal un compromís de tots els agents implicats i que ha de trobar en l'Ajuntament el principal impuls. Amb la inauguració de la nova parada del metro també s'ha obert la porta a una ciutat que potser no ha sabut oferir prou les seves potencialitats a la regió metropolitana. Ara és hora d'aprovar aquesta assignatura pendent.