Dels abocadors municipals al CTR

La recollida selectiva no existia encara en aquest moment. Es recollia el rebuig i és en aquest període que es va consolidar la recollida amb contenidors. En aquella època els contenidors eren metàl·lics i molts alcaldes no veien clar aquest sistema perquè el veien brut. El 1991 es va demanar ampliar l’abocador. El 1993 es va adquirir una compactadora; el 1994 es va començar a l’abocador la fase III. Dos anys més tard es va condicionar l’accés i les millores en el tractament de residus compactació eren grans. El novembre del 1990 la mancomunitat va demanar un informe a la Generalitat per iniciar la tramitació del traspàs al recentment creat Consell Comarcal, que es va fer efectiu el 1991. Es va projectar llavors una instal·lació que donés servei a 86.500 persones amb una producció de residus anual de 51.600 tones. En aquella època ja es notava una millora constant.

De la recollida de residus a partir del 2010 en destaca la incorporació de tecnologia als serveis. L’objectiu és controlar les dades de generació per municipis i per contenidor. S’informatitza el control d’entrades de residus. La recollida selectiva evoluciona des del 30% (2010) al 45% (2019). El 2015 es van iniciar les obres del Centre de Tractament de Residus amb plantes de pretractament. Dos anys després es va fer la instal·lació d’un transformador per permetre la venda de tota l’energia. Es va posar en marxa el Centre de Tractament de Residus. Uns mesos abans s’havia aprovat el projecte bàsic d’ampliació del vas, en la fase 5.1. També en aquesta dècada es van construir basses de lixiviats i es van fer càlculs sobre quin és el futur de cadascuna de les fases i es va fer una estimació del temps de vida.

La població de l’Alt Empordà creix molt als anys vuitanta, fruit d’una comarca que deixa de ser rural i ja viu del turisme. Els serveis es fan insuficients i la generació de residus creix. El 1987 tots van a parar a abocadors cremadors situats als mateixos municipis. Els municipis veuen la necessitat de treballar conjuntament i es crea la Mancomunitat. El 1988 hi havia 23 municipis, ja eren 42 l’any següent i, a poc a poc, anaven desapareixent els abocadors comarcals. El de Pedret i Marzà era en principi un cremador i, de mica en mica, va deixar de ser-ho. Calia pensar en el futur i l’abocador de Pedret es va convertir, amb molts problemes al principi, en el destí de tots els abocaments de la comarca. Els abocadors fumaven molt, es produïen incendis i els lixiviats eren un problema per al subsòl. Es va tardar a millorar-ho, però finalment s’hi van trobar solucions.

Es va introduir un nou model de gestió de residus que va comportar l’inici de la recollida selectiva: l’any 1999 s’havia començat amb el vidre i l’any següent es va continuar amb el paper, el cartró i els envasos lleugers. Malgrat la recollida selectiva, no es va notar la frenada de creixement de residus fins al 2007, amb la crisi. Va servir tot aquest temps per millorar la recollida selectiva. Es van iniciar campanyes de popularització i es va implementar una xarxa comarcal de minideixalleries. El 2008 es va incorporar al procés de tractament de RSU una planta de tractament de concentrats de depuradora per termocompressió i un procés de retractilat amb plàstic film a la premsa. És el moment en què es va tramitar un nou pla especial urbanístic per a les instal·lacions del futur Centre de Tractament de Residus (CTR).

L’objectiu de la Unió Europea és que només un 10 per cent dels residus acabin a l’abocador l’any 2035. Aquest és un objectiu molt ambiciós que farà molt exigent el rendiment de centres com el de Pedret i Marzà. En aquest sentit, el Consell Comarcal va proposar-se objectius clars a través del pla de recollida de residus per als pròxims cinc anys. Amb la previsió que la recollida de residus canviarà substancialment, s’han iniciat al centre diversos projectes. Es farà una nova deixalleria comarcal amb una planta de desballestament de voluminosos per a l’aprofitament de materials. Es faran també canvis en les plantes de triatge i compostatge per adaptar-les a la naturalesa de la nova composició dels residus d’entrada en el moment en què s’incrementi la recollida selectiva. Treballen també amb la conscienciació i, per això, es donarà força a un centre d’informació i educació ambiental, amb tallers de reutilització.

L’abocador i el seu entorn han estat dissenyats per integrar-los al paisatge. L’abocador s’omple per fases i cada fase té un vas d’abocaments assignat que està delimitat per talussos alts que impedeixen que des dels camins que l’envolten es vegin les deixalles que s’hi acumulen. Un cop clausurat el vas, es recobreix de terra i s’hi planta vegetació autòctona, de manera que cada vas es transforma en un turó arbrat. Entre el 2012 i el 2013 es van fer censos i es van anellar centenars d’aus amb la col·laboració de l’Apnae, constatant que l’espai és un punt calent de biodiversitat. S’hi va detectar el corb marí gros, el bernat pescaire, l’esplugabous, la cigonya, el milà negre, el milà reial, l’aligot, el xoriguer, la gavina riallera, el gavià fosc, el gavià argentat de potes grogues, l’estornell i el corb. Algunes són considerades espècies plaga, però també hi sovintegen espècies protegides o amenaçades. Per la proximitat amb l’Apane, hi ha un pla de vigilància ambiental.