Medi Ambient
“No hi ha vacuna per al canvi climàtic”
Santiago Vilanova alerta en el seu últim llibre de la situació de col·lapse a Catalunya per l’emergència climàtica
Reclama una nova governança més sòlida per fer front als reptes de forma transversal
La societat civil ha d’impulsar el canvi necessari per revertir la situació, segons Vilanova
Col·lapse. Així, amb una sola paraula, defineix Santiago Vilanova (Olot, 1947) la situació del planeta enfront de l’emergència climàtica en un llibre que aproxima el lector a la realitat catalana en aquest àmbit. L’emergència climàtica a Catalunya. Revolució o col·lapse (Edicions 62) vol ser l’antídot per combatre la desinformació perquè, tal com diu l’autor, “no hi ha vacuna per al canvi climàtic”, però sí que apel·la al canvi d’actitud de la societat civil a l’hora de reclamar una nova governança que ens allunyi del caire del precipici. La revolució com a resposta.
Vilanova, que dedica l’obra als ecòlegs, fa un recull exhaustiu amb dades de la situació del territori descrita pels científics, i assegura ja des del pròleg: “Vam ser advertits.” La primera part de l’assaig és una síntesi de les aportacions científiques recollides en diversos documents i en les més de 60 conferències que ha organitzat a l’Ateneu Barcelonès, on exerceix com a ponent de la secció d’Ecologia.
La pressió sobre els recursos hídrics i la situació d’espais naturals com el delta de l’Ebre i les poques glaceres que queden al Pirineu, la pujada del nivell del mar, la contaminació a les grans ciutats, la situació de l’agricultura i la irrupció de fenòmens meteorològics cada cop més violents com el Glòria són elements per descriure el panorama actual. A tot això, s’hi va sumar durant el procés d’escriptura del llibre la pandèmia de la Covid-19, sobrevinguda un cop havia acceptat l’encàrrec de fer-lo. “El llibre el vaig fer pràcticament durant els mesos del confinament, i em va permetre introduir els valors de la destrucció de la vida salvatge, el seu apropament i la constatació que això ha vingut per quedar-se”, explica, tot i que reconeix que la relació entre crisi ecològica i Covid mereix tot un llibre a part. “Li he dedicat un capítol, però m’han quedat moltes coses per publicar”, diu.
Nova governança
Periodista, escriptor i consultor ambiental, Vilanova va ser també cofundador del partit Els-Verds-Alternativa Verda, i un dels aspectes que aborda és la necessitat d’una nova governança per fer front a la crisi climàtica. Per aquest motiu, alerta de la importància que el futur govern de la Generalitat es doti d’una vicepresidència de Transició Energètica com la que té el govern estatal i amb el mateix rang que la vicepresidència de Finances. Assegura que no té sentit que les competències relatives a agricultura, energia i territori estiguin repartides per diferents departaments, i destaca que és cabdal que Catalunya tingui veu i vot en decisions que afecten el territori “per poder negociar de tu a tu el repartiment dels fons europeus”. Veu positiu que l’acord entre ERC i CUP inclogui la demanda de tenir un sector energètic nacional. “Que les deu centrals hidràuliques que Endesa té al Pirineu puguin ser gestionades per la Generalitat, això és una estructura d’estat, i també és fonamental oposar-nos al fet que a les nuclears d’Ascó i Vandellòs se’ls allargui la vida fins el 2035”, una qüestió que, segons ell, dificulta l’avanç cap a la transició energètica.
Qualifica els conflictes apareguts al territori arran dels nous projectes d’energia eòlica i solar de “fracàs de la Generalitat” perquè manté que no s’ha negociat bé. “Ara la gent se sent afectada per la pressió dels lobbys energètics que estan entrant en el sector de les renovables perquè tenen capacitat financera per fer-ho”, assegura, i critica l’actitud de les grans empreses que fan inversions en renovables “mentre no deixen d’explotar el gas natural i el petroli per evitar que aquest sector pugui ser dominat democràticament per la societat civil i per petites i mitjanes empreses”. Per això, a escala global reivindica la necessitat d’una organització mundial del medi ambient amb capacitat executiva com el Consell de Seguretat de les Nacions Unides. “El fracàs de les conferències del clima rau en el fet que no es pot posar ordre amb els grans països contaminants. No hi ha manera que puguem confiar en el que se signa en aquestes cimeres perquè, entre altres coses, no hi ha un compromís.”
Sobre el paper de la societat civil per impulsar un canvi, apel·la a la força dels consumidors com a palanca de canvi per obligar empreses i polítics a redreçar la situació, i troba a faltar que les mobilitzacions independentistes dels darrers anys no hagin tingut un component ecologista. “Tant de bo ho haguessin estat”, reconeix. El preocupa el retard en la presa de decisions quan Catalunya va ser pionera en la creació d’un Departament de Medi Ambient.“Ara estem a la cua de l’Estat espanyol en energies renovables”, es lamenta. “Per revertir la situació es necessita coratge per part dels governants, cal canviar les estructures de govern, fer un gran pacte amb els sectors empresarials i amb els lobbys energètics. Si no ho exigeix la societat civil serà difícil d’aconseguir”, conclou.