urbanisme
El creixement de Girona i rodalia per al 2026, aprovat
La comissió d'Urbanisme va donar el vistiplau ahir al pla director del sistema urbà de Girona
Preveu construir més de 33.000 habitatges nous, repartits entre 14 municipis
La comissió d'Urbanisme de Girona va aprovar ahir de manera provisional el pla director del sistema urbà de Girona, el document que preveu els creixements previstos tant en sòl residencial com industrial a catorze municipis: Aiguaviva, Bescanó, Celrà, Quart, Fornells, Girona, Llambilles, Salt, Sant Gregori, Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter, Vilablareix, Vilobí d'Onyar i Riudellots de la Selva. El document ja s'havia sotmès a informació pública, i dilluns que ve la comissió d'Urbanisme de Catalunya en farà l'informe favorable perquè sigui després el conseller Joaquim Nadal qui l'aprovi definitivament.
El director general d'Urbanisme, Pere Solà, va explicar que s'havien rebut 398 al·legacions, més de la meitat de les quals feien referència a l'oposició que hi ha hagut a Riudellots pel creixement previst al municipi: “És una previsió de creixement, però això no vol dir que estiguin obligats a complir-lo, perquè si no ho volen ningú els obligarà”, va dir. De fet, el pla resol les grans àrees de creixement de l'àrea urbana de Girona, que els municipis hauran d'anar incloent en els seus plans generals cada vegada que els revisin. Entre altres al·legacions que no s'han acceptat hi ha per exemple la que havia fet l'Ajuntament de Llambilles, que havia sol·licitat que se li permetés ampliar el seu creixement cap al nord del nucli. En canvi, sí que s'han acceptat les consideracions que havien fet Salt i Vilablareix, ja que una de les noves grans àrees residencials previstes se situarà als sectors lliures que ara separen els municipis, definint una trama urbana. Els consistoris havien demanat que no només fossin zones residencials, si no que també s'hi permetés activitat terciària. Pel que fa a la ciutat de Girona, l'Avellaneda i Mas Xirgu són els dos àmbits que podran desenvolupar una major remodelació urbana. Per a la resta de municipis es defineix el tipus de creixement que podran tenir, així com les zones detallades on s'hauran de posar i les infraestructures previstes, com la variant ferroviària, les alternatives per a la variant de Bescanó, el nus viari de Fornells, la planta de residus de Campdorà, l'àrea logística del costat de l'aeroport, els aparcaments o els equipaments sanitaris.
33.500 pisos nous
Entre les xifres que més destaquen hi ha la previsió de nous habitatges, per satisfer l'augment de població. Si el 2007 es comptabilitzaven poc més de 75.000 habitatges a l'àrea urbana, es pretén arribar fins als 108.700 el 2026, és a dir, 33.500 habitatges més. A més, es preveuen noves àrees d'activitat econòmica, una part de la qual s'haurà de situar entre l'aeroport i Fornells. Això també es justifica per l'augment de llocs de treball, que s'espera que arribi fins als 117.000, 25.000 més dels que hi havia el 2007.
Del sòl que sumen tots els municipis, un 85,9% es mantindrà com a no urbanitzable, i un 70% d'aquest sòl es considerarà de protecció especial. A més, també es preveu fer un gran connector ecològic entre Riudellots i Aiguaviva, per no fragmentar els espais naturals.
ALTRES ACORDS
ALTRES ACORDS
ALTRES ACORDS
Aprovació dels POUM de Ventalló i Sant Gregori
La comissió d'Urbanisme va aprovar els nous plans generals de Ventalló i Sant Gregori. En el cas de Ventalló, substituirà les normes subsidiàries de l'any 1993, respecte al qual s'ha reduït el creixement urbanístic previst, segons Pere Solà. El POUM preveu un creixement concentrat al nucli principal del municipi, i deixa per a la resta de nuclis només operacions d'assentament i reforma. Els nous habitatges es podran fer sobretot en tres peces d'entre 1,5 i 2,3 hectàrees, sumant uns 120 habitatges nous. La comissió, però, ha reduït lleugerament aquestes perspectives, i no deixarà desenvolupar el tercer sector fins que s'hagin fet un 50% els dos primers. A més, es preveu una zona d'equipament esportiu al costat del Fluvià, per millorar les instal·lacions d'esquí nàutic, i es reserva sòl per a tallers i un hotel al costat de la carretera.
Pel que fa al POUM de Sant Gregori, preveu un creixement més important, superior als 700 nous habitatges. Uns 500 es volen fer al costat del nucli actual, i es vol aprofitar la urbanització per construir una variant de la carretera que travessa el poble. Pel que fa al sòl industrial, preveu dos grans sectors a la zona de la Jueria, un dels quals entre el Ter, l'AP-7 i la carretera d'accés a Sant Gregori. La comissió ha obligat, però, a introduir-hi les reserves de sòl per a les infraestructures previstes, com el ramal de mercaderies ferroviàries, l'accés al centre de Girona de l'autopista i també una alternativa a la variant de Bescanó.
